Pseudònim de l’escriptor català Ricard Aragó i Turon (1883-1963).
Escop, Ivon l’ *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: escriptors/es
Escobedo i Abraham, Joana
(Barcelona, 22 setembre 1942 – )
Escriptora. Llicenciada en lletres i diplomada a l’Escola de Bibliologia.
Ha fet diversos estudis erudits (Plecs poètics catalans del s. XVII, 1988; Un incunable català retrobat, 1992). Ha redactat el catàleg Santiago Rusiñol (1861-1931) (1981), ha col·laborat en diverses publicacions i ha publicat textos per a l’ensenyament del català: Curs de llengua catalana per correspondència, 1r cicle (1981) i 2n cicle (1982), Mot a Mot 1 (1981) i 2 (1981).
És autora de les novel·les Silenci endins (1979) i Amic, amat (1980).
Ha col·laborat en el col·lectiu Ofèlia Dracs.
Escobar i Saliente, Josep
(Barcelona, 22 octubre 1908 – 31 març 1994)
Dibuixant i escriptor. Dedicat a la premsa infantil. Les seves primeres col·laboracions foren a les revistes “En Patufet” i “Virolet”, i, més tard, a “TBO” i “Pulgarcito”, al darrer dels quals van aparèixer les seves creacions més entranyables: el famós Carpanta i la minyona Petra, ambdós personatges característics dels sectors humils de la societat espanyola de la postguerra; Zipi i Zape, etc.
Treballà per a revistes humorístiques i esportives i realitzà moltes pel·lícules de dibuixos animats.
Com a escriptor és autor de les comèdies Assaig general (1957) i A dos quarts de set, rapte (1963).
Esclasans i Folch, Agustí
(Barcelona, 22 setembre 1895 – 3 desembre 1967)
Escriptor. Deixeble d’Eugeni d’Ors.
Adscrit al Noucentisme, propugnà una poesia basada en el que anomenà -sistema de ritmologia-, agrupació de cinc peus amfibraics amb una síl·laba fònica entre dues d’àfones.
Autor d’una poesia desigual, a vegades pomposa: Ritmes (1922), Primer llibre de ritmes (1931), Poema a Catalunya (1950-57). Escriví contes (Històries de la carn i de la sang, 1928), novel·la, assaigs, teatre i unes memòries (La meva vida, 1952 i 1957).
L’any 1936 guanyà el premi Joan Maragall d’assaig amb l’obra La ciutat de Barcelona en l’obra de Jacint Verdaguer.
Elies, Francesc Xavier
(Lleida, segle XVIII)
Escriptor. Estudià dret a Cervera i ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona.
Publicà Compendio de la vida de san Francisco de Sales (1764), De vita… Augustini Carusi (1765), De vita et scriptis Petri Fontidonii Segoviensis… comentarius (1777) i traduí de l’italià al castellà la biografia del bisbe de Palerm Andreu Gasc (1765), i del francès, un tractat piadós (1767).
Elias i d’Aloy, Josep Antoni
(Arenys de Mar, Maresme, 17 abril 1817 – Barcelona, 24 novembre 1881)
Advocat. Fundador de la nova Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona (1840) i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Escriví nombroses obres jurídiques i un Atlas geográfico, histórico y estadístico de España.
Fou el pare d’Antoni, Josep i Ramon Elias i de Molins.
Elias i Campins, Jordi
Elias i Busqueta, Pere
(Terrassa, Vallès Occidental, 27 octubre 1909 – Barcelona, 6 octubre 2002)
Escriptor i professor de català.
Ha publicat les novel·les Una societat limitada (1962) i Joventut alada (1964), els poemes La riuada (1966), els llibres de prosa poètica A dos corrents (1976) i El vianant (1978), una biografia de Ramon Vinyes (1972) i diccionaris bilingües.
El 1988 li fou otorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Eiximenis, Francesc
(Girona, 1330 – Perpinyà, 23 abril 1409)
Escriptor. Religiós franciscà, es va ordenar de sots-diaca a Barcelona (1352).
Freqüentà diversos convents i universitats estrangeres (París, Colònia, Roma i Oxford) i va exercir la docència a Tolosa de Llenguadoc.
Des de Barcelona, i sobretot des de València, on va ésser enviat el 1383 i on tingué un paper important a la cort i a l’administració, va aconseguir un gran prestigi entre la jerarquia eclesiàstica i exercí una notable influència en la societat.
Els seus llibres, d’estil vivaç i no gens especulatiu, enriquits amb una gran profusió de diàlegs i anècdotes, van ésser traduïts a moltes llengües; se’n destaquen Lo Crestià, monumental projecte de catecisme o extens tractat enciclopèdic, en quatre volums, iniciat el 1381 dins una estructura fidelment escolàstica, si bé oferint una visió realista i pintoresca de la societat contemporània; el Llibre dels àngels (1392), el Llibre de les dones (1396), i altres tractats en llatí, com el Pastorale i la Vida de Jesucrist (v1397).
El 1408, cridat per Benet XIII al concili de Perpinyà, hi va ésser nomenat patriarca de Jerusalem i bisbe d’Elna.
Duran i Reynals, Eudald
(Barcelona, 22 setembre 1891 – París, França, 23 desembre 1917)
Escriptor. Era fill de Manuel Duran i Duran, i germà d’Estanislau, Francesc i Raimon. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.
Els seus contes i algunes poesies esparses són molt remarcables. Inclinen a creure que la seva prematura desaparició frustrà un escriptor important.
El 1952 foren publicades en un volum les seves Proses completes.
Dades dels Països Catalans 