(Roma, Itàlia, 1966 – )
Entitat eclesiàstica. Sorgida de les Jornades Catalanes de Teologia celebrades arran del I Congrés de Teologia del concili Vaticà II.
Fou reconeguda jurídicament el 1972 per la Conferència Episcopal Tarraconense.
Cada any celebra unes jornades per tal de debatre temes teològics d’actualitat.
(Països Catalans, 1977 – )
(AELC) Entitat. Creada arran del Congrés de Cultura Catalana, per tal de promoure la literatura catalana i les seves relacions tant dins com fora dels Països Catalans, així com la defensa professional dels escriptors.
Des del 1979 publicà un butlletí interior i és membre de la Conferència Europea d’Associacions d’Escriptors.
Enllaç web: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana
(Barcelona, 1921 – )
Entitat. De projecció internacional, dedicada al manteniment de l’art dels pessebres, el qual estimula mitjançant cursos, publicacions, construcció de pessebres públics, etc.
Tot respectant els pessebres tradicionals ha consagrat arreu l’ús del guix (Escola de Barcelona). Posseeix una important col·lecció de figures de pessebre.
El 1952 i el 1957 organitzà a Barcelona el Primer i el Tercer Congrés Pessebrista Internacional, respectivament, i tingué un gran paper en la constitució, el 1952, també a Barcelona, de la Universalis Federation Praesepistica.
Enllaç web: Associació de Pessebristes de Barcelona
(Barcelona, 1863 – )
(EIC) Entitat privada. Fundada per vetllar pels interessos professionals dels enginyers industrials de Barcelona.
El 1866 edità el primer número d’un butlletí. El 1899 s’incorporà a l’Asociación Nacional de Ingenieros Industriales, d’àmbit estatal. Després de gaudir d’un període efectiu d’autonomia (del 1931 al 1939), va tornar a formar part de l’Asociación Nacional.
Es va transformar en l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya.
Enllaç web: Enginyers Industrials de Catalunya
(Barcelona, 1909 – )
Entitat. Bé que influïda pel lerrouxisme durant força anys, en el període 1922-24, durant el qual fou presidida per Eugeni d’Ors, publicà els volums de Vida de Periodistas Ilustres, que contenia un recull de conferències, en català, sobre diversos autors, i inaugurà una biblioteca del pueblo.
El 1924 intentà absorbir el Sindicat Professional de Periodistes i l’Associació de Periodistes de Barcelona, però no ho aconseguí perquè alguns dels seus membres s’hi oposaren.
Fou la primera entitat de la seva classe fundada a Barcelona i l’única que ha perdurat.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, abril 1988 – )
(AGPC) Associació dedicada a la promoció i al suport de les activitats dels geògrafs en els camps aplicats de l’anàlisi geogràfica, la planificació territorial i el desenvolupament de les disciplines instrumentals pròpies.
Organitza cursos i conferències, intervé davant organismes i administracions per donar a conèixer la tasca dels geògrafs i fer un seguiment de la provisió de llocs de treball, dóna assessorament en aspectes legals i participa en la promoció d’un col·legi de geògrafs.
Edita unes tarifes professionals orientatives, diversos opuscles i un directori de socis.
Enllaç web: Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya
(Barcelona, 1978 – )
(AEDLC) Entitat. Creada per agrupar voluntàriament els editors de llibres en català per tal de promocionar-los i difondre-l’s.
Publicà el “Butlletí de Llibres en Català” (trimestral), participà en l’elaboració de “Llibres en Català” (catàleg anual de la producció editorial en català) i organitza exposicions del llibre català tant a Catalunya com a l’estranger.
Enllaç web: Associació d’Editors en Llengua Catalana
(Barcelona, 1924 – 1940)
Agrupació professional. Fundada amb la finalitat d’agrupar, sense caràcter sindical, els comptables del Principat.
Desenvolupà les seves activitats mitjançant cursets, conferències, assessorament tècnic i jurídic, biblioteca especialitzada, publicacions, mutualisme, etc. Publicà, del juliol de 1925 a l’octubre de 1938, 151 números de la revista “Organització”.
L’entitat organitzà el VI Congrés Internacional de Comptabilitat, que tingué lloc a Barcelona el novembre de 1929. Organitzà, a més, el 1932, l’Exposició Retrospectiva de Documents Mercantils.
(Barcelona, 1876 – 1890)
Entitat excursionista. L’objectiu principal era l’estudi de la terra catalana per mitjà d’excursions, també organitzà cursets d’arqueologia, geologia, literatura, etc; i salvà de la destrucció una bona part del patrimoni arqueològic del Principat.
El 1878 se n’escindí l’Associació Catalana d’Excursions i el 1890 totes dues es fongueren en el Centre Excursionista de Catalunya.
(Barcelona, 1878 – 1890)
Entitat. Sorgida d’una escissió en l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques. En fou primer president Ramon Arabia i Solanas, el qual s’esforçà a agermanar l’excursionisme català amb les entitats alpinistes estrangeres.
Edità un butlletí on iniciaren llur obra literària diversos escriptors. Publicà l’estudi hidrogràfic de Montserrat degut a Ursul, el de toponomàstica catalana de Sanpere i Miquel, la flora de Núria d’Estanislau Vayreda, i alguns altres treballs importants.
Sota la presidència de Francesc Maspons i Labrós, el 1883, foren publicats set volums de la Biblioteca Folklòrica i diversos de “Memòries”, així com les guies itineràries d’Artur Osona.
Inicià la subscripció per a la reconstrucció del monestir de Ripoll i vetllà infatigablement per la defensa del patrimoni arqueològic.
Es fusionà de nou amb l’entitat de la qual s’havia separat, i ambdues constituïren (1890) el Centre Excursionista de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 