Arxiu d'etiquetes: energia

Caldes de Boí

12 Respostes

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Estació balneària i turística (1.470 m alt), situada en ple Pirineu, a la capçalera de la vall de Boí; a la dreta de la Noguera de Tor (dita també riu de Caldes) i dominada pel massís de Besiberri.

Les termes són d’origen romà. A l’edat mitjana s’hi bastí el santuari de la Mare de Déu de Caldes, refet en època renaixentista, i al segle XVIII un centre de beneficència.

Les aigües de Caldes de Boí, minero-medicinals, sorgeixen de 37 fonts, amb diversa composició.

Aigua avall hi ha la central hidroelèctrica de Caldes, subterrània.

Cabdella

14 Respostes

(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)

Poble (1.422 m alt), situat damunt un tossal, a la confluència del riu de Cabdella (nom que pren la capçalera del Flamicell) amb el Riquerna i el torrent de Filià. L’església parroquial (Sant Vicenç) és romànica.

Un quilòmetre avall hi ha la central hidroelèctrica de Cabdella, la més antiga del Pallars (1914), que aprofita l’aigua de l’estany Gento, derivada per un canal de 4.848 m de longitud fins al salt de Cabdella (836 m alt). Un funicular comunica la central amb la cambra de càrrega, des d’on una via fèrria segueix el canal fins a l’estany Gento.

Al voltant de la central hi ha un barri, creat per l’empresa Energia Elèctrica de Catalunya (1.280 m alt), convertit també en centre turístic.

La vall del Flamicell, la vall Fosca, és anomenada també vall de Cabdella.

Boí -Alta Ribagorça-

8 Respostes

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Poble (1.282 m alt), a la vall de Boí, a la dreta del riu de Sant Martí, prop de la seva confluència amb la Noguera de Tor.

Després de confluir aquest darrer amb el riu de Sant Nicolau, hi ha, a l’esquerra del primer, la presa del canal de Boí, que porta l’aigua a la central elèctrica de Boí, prop del poble de Barruera. És un centre turístic.

L’església de Sant Joan, romànica, del segle XII i contemporània de la de Taüll, és de tres naus; només conserva un dels tres absis; el campanar és de planta quadrada.

Contenia una taula de fusta, on és representat sant Pere, actualment al Museu d’Art de Catalunya, igual com la majoria de les pintures romàniques que decoraven els murs laterals.

Benòs

8 Respostes

(es Bòrdes, Vall d’Aran)

Poble (910 m alt), en un coster, a la dreta de la Garona. L’església parroquial de Sant Martí és romànica.

Vora el riu, sota el veí poble de Begòs, hi ha la central hidroelèctrica de Benòs, construïda l’any 1952, que rep l’aigua canalitzada de la Garona (des de la central de Viella pel canal de Benòs), del riu d’Et Joeu i del riu de Varradòs.

Viella (Vall d’Aran)

97 Respostes

Municipi i capital comarcal de la Vall d’Aran (Catalunya): 211,74 km2, 974 m alt, 5.512 hab (2017)

0vall_aran

(aranès: Vielha)  Situat al bell mig de la comarca, a la vall de la Garona i dels seus afluents, el riu Nere i el de Varradòs; així com la capçalera de la Noguera Ribagorçana, amb l’hospital de Sant Nicolau dels Pontells. El terme municipal fou ampliat el 1968 per l’annexió dels termes d’Escunyau, Gausac, Vilac, Arròs i Vila i Betlan, i se li donà el nom oficial de Vielha e Mijaran. Dins el terme municipal s’hi localitzen importants boscos d’avets, faig, pi roig, pi negre i pastures.

L’activitat agrícola es limita a farratges, prats de pastures, sègol i patates. Ramaderia de bestiar boví, oví i equí. De les tres fires ramaderes que s’hi celebraven al llarg de l’any, només se’n conserva una, la d’octubre. És un important centre turístic i d’esports d’hivern, gràcies al túnel de Viella. El 1947 s’inaugurà la central hidroelèctrica de Viella o Mijaran, aigües avall de la Garona. Capital d’una àrea comercial que comprèn tota la comarca. Població en ascens.

pobl_viella

La vila és situada a banda i banda del riu Nere; el nucli antic, amb cases notables del segle XVII, és al voltant de les restes de l’antic castell de Viella, amb l’església parroquial de Sant Miquèu, romànica-gòtica, molt reformada al segle XVI i amb el campanar del segle XVIII.

Al nord de la vila, que era cap del terçó de Viella (i després del sesterçó de Viella o de Castièro), hi ha el santuari de Mijaran, on es reunien els consellers de la vall i juraven els càrrecs. Museu Etnològic d’Era Val d’Aran.

És format per un conjunt de pobles (amb esglésies romàniques de gran interès).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Térmens (Noguera)

5 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 27,54 km2, 208 m alt, 1.442 hab (2017)

0nogueraSituat al límit amb el Segrià i el Pla d’Urgell, en un terreny pla, a l’esquerra del Segre.

Agricultura de regadiu, gràcies a les sèquies derivades del Segre i del canal d’Urgell; s’hi cultiva principalment cereals (blat i ordi), vinya, olivera, ferratges i fruiters. La ramaderia és important i condiciona en part la producció agrícola; bestiar porcí, oví i boví; granges de conills i d’aviram. Petita indústria alimentària (premses d’oli) i de fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial de Lleida.

La vila és a l’esquerra del Segre; església parroquial de Sant Sebastià. El 1283 els hospitalers hi establiren la comanda de Térmens.

Dins del terme municipal hi ha la central tèrmica de Tèrmens.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Talarn (Pallars Jussà)

26 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 27,95 km², 572 m alt, 702 hab (2017)

0pallars_jussaSituat en un terreny accidentat, al mig de la conca de Tremp, a la dreta de la Noguera Pallaresa i vora el pantà de Sant Antoni o de Talarn, al nord de Lleida.

Alterna l’agricultura de secà amb la de regadiu, amb aprofitament d’aigües derivades de l’embassament; els conreus més difosos són els de cereals (blat, moresc, ordi i civada), farratge, vinya i oliveres. Ramaderia de llana. Avicultura. Pedreres. Central hidroelèctrica de Talarn. Campament