(Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1413)
Mestre d’obres i enginyer. El seu estil es pot caracteritzar com de flamíger català.
Les seves obres més importants són: el Palauet reial de Poblet (1397) per encàrrec del rei Martí I l’Humà; la construcció de la façana gòtica de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1398-1402); l’antiga sala capitular de la catedral de Barcelona (1405-07), avui capella de Sant Oleguer i del Crist de Lepant.
(Barcelona, 3 maig 1918 – 29 març 2001)
Enginyer tèxtil. Llicenciat a l’Escola d’Enginyers de Terrassa el 1943, esdevingué cap del departament téxtil del Consejo Superior de Investigaciones Científicas el 1955, i el 1974 acadèmic numerari.
El 1972 rebé la medalla del Textile Institute i fou elegit membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Membre de l’editorial board del “Journal of the Textile Institute” (1979), ha rebut les medalles de l’Institut Textile de France (1978) i la Warner Memorial 79 (1979).
Ha publicat centenars de treballs dedicats a la recerca tèxtil.
(Vic, Osona, 9 maig 1852 – Madrid, 1934)
Enginyer militar i escriptor. Prengué part en la tercera guerra carlina i fou ascendit a capità. Amb el grau de coronel (1877), fou nomenat professor d’història militar a Guadalajara.
És autor de l’obra Estudios de arte e historia militar (1881-84), que consta de tres parts (Política de guerra, Política militar i Creación y organización de los ejércitos), i que constitueix un important estudi teòric i pràctic sobre la guerra.
Altres obres: Minas militares (1886), Historia de la guerra de 1914 (1922) i Expedición de catalanes y aragoneses a Oriente a principios del siglo XIV (1929).
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1866 – 1937)
Enginyer tècnic químic i llicenciat en ciències físico-químiques.
Dirigí i administrà les revistes “La atmósfera” (1892-94), dedicada a la meteorologia, i “La fotografía práctica” (1893-1908), que gaudí d’una extraordinària difusió arreu de l’estat espanyol. Fou director de l’Escola Industrial Superior de Terrassa (1908-30).
Publicà: Compendio de electroquímica (1927) i Electroquímica general (1927).
El 1916 patentà el cupriol, producte químic que combatia el mildiu i l’oïdi.
(Barcelona, 1863 – )
(EIC) Entitat privada. Fundada per vetllar pels interessos professionals dels enginyers industrials de Barcelona.
El 1866 edità el primer número d’un butlletí. El 1899 s’incorporà a l’Asociación Nacional de Ingenieros Industriales, d’àmbit estatal. Després de gaudir d’un període efectiu d’autonomia (del 1931 al 1939), va tornar a formar part de l’Asociación Nacional.
Es va transformar en l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya.
Enllaç web: Enginyers Industrials de Catalunya
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 26 novembre 1846 – Madrid, 1910)
Enginyer agronomista. Fou fundador i redactor de la “Revista de Montes” (1877-88).
S’interessà pel problema de les dunes del golf de Roses i n’aconsellà la repoblació de pins el 1898. També treballà per a la millora de l’alzina surera.
Fou membre de nombroses societats i president de la Real Sociedad Española de Historia Natural.
(Reus, Baix Camp, juliol 1809 – 12 desembre 1873)
Tècnic mecànic. Fill de Jaume Ardèvol i Cabrer.
Emigrà el 1813 amb el seu pare, a causa de les idees liberals d’aquest, féu a París la carrera de medicina, en tornar (1834), s’establí a Barcelona i participà activament en el muntatge i funcionament de la primera màquina de vapor construïda a Espanya.
Dirigí dos importants establiments, que en fusionar-se constituïren la Maquinista Terrestre y Marítima.
Escriví diversos opuscles sobre mecànica.
(Barcelona, 21 desembre 1835 – ?, segle XIX)
Dibuixant, litògraf, enginyer industrial, mestre d’obres i aparellador. Fill de Francesc Arau i Sanpons. El 1858 fou nomenat professor de matemàtiques del Centre Artístic Industrial.
Publicà un pla del terme municipal de la Barcelona de l’any 1719 i un Tratado completo de carpintería (1864).
(Barcelona, 31 octubre 1797 – 6 gener 1867)
(o Sampons) Tècnic i enginyer. Maquinista de la Casa de Caritat, construí diversos aparells de mecànica, física i matemàtiques.
L’any 1832 construí una esfera copernicana que comprenia les òrbites d’alguns cometes. Posteriorment fou professor de mecànica a l’Institut Industrial de Catalunya (1848) i a l’Escola Industrial de Barcelona (1851).
Escriví, d’entre altres obres, Tratado de maquinaria teórico y práctico (1848), Tratado de delineación (1853), Tratado de hilatura con los nuevos adelantos (1853) i Tratado de mecánica práctica (1856).
Fou el pare de Narcís Arau i Vidal.
Dades dels Països Catalans 