Arxiu d'etiquetes: energia

Garona, la

77 Respostes

(Vall d’Aran)

(fr: Garonne)  Riu de la zona axial pirinenca i que forma l’única conca hidrogràfica dels rius nascuts a Catalunya tributaris de l’oceà Atlàntic.

El seu origen es troba a les entranyes del massís de la Maladeta, on s’anomena riu dels Barrancs, que desapareix engolit per un forat (ponor) càrstic, i ressorgeix a la Vall d’Aran, com a riu d’Et Joeu. Penetra a França amb direcció nord-oest.

Té una llargada total d’uns 600 km, dels quals únicament 45 corresponen al seu recorregut per la Vall d’Aran.

Aprofitament hidroelèctric per la utilització dels desnivells, amb diverses centrals a la Vall d’Aran.

Gafa, la

Deixa un comentari

(la Coma i la Pedra, Solsonès)

Antiga farga que es nodria, encara a la fi del segle XVIII, del mineral de ferro i del bosc de la serra del Port de Comte, esdevinguda després fàbrica i colònia tèxtil del municipi, a l’aiguabarreig del Cardener i del Mosoll (890 m alt), prop de la Pedra.

Actualment hi ha la central elèctrica de la Gafa.

Freser, el

53 Respostes

(Ripollès)

Riu pirinenc (30 km), de la conca hidrogràfica del Ter, del qual és afluent per la dreta.

Neix a 2.580 m alt, entre el puig de Bastiments i el pic de l’Infern, en plena zona axial del Pirineu català. Corre en direcció nord-sud fins a la confluència amb el Ter a Ripoll.

La vall alta està separada de la del Ter pel massís de Balandrau (2.579 m), que s’uneix al massís del Taga pel sud; forma, a Queralbs, amb la vall de Núria, l’anomenada vall de Ribes, un pronunciat congost amb una clara influència de les glaceres quaternàries, una de les quals baixava pel curs del Freser procedent del Canigó fins a Ulldeter (3,5 km).

El cabal és abundant, i el règim, pluvionival, amb màxims al maig i al novembre i mínims al gener i al setembre. Els afluents són torrents subsegüents orientats d’est a oest; cal esmentar el Rigard, per la dreta, i, per l’esquerra, el Merdàs i el Segadell.

A les seves ribes s’ha concentrat la població des del moment en què sorgí la indústria moderna i es crearen les colònies fabrils (teixits i papereres). Al seu curs hi ha instal·lades nou centrals hidroelèctriques.

Forces Hidroelèctriques del Segre SA

7 Respostes

(Catalunya, 1945 – 1985)

Societat. El 1965 absorbí tres empreses elèctriques del grup Gomis de Manresa, constituïdes a partir del 1909.

La societat sorgí per a la construcció i l’explotació del pantà d’Oliana (Alt Urgell), a partir de la concessió obtinguda el 1927 per Fills de Francesc Gomis Soler per a un aprofitament hidràulic al Segre. El pantà, aprovat el 1935, fou inaugurat el 1959.

A través de les centrals hidroelèctriques d’Oliana, Castellonroi (salt i canal de Pinyana) i Marcetes (Manresa), abastà principalment les xarxes de Balaguer (Noguera) i la seva àrea: Berga, Manresa, Sant Vicenç de Castellet i Calaf.

El 1977 FECSA s’emparà del 30% del seu capital, i es convertí, poc després, en majoritari (86% el 1985).

Foix, central tèrmica de

Deixa un comentari

(Cubelles, Garraf, 1975 – juny 2015)

Central elèctrica, engegada al març de 1979. Pertanyia a Tèrmiques del Besós SA.

Funcionà amb gas natural o fuel, o ambdós combustibles simultàniament; el grup turboalternador tenia una potència de 520 MW.

Al juny de 2015 l’empresa anuncià el desmantellament gradual de la central per la poca utilització de la mateixa.

Flix, embassament de

3 Respostes

(Flix, Ribera d’Ebre)

Embassament de l’Ebre. Té una capacitat d’11,4 milions de m3, i més de 40.000 kWh de mitjana.

Gairebé tota l’energia elèctrica es dirigeix cap a Reus i Barcelona.

És un pantà molt contaminat pels vessaments químics d’Ercros entre abans del 1988 i el 1993, el que donà lloc a un faraònic projecte de descontaminació valorat en 165 milions d’euros.

Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses, Societat del

Deixa un comentari

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1877 – 1902)

Societat. Formada per la companyia propietària de les mines de Surroca i Ogassa en obtenir, el 1877, per transferència, la concessió per a construir i explotar la línia de Llerona a Sant Joan de les Abadesses, que fou inaugurada el 1880.

El 1884 comprà a la Societat General Catalana de Crèdit la concessió de la línia de Sant Martí de Provençals a Llerona, que entrà en servei el 1886.

A partir del 1887 la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España explotà aquesta línia, i el 1902 l’absorbí definitivament.

FECSA *

Deixa un comentari

Sigla de les Forces Elèctriques de Catalunya SA  (empresa, 1951- ).

Farga, la -Ripollès-

1 Resposta

(Queralbs, Ripollès)

Veïnat i antiga farga, a la dreta del Freser, aigua amunt del poble.

Al començament del segle XX hi havia encara una foneria de la Companyia de Mines de Queralbs.

Modernament hi ha la central hidroelèctrica de la Farga, que aprofita l’aigua de la central del Freser.

Fai, el -salt d’aigua-

4 Respostes

(Bigues i Riells, Vallès Oriental)

Sallent, el més espectacular de la conca del Besòs, a la confluència de la riera de Tenes i el Rossinyol, que constitueix la capçalera de la vall de Riells i de Sant Miquel.

La major part de les fonts són d’origen càrstic, i les coves calcàries del Tries són foradades per l’aigua.

La seva altitud ateny els 765 m, amb un desnivell de 200 m. És aprofitat per una petita central hidroelèctrica.

S’hi troba el monestir benedictí de Sant Miquel del Fai i és un centre d’interès turístic.