(Madrid, 1897 – )
Societat industrial constituïda a Madrid, però amb el seu domicili a Barcelona. Produeix ferroaliatges i gasos industrials -oxigen, nitrogen i acetilè, principalment-.
Té fàbriques a Galícia, al País Basc i a Andalusia. A Berga produeix energia elèctrica, allí on tingué la primera fàbrica, dedicada a la fabricació de carbur de calci.
Té diverses participacions en d’altres empreses.
Embassament de la Noguera Ribagorçana, el més gran de la conca del riu (716 milions de m3), les cues del qual, a causa de les pèrdues a través de les calcàries mesozoiques del congost de Blancafort, malgrat les previsions, no arriben, a l’altura de Casserres del Castell, al riu Guart, i del Pont de Montanyana, a la Noguera.
La central de Canelles (el salt té 96 m), de l’ENHER, té una potència instal·lada de 150.000 kW i una producció anual mitjana de 110 milions de kWh.
Embassament (113 milions de m3) de la Noguera Pallaresa que s’estén al llarg de 20 km des del Montsec fins prop de l’aiguabarreig amb el Segre, on hi ha la resclosa (92 m alt) i la central elèctrica de Camarasa.
Fou construït el 1920 per la Canadenca (actualment pertany a la FECSA); a causa de les filtracions amb les calcàries calgué construir una gran pantalla de ciment impermeable.
Té una potència instal·lada de 56.000 kW i una producció mitjana anual de 208 milions de kWh.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Estació balneària i turística (1.470 m alt), situada en ple Pirineu, a la capçalera de la vall de Boí; a la dreta de la Noguera de Tor (dita també riu de Caldes) i dominada pel massís de Besiberri.
Les termes són d’origen romà. A l’edat mitjana s’hi bastí el santuari de la Mare de Déu de Caldes, refet en època renaixentista, i al segle XVIII un centre de beneficència.
Les aigües de Caldes de Boí, minero-medicinals, sorgeixen de 37 fonts, amb diversa composició.
Aigua avall hi ha la central hidroelèctrica de Caldes, subterrània.
(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Poble (1.422 m alt), situat damunt un tossal, a la confluència del riu de Cabdella (nom que pren la capçalera del Flamicell) amb el Riquerna i el torrent de Filià. L’església parroquial (Sant Vicenç) és romànica.
Un quilòmetre avall hi ha la central hidroelèctrica de Cabdella, la més antiga del Pallars (1914), que aprofita l’aigua de l’estany Gento, derivada per un canal de 4.848 m de longitud fins al salt de Cabdella (836 m alt). Un funicular comunica la central amb la cambra de càrrega, des d’on una via fèrria segueix el canal fins a l’estany Gento.
Al voltant de la central hi ha un barri, creat per l’empresa Energia Elèctrica de Catalunya (1.280 m alt), convertit també en centre turístic.
La vall del Flamicell, la vall Fosca, és anomenada també vall de Cabdella.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Poble (1.282 m alt), a la vall de Boí, a la dreta del riu de Sant Martí, prop de la seva confluència amb la Noguera de Tor.
Després de confluir aquest darrer amb el riu de Sant Nicolau, hi ha, a l’esquerra del primer, la presa del canal de Boí, que porta l’aigua a la central elèctrica de Boí, prop del poble de Barruera. És un centre turístic.
L’església de Sant Joan, romànica, del segle XII i contemporània de la de Taüll, és de tres naus; només conserva un dels tres absis; el campanar és de planta quadrada.
Contenia una taula de fusta, on és representat sant Pere, actualment al Museu d’Art de Catalunya, igual com la majoria de les pintures romàniques que decoraven els murs laterals.
Poble (910 m alt), en un coster, a la dreta de la Garona. L’església parroquial de Sant Martí és romànica.
Vora el riu, sota el veí poble de Begòs, hi ha la central hidroelèctrica de Benòs, construïda l’any 1952, que rep l’aigua canalitzada de la Garona (des de la central de Viella pel canal de Benòs), del riu d’Et Joeu i del riu de Varradòs.
