Arxiu d'etiquetes: entitats

Agrupació Dramàtica de Barcelona

(Barcelona, 1954 – 1963)

(ADB)  Grup de teatre independent. Inscrit, fins al 1962, al Cercle Artístic de Sant Lluc.

Dirigit successivament per Lluís Orduna, Pau Garsaball, Montserrat Julià, Jordi Sarsanedas i Frederic Roda, que li dóna una orientació eclèctica, d’obertura a totes les tendències.

Fou un primer intent de teatre nacional i tingué un paper decisiu en la renovació de l’escena catalana, amb traduccions i obres catalanes.

Patrocinà la col·lecció “Quaderns de Teatre de l’ADB”, editada per Joaquim Horta.

Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona

(Barcelona, 1922 – )

Entitat cultural. Fundada amb el nom d’Agrupació Sardanista de Barcelona, amb el propòsit de promoure i divulgar la sardana.

Té uns arxius que contenen més de 3.000 sardanes i obres per a cobla. A part té secció d’excursionisme, l’Esbart Barcelona i els Amics dels Concerts.

Convoca el concurs musical Joaquim Serra.

Enllaç web:  Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona

Agrupació Científico-Excursionista de Mataró

(Mataró, Maresme, 1898 – )

Entitat cultural. Integrada des del 1907 com a secció del Círcol Catòlic d’Obrers de Mataró. Amb els anys es crearen les seccions de folklore, d’arqueologia i història, de fotografia i de topografia, a més dels esports de muntanya impulsats per alguns membres de l’Agrupació.

Després de la guerra civil de 1936-39, les activitats es reprengueren el 1940, mantenint al vinculació amb el Cercle Catòlic, la qual perdurà fins al 1978. Durant les dècades de postguerra es constituiren les seccions d’escalada, d’alta muntanya, de minyons, d’espeleologia i de submarinisme.

Al final dels anys 1960 el butlletí publicat des del 1946 donà pas a la revista “Cingles”.

La dècada dels 1970 estigué marcada per les expedicions científiques a l’Iran (1971), al Kilimanjaro i Mont Kenya (1973), a Groenlàndia (1974), als Andes (1975), a Alaska (1975) i a l’Hindu Kush (1976), entre d’altres.

Durant els anys 1980 i 1990 s’assoliren importants fites per a l’alpinisme mataroní i català a l’Himalaia, sovint deslluïdes per tragèdies.

El 1999 es publicà el llibre Cent anys d’excursionisme mataroní (1898-1998), de Víctor Lígos i Hernando.

Enllaç web:  Agrupació Científico-Excursionista de Mataró

Agrupació Astronòmica de Sabadell

(Sabadell, Vallès Occidental, 14 abril 1960 – )

Entitat amateur. Dedicada a l’estudi dels diferents astres i fenòmens de l’univers, amb diverses delegacions a l’estat espanyol.

Facilita instruccions i efemèrides dels diferents fenòmens als associats, en recull les observacions, analitza els resultats i els fa arribar als organismes corresponents.

Entre les diferents publicacions que edita (circulars tècniques, monografies), cal esmentar la revista bimensual “Astrum”.

Enllaç web:  Agrupació Astronòmica de Sabadell

Agrupació Astronàutica Espanyola

(Barcelona, 1953 – )

Societat científica. Dedicada principalment a la promoció i divulgació de l’astronàutica. Fou fundada com a secció de la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica i esdevingué més endavant una entitat independent. Entre els socis fundadors cal destacar l’enginyer Juli Marial.

L’any 1954 fou acceptada com a membre amb vot de la Federació Internacional d’Astronàutica.

A l’any 1957 l’Agrupació Astronàutica Espanyola va organitzar a Barcelona el VIII Congrés de la Federació Internacional d’Astronàutica, que coincidí amb la col·locació en òrbita del Sputnik I.

Publicà el butlletí “Astronáutica”.

Agermanament

(Barcelona, 1955 – )

Moviment religiós. Format per laics, sacerdots diocesans i religiosos de diversos ordes i institucions, dedicat a promoure l’intercanvi, en un pla d’igualtat fraterna, d’idees i d’ajuda material entre els països de missió i les diòcesis catalanes.

