(Catalunya, 1915 – 1923)
(IQA) Institució creada per la Mancomunitat.
Tenia al seu càrrec l’Escola de Directors d’Indústries Químiques i els seus laboratoris.
Fou fundat i dirigit per Josep Agell i Agell, i fou dissolt per la Dictadura de Primo de Rivera.
(Barcelona, 1909 – 1939)
Institució de caràcter privat. Fundada per Francesca Bonnemaison de Verdaguer.
Perseguia, per damunt de tot, la formació de la dona per a l’educació dels seus fills i la integració parcial en el procés productiu.
Institució ideològicament conservadora, oferia a les alumnes unes classes de cultura general i d’activitats domèstiques.
L’Institut atorgava borses de treball; es calcula que entre el 1920 i el 1933 oferí una mitjana de 1.500 borses anuals.
Després de la guerra civil el local passà a la Diputació.
(Catalunya, 1933 – 1939)
Institució creada per la Generalitat.
Tingué a càrrec l’organització de residències d’estudiants i treballà, també, en el camp de l’estadística i l’intercanvi d’estudiants a escala nacional i internacional; promocionà les borses de treball i publicà uns “Annals”.
Li fou atorgada l’administració de les beques de la Universitat Autònoma.
Pertangué a l’Entràide Universitaire Internationale, de Ginebra.
Antoni Maria Sbert en fou un dels seus directors.
(Barcelona, 1951 – 2002)
(ICESB) Institució de l’arquebisbat. Creada per tal de promocionar les ciències socials. Les seves activitats principals han estat la docència, la investigació i les publicacions.
El 1966 fundà l’Escola Superior de Ciències Socials per suplir la manca d’institucions universitàries en aquest camp, que fou la primera d’una sèrie de seccions: Departament de Llengua i Cultura Catalanes (1976), Escola de Treballadors Familiars (1980), Escola Universitària (1983), etc.
Publica les revistes “Delta”, “Perspectiva Social” i “Quaderns d’Orientació Familiar”.
El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi.
El 2002 fou absorbit per la Fundació Pere Tarrés i vinculat a la Universitat Ramon Llull.
(Catalunya, 1986 – )
(INCANOP) Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya dependent del departament d’Ensenyament.
Creat per regular la formació dels ensenyaments no reglats pel sistema educatiu oficial.
Realitza anàlisi sobre els canvis del mercat de treball i gestiona la formació de professionals en àmbits com la moda, les comunicacions, l’alimentació o l’art.
(Barcelona, 1952 – )
(ICCIC) Entitat d’ensenyament. Fundada per Maria Rosa Farré i Escofet i sorgida del Centre d’Influència Catòlica, creat també per ella. Fins el 1970 el seu alumnat fou exclusivament femení.
Ha promogut nombrosos actes de divulgació cultural i la primera escola per a la formació de professor de català durant el període franquista.
A més d’una Escola de Secretariat de Direcció, ha creat l’Escola de Jardineres Educadores (1956), l’Escola de Disseny Elisava (1961), l’Escola Thau (1963, de tots els graus d’ensenyament) i l’Escola de Periodisme de l’Església (1964).
Té en funcionament estudis secundaris i pre-universitaris, escoles d’anglès i de francès, i una residència d’estudiants. Des del 1984 és una fundació privada.
Enllaç web: Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica
(Girona, principi segle XIII – fi segle XIV)
Grup de cabalistes jueus. El cercle sorgí com a derivació de les especulacions elaborades a Provença sota la influència del talmudista i casuista Ishaq ben Abbu Mari.
Fou el primer grup cabalista de la península, i d’ell se’n conserven comentaris a les obres del Talmud, poesies religioses, cartes, catecismes, tractats, reculls de prescripcions, etc.
Entre els poetes de l’escola destaquen Ishaq ben Yehudà i Ishaq ha-Leví, i els tractadistes Azriel de Girona i Ezra ben Selomó, autors de comentaris a les Hagador talmúdiques.
El darrer representant de l’escola fou Mosé ben Nahman.
(Barcelona, 1968 – )
Institució. Fundada pels hereus de confiança del doctor Salvador Vives i Casajuana.
Es dedica al foment de la cultura dins els Països Catalans i convoca premis d’història, científics, de lingüística i d’estudis comarcals, i concedeix beques d’estudi.
Ha publicat un centenar de llibres en català, que en una bona part s’ofrenen.
(Catalunya, 27 juliol 1990 – )
Entitat. Fundada per la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona amb finalitats socials, culturals i educatives, en una línia de mecenatge.
Posseeix nombroses sales d’exposicions i centres culturals per tot Catalunya i una xarxa de biblioteques, a més del Museu de la Ciència a Barcelona i un centre cultural a Madrid.
A banda d’organitzar nombroses exposicions i de les activitats del Museu de la Ciència, promou el Festival de Música Antiga i edita el butlletí “L’Informatiu” i la revista “Quaderns”.
A part té diverses col·leccions i col·labora en programes de desenvolupament rural i de conservació del medi ambient, entre moltes altres activitats.
Enllaç web: Fundació La Caixa
(Barcelona, 1978 – )
Fundació. Nom adoptat per la Fundació Carulla Font, creada el 1973 per Lluís Carulla i Canals i Maria Font per estimular l’activitat cultural catalana, especialment en els àmbits lingüístic i pedagògic.
Entre les seves activitats més rellevants hi ha la continuació de l’editorial Barcino, la publicació anual d’una Nadala sobre un tema monogràfic i la concessió de diversos premis, com el Premi d’Honor Jaume I (des del 1977), els Baldiri Reixac d’ensenyament (d’ençà del curs 1978-79), el Sanchis Guarner (des del 1981) i els de l’actuació cívica catalana (des del 1983), i publica la col·lecció “Els Nostres Clàssics” dins l’Editorial Barcino.
El 2014 adoptà el nom de Fundació Carulla.
Enllaç web: Fundació Carulla
Dades dels Països Catalans 