Municipi i capital comarcal de la Vall d’Aran (Catalunya): 211,74 km2, 974 m alt, 5.512 hab (2017)
(aranès: Vielha) Situat al bell mig de la comarca, a la vall de la Garona i dels seus afluents, el riu Nere i el de Varradòs; així com la capçalera de la Noguera Ribagorçana, amb l’hospital de Sant Nicolau dels Pontells. El terme municipal fou ampliat el 1968 per l’annexió dels termes d’Escunyau, Gausac, Vilac, Arròs i Vila i Betlan, i se li donà el nom oficial de Vielha e Mijaran. Dins el terme municipal s’hi localitzen importants boscos d’avets, faig, pi roig, pi negre i pastures.
L’activitat agrícola es limita a farratges, prats de pastures, sègol i patates. Ramaderia de bestiar boví, oví i equí. De les tres fires ramaderes que s’hi celebraven al llarg de l’any, només se’n conserva una, la d’octubre. És un important centre turístic i d’esports d’hivern, gràcies al túnel de Viella. El 1947 s’inaugurà la central hidroelèctrica de Viella o Mijaran, aigües avall de la Garona. Capital d’una àrea comercial que comprèn tota la comarca. Població en ascens.
La vila és situada a banda i banda del riu Nere; el nucli antic, amb cases notables del segle XVII, és al voltant de les restes de l’antic castell de Viella, amb l’església parroquial de Sant Miquèu, romànica-gòtica, molt reformada al segle XVI i amb el campanar del segle XVIII.
Al nord de la vila, que era cap del terçó de Viella (i després del sesterçó de Viella o de Castièro), hi ha el santuari de Mijaran, on es reunien els consellers de la vall i juraven els càrrecs. Museu Etnològic d’Era Val d’Aran.
És format per un conjunt de pobles (amb esglésies romàniques de gran interès).
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi de la Noguera (Catalunya): 27,54 km2, 208 m alt, 1.442 hab (2017)
Situat al límit amb el Segrià i el Pla d’Urgell, en un terreny pla, a l’esquerra del Segre.
Agricultura de regadiu, gràcies a les sèquies derivades del Segre i del canal d’Urgell; s’hi cultiva principalment cereals (blat i ordi), vinya, olivera, ferratges i fruiters. La ramaderia és important i condiciona en part la producció agrícola; bestiar porcí, oví i boví; granges de conills i d’aviram. Petita indústria alimentària (premses d’oli) i de fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial de Lleida.
La vila és a l’esquerra del Segre; església parroquial de Sant Sebastià. El 1283 els hospitalers hi establiren la comanda de Térmens.
Dins del terme municipal hi ha la central tèrmica de Tèrmens.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 27,95 km², 572 m alt, 702 hab (2017)
Situat en un terreny accidentat, al mig de la conca de Tremp, a la dreta de la Noguera Pallaresa i vora el pantà de Sant Antoni o de Talarn, al nord de Lleida.
Alterna l’agricultura de secà amb la de regadiu, amb aprofitament d’aigües derivades de l’embassament; els conreus més difosos són els de cereals (blat, moresc, ordi i civada), farratge, vinya i oliveres. Ramaderia de llana. Avicultura. Pedreres. Central hidroelèctrica de Talarn. Campament d’instrucció militar i acadèmia de suboficials dins del terme municipal. Àrea comercial de Tremp.
La vila és enlairada a la riba dreta de la Noguera Pallaresa, es formà a recer de l’antic castell de Talarn, enrunat; església parroquial de Sant Martí, probablement romànica i totalment refeta al segle XVII; plaça Major i carrer del Mig, porticats.
El municipi comprèn, a més, el despoblat de Castelló d’Encús, els antics llocs d’Enhorts, Casals i Santes Creus i l’antic convent de Sant Jaume de Pallars, a l’antiga quadra de Margarit.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 