El 1963 fou reconegut com a Secretariat de Cooperació Interdiocesà, quan ja hi havia nuclis a Xile i al Camerun. Amb el criteri de separar les tasques tècniques de les pastorals, fou creat el CODES (Cooperació al Desenvolupament).

L’any 1968 ha estat promogut a Delegació Diocesana d’Agermanament. Fins al 1968 han col·laborat amb l’Agermanament 43 sacerdots i 74 laics, repartits entre Xile i el Camerun.

El 1973 donà origen al Centre d’Informació i Documentació Internacional de Barcelona. Publicà (1962-79) la revista “Agermanament”.

Voltregà, Club Patí

(Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1955 – )

(CPV)  Club esportiu. Dedicat únicament al patinatge sobre rodes. Fou fundat per Victorià Oliveres de la Riva, com a entitat esportiva annexa a la indústria de filats. Té 500 socis i onze equips de hoquei sobre patins.

Construí l’única pista per a curses de velocitat (postòdrom) que ha existit mai a la península Ibèrica. S’hi disputaren els campionats del món l’any 1959.

Fou campió d’Espanya d’hoquei sobre patins els anys 1965, 1969, 1974 i 1975. Assolí el campionat d’Europa de clubs campions els anys 1966, 1975 i 1976 i fou campió de la Recopa d’Europa els anys 1978 i 1979.

Enllaç web:  Club Patí Voltregà

Unió Excursionista de Catalunya

(Barcelona, 1933 – )

(UEC)  Entitat excursionista. Fundada arran de la fusió de la Unió Excursionista de Barcelona (creada el 1931 per la fusió de diverses entitats excursionistes) i altres associacions barcelonines i comarcals. S’hi afegiren altres entitats que havien suspès les seves activitats.

Disposa d’una important xarxa de muntanya. La secció d’escalada i alta muntanya ha organitzat escalades arreu del món, i la d’esquí també ha organitzat travessies i combinades al país i a l’estranger. Ja el 1957 tenia 6.500 socis.

El 1957 creà l’Arxiu Bibliogràfic Excursionista, que ha organitzat una bona biblioteca i ha publicat més de mig centenar d’obres i diversos cançoners de muntanya. Des del 1954 edita una revista “Senderos”, que el 1975 passà a anomenar-se “Excursionisme”.

Enllaç web: Unió Excursionista de Catalunya

Unió Esportiva Santboiana

(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1921 – )

Entitat esportiva. Fundada per iniciativa de Baldiri Aleu i Torras, que en fou president fins el 1936. Dedicada principalment al rugbi, tingué el seu primer camp en el terme municipal de Sant Joan Despí.

Després de la guerra civil no fou oficialment autoritzada fins el 1944. Des d’aleshores ha edificat noves instal·lacions per a diversos esports, però s’ha destacat sobretot en rugbi: el 1923 guanyà el campionat de Catalunya d’aquest esport, títol que ha assolit 24 cops (del 1930 al 1986), així com una desena de campionats d’Espanya (d’ençà del 1931). També ha guanyat la copa dels Pirineus (1961 i 1962) i la copa Ibèrica (1987).

Enllaç web:  Unió Esportiva Santboiana

Unió de Pagesos

(Pontons, Alt Penedès, 3 novembre 1974 – )

(UP)  Sindicat agrícola. Pretén d’aplegar tots els pagesos i ramaders (propietaris, arrendataris, parcers i assalariats que treballen directament la terra i a les granges) de Catalunya. Es defineix com a democràtic i independent i agrupa totes les capes socials del camp català, sense cap mena de discriminació per motius ideològics, religiosos o polítics.

Ha dut a terme nombroses accions en defensa dels pagesos a totes les comarques del Principat contra expropiacions, expulsions de masovers, contaminació de l’aigua, frau, defensa contra accions monopolistes, regulació de les diferents produccions agràries i preus remuneradors. Entre totes destaca la mobilització, el mes de març de 1977, de més de 18.000 tractors a Catalunya.

El 1994, en les primeres eleccions democràtiques a les Cambres Agràries, assolí més del 70% dels vots i la majoria absoluta en les quatre circumscripcions electorals.

És membre fundador de la Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos (COAG).

Enllaç web: Unió de Pagesos