Arxiu d'etiquetes: entitats

Avelina Argüelles, Companyia de Dansa

(Barcelona, 1980 – )

Companyia de dansa. Fundada per Avelina Argüelles, coreògrafa, ballarina i professora de dansa contemporània a l’Escola Superior de l’Institut del Teatre de Barcelona.

Ha presentat, entre d’altres, els muntatges Anells sense dits (1980), Avui dimecres, demà dimecres (1983), Els set pecats capitals (1986), Nits (1987), Perfums (1988), No trepitgeu la gespa (1993), El vent no té repòs i Al voltant del drac (1996).

Ateneu Polytechnicum

(Barcelona, 1924 – 1936)

Associació. Fundada per acollir els professors destituïts i els ensenyaments de la Mancomunitat, suprimida per la Dictadura de Primo de Rivera.

Va organitzar diverses obres d’interès general, científic o cultural i moltes de dedicades al món obrer, com l’Associació Obrera de Concerts, orientada per Pau Casals. Durant alguns cursos acollí els Estudis Universitaris Catalans.

Ateneu Enciclopèdic Popular

(Barcelona, 1909–1934 i 1980 – )

Associació fundada per tal de promoure activitats a favor de la democratització de la cultura.

En aquest sentit fou seu de moltes institucions i, alhora, tribuna lliure d’activitats favorables als drets humans i als interessos de la classe obrera. S’hi professaven cursos d’extensió universitària.

Enllaç web:  Ateneu Enciclopèdic Popular

Ateneu Català de la Classe Obrera

(Barcelona, 1861 – 1874)

Associació. Fundada a favor del desenvolupament de la cultura obrera a Catalunya.

Dirigit, a la primeria, pels progressistes, passà des del 1868 a les mans dels bakuninistes.

Fou clausurat arran del cop d’estat del general Pavía.

Aster

(Barcelona, 1948 – )

“Agrupació Astronòmica de Barcelona”  Societat d’afeccionats a l’astronomia i a les ciències afins, amb delegacions a Mataró i a Esplugues de Llobregat, fundada per Ernest Guillé. Hi ha una comissió d’astronàutica.

El 1953 fou inaugurat l’observatori. Publica periòdicament el butlletí “Aster“.

Enllaç web:  Aster

Associazione Italiana di Studi Catalani

(Roma, Itàlia, 1976 – )

(AISC)  Entitat cultural. Fundat per tal de coordinar els estudis sobre les zones de parla catalana (història, llengua, literatura, art, pensament, etc).

El 1981 es publicà a Cosenza Il contributo italiano agli studi catalani, recull dels estudis presentats en les dues primeres reunions de l’Associazione.

Associació Wagneriana

(Barcelona, 1901 – )

Entitat constituïda per Joaquim Pena per tal de promoure i difondre l’obra de Wagner.

Organitzà conferències, audicions i edità algunes publicacions, així com reduccions per a cant i piano de les obres de Wagner i de les traduccions de llurs llibrets.

Enllaç web:  Associació Wagneriana

Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana

(Barcelona, 1889 – 1939)

Entitat privada. Fundada per a impulsar l’ensenyament en català. Tingué una gran acceptació.

Les principals activitats a què es dedica foren la subvenció d’escoles, beques, organització de colònies i concursos escolars, formació de mestres, la creació de la Biblioteca per a infants Apel·les Mestres i, sobretot, la millora del material docent, amb la publicació de nombrosos llibres de text.

Associació Obrera de Concerts

(Barcelona, 1926 – 1936)

Entitat. Fundada per Pau Casals a l’Ateneu Polytechnicum per tal de difondre la bona música entre els obrers.

Organitzà, sobretot al Palau de la Música Catalana, els diumenges al matí, molts concerts d’artistes locals i internacionals, i també del mateix Casals i de l’Orquestra Pau Casals. Edità un butlletí “Fruicions” (1927-32).

Hagué de suspendre les seves activitats arran de la guerra civil.

Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera

(Barcelona, març 1840 – 1848)

Agrupació. Muns, Sugranyes i Vicheto foren els seus dirigents principals. Fou a la vegada un instrument de previsió social i de cooperativisme i un òrgan de negociació amb els fabricants.

El 1843 fou dissolta per la seva participació en el moviment contra Espartero i per la militància republicana o progressista de gran part dels seus membres. Si bé continuà existint com a Companyia Fabril de Teixidors, desaparegué totalment el 1848.