(Barcelona, 1924 – 1936)
(CCC) Entitat esportiva. Primera entitat esportiva de la península ibèrica dedicada a l’acampada. Vinculada al Centre Excursionista de Catalunya.
Promogué intensament les activitats d’acampada i patrocinà, entre altres, el primer aplec internacional, a Valldoreix, amb el Camping Club of Great Britain and Ireland i els campaments generals de Catalunya, organitzats del 1931 al 1935.
(Catalunya, 28 juliol 1936 – 1939)
Entitat creada per la Generalitat de Catalunya per atendre les necessitats d’empreses catalanes no solucionades per les vies comunes de concessió de crèdits. Els fons procedien del govern català i imposicions del públic.
Els prèstecs concedits, importants al principi, disminuïren en nombre i quantitat a partir del 1937.
(Tarragona, 15 setembre 1949 – 2009)
Entitat financera creada per la Diputació. El balanç de situació al final del 1991 presentava unes reserves de 12.783 milions de ptes. i uns recursos crediticis de 219.897. En l’estructura del passiu destaca el major pes del sector públic i en la de l’actiu la forta inversió creditícia, amb un especial augment també de la dedicada al sector públic.
Disposà d’una xarxa d’unes 200 oficines. Arribà a mitjan 2000 a 430.000 milions de ptes. de recursos de clients i més de 300.000 milions de ptes. en crèdits.
El 2009 es va fusionar amb Caixa de Catalunya i Caixa Manresa, amb el nom de CatalunyaCaixa.
(Girona, 20 setembre 1940 – 1 juliol 2010)
Entitat financera. Creada per la diputació i domiciliada a Girona.
El 1991 disposava d’unes reserves de 5.984 milions i d’uns recursos crediticis de 136.344, balanç força ajustat, quant a la seva estructura, al de la mitjana de les caixes catalanes, amb un cert desplaçament dels comptes corrents cap als comptes d’estalvi. Cal destacar també el pes del sector no resident.
Disposà de més d’un centenar d’oficines situades bàsicament a les comarques que envolten Girona.
L’any 2010 s’integrà a Unnim.
(Barcelona, juny 1891 – 1938)
Revista cultural. Portaveu del CEC, publicada des de l’any de la fusió de les dues entitats predecessores.
Des del 1970 té una continuïtat en la revista “Muntanya”, després d’haver publicat en castellà un volum d’Annals (1939-45) i el trimestral “Boletín de la Sección de Montaña y CADE” (1948-51), que s’havia convertit en la revista bimensual “Montaña” (1952-69).
Tenen un gran interès els treballs de caràcter geogràfic, històric, botànic, etc, deguts a socis de l’entitat i apareguts durant les primeres èpoques de la publicació.
(Barcelona, 1939 – 1959)
Nucli escolta. Procedent de l’antiga associació Minyons de Muntanya – Boy Scouts de Catalunya que, després de la guerra civil, es mantingué actiu entorn de l’agrupament “Roland Philipps”.
El 1959, juntament amb la Delegació Diocesana d’Escoltisme i la nova associació Minyons de Muntanya – Boy Scouts de Catalunya, constituí federativament l’Associació Catalana d’Escoltisme.
(Barcelona, 1934 – 1937)
Associació escolta. Fundada amb l’objectiu d’organitzar, sostenir i propagar a tot el territori de Catalunya agrupaments masculins i femenins acordats a les normes del moviment internacional de Boy Scouts.
De la seva fusió, el 1936, amb els Minyons de Muntanya, sorgí l’associació Minyons de Muntanya – Boy Scouts de Catalunya, la qual seguí les vicissituds de l’escoltisme.
(Barcelona, 1974 – )
(BCD) Entitat constituïda per tal de promoure i estimular l’aplicació del disseny a la tecnologia, però que ja el 1974 havia començat a funcionar amb una exposició de productes de disseny en un pavelló inflable a la Fira de Barcelona.
Entre les activitats que promou sobresurten, evidentment, les exposicions, però també organitza cursets, conferències i trobades d’especialistes.
Pertany a l’International Council of Societies of Industrial Design i a l’International Council of Graphic Design Association.
Enllaç web: Barcelona Centre de Disseny
(Barcelona, segle XIX – 1939)
Conjunt de pensadors, que van desenvolupar llur activitat a la Universitat de Barcelona a partir del segon terç del segle XIX, paral·lelament a la renaixença literària i política, sense les característiques pròpies d’una escola filosòfica.
Des dels seus primers representants, seguidors de l’escola escocesa, la diversitat en els mètodes i en les posicions ideològiques és manifesta, encara que hi ha un conjunt d’afinitats bàsiques i una comunitat d’estil i d’actitud, com: l’allunyament de tot dogmatisme, l’intent d’integració de la filosofia com a teoria i com a forma de vida, el culturalisme i la continuïtat històrica.
En els anys d’entreguerres i sobretot a partir del 1928, adquirí consistència i rigor, encara que les circumstàncies polítiques n’impediren el desenvolupament. Però resten com a testimoniatge els pensadors procedents d’aquella comunitat que han exercit la docència a les universitats americanes.
(Barcelona, després 1915 – 1939)
Grup de prehistoriadors i arqueòlegs, deixebles de Pere Bosch i Gimpera.
L’accés d’aquest als càrrecs de director del Servei d’Excavacions de l’Institut d’Estudis Catalans (1915) i, sobretot, a la càtedra d’Història Antiga de la Universitat de Barcelona (1916), enquadren l’origen de l’escola.
Cal fer esment, en una primera etapa, dels nom de Lluís Pericot, Josep Colominas i Josep de C. Serra i Ràfols i, posteriorment, dels de Joan Maluquer de Motes, Miquel Tarradell i Antoni Arribas.
Dades dels Països Catalans 