Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Estradé i Ciurana, Miquel

Deixa un comentari

(Tarragona, 11 gener 1920 – Montserrat, Bages, 2 agost 1997)

Escriptor. Monjo benedictí de Montserrat, on ingressà el 1942.

Col·laborador des dels inicis de “Germinabit”, “Serra d’Or” i, des del 1976, a la revista “Foc Nou”. Alguns dels seus articles han estat recollits en La veu dels joves (1965) i Anar a fons (1970).

Traductor de les Cartes de Sant Ignasi d’Antioquia (1966). També ha publicat Sant Fructuós, bisbe de Tarragona i màrtir (1960), Pels camins de l’evangeli (1962), Evangeli enfora (1973), Ençà i enllà de la pregària (1974), Pare Nostre (1980), Diàleg sobre l’amor (1985) i El mal, problema i misteri (1996).

Estrada i Ribas, Salvador

Deixa un comentari

(Barcelona, 1809 – 24 març 1862)

Advocat i escriptor. Dedicat a l’estudi de la llengua catalana, treballà possiblement en la formació d’un Diccionario catalán-castellano.

Fou premiat amb distinció extraordinària als primers Jocs Florals de Barcelona (1859).

Escriví en català i diverses obres teatrals en castellà. Figurava al recull Los trobadors nous (1858), seleccionat per Antoni de Bofarull.

Estorch i Siqués, Pau

2 Respostes

(Olot, Garrotxa, 23 novembre 1805 – 21 juliol 1871)

Metge i escriptor. Després d’estudiar filosofia a Girona i medicina a Cervera, València i Barcelona, exercí a Olot i Mataró, fins que passà a Barcelona, on es dedicà principalment a la literatura.

Seguidor del grup d’iniciadors del moviment de la Renaixença, prengué part en la tasca de restauració de la llengua.

Es va dedicar a la literatura humorística amb el pseudònim de Lo Tamboriner del Fluvià, però es destacà com a assagista: Elements de poètica catalana i diccionari de la rima (1852) i Gramàtica de la llengua catalana (1857).

Conreà el gènere dramàtic amb obres de caire popular, com La Tuietes del Malloll (1865) i La festa del Santuari.

Estorch i Siqués, Miquel

1 Resposta

(Olot, Garrotxa, octubre 1809 – Madrid, 1870)

Advocat i escriptor. Féu els estudis universitaris a Cervera i Barcelona.

Guanyà una càtedra de matemàtiques a Port-au-Prince (Haití), la qual cosa li permeté de viatjar per Amèrica. De tornada a Europa, s’establí a Suïssa, on fou nomenat director d’una escola normal.

Autor d’obres teatrals (Un colegio por dentro) i de poemes, escriví també Lunigrafia o Noticias curiosas sobre las producciones, lenguas, leyes, usos y costumbres de los lunícolas.

Esteve i Subietlos, Joaquim

2 Respostes

(Barcelona, 1743 – 1805)

Eclesiàstic, escriptor i gramàtic. Fill de l’arquitecte Jaume Esteve i Sunyol, es doctorà a la universitat de Salamanca i fou catedràtic de gramàtica castellana i després de retòrica al seminari tridentí de Barcelona.

Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1786-90) i de la de Bones Lletres (1787), on llegí composicions poètiques i dissertacions històriques.

En 1803-05 edità, a partir dels materials que li havia lliurat el bisbe Fèlix Amat i en col·laboració amb Josep Bellvitges i Antoni Joglar, el Diccionario catalán-castellano-latino.

Esteper i Cros, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1766 – 1821)

Escriptor i predicador dominicà. Rector del Col·legi de Sant Vicenç i Sant Pau de Barcelona i prior (1818) del convent de Girona.

Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1797), on pronuncià diverses comunicacions històriques.

Publicà a Tarragona una oració fúnebre al general Teodor Reding i és autor dels llibres El holocausto del patriotismo (1809), Barcelona instruida en sus lamentos i Verdadero modo de la libertad de Barcelona (1810).

Estela, Miquel

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV)

Comanador i escriptor. Autor de poemes religiosos, com l’Oració feta en nom del comanador Estela a Déu lo Pare i la Comèdia de la sagrada passió de Jesucrist, i d’un llarg comentari en prosa catalana a una cançó de Juan del Padrón.

Actuà com a jutge en el debat poètic en el grup de Bernat Fenollar que se celebrà a València poc després del 1472.

Estaper i Cros, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1766 – 1821)

Frare dominicà. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres des del 1797.

Fou qualificador del Sant Ofici. Gaudí de gran fama pels seus sermons, que foren editats.

Publicà també Barcelona instruída en sus lamentos i Verdadero modo de la libertad de Barcelona, en ocasió de la guerra del Francès.

Estapé i Pagès, Jaume

Deixa un comentari

(el Masnou, Maresme, 1842 – 15 gener 1904)

Escriptor i tenor d’òpera. Marí de jove, publicà obres teatrals de caire popular i festiu: Lo més tonto de la pega (1875), Lo capità Manaia (1876), Un matrimoni gelós (1887), Efectes d’una Exposició (1889), etc.

També fou fabricant.

Esquerra i Clivillés, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 26 octubre 1909 – a la batalla de l’Ebre, desembre 1938)

Escriptor. Especialista en literatura comparada, fou un dels valors més sòlids de la seva generació.

Publicà Lectures europees (1936), Stendhal en España (París, 1936), Shakespeare a Catalunya (1937), Iniciación a la literatura (1937) i Vocabulario literario (1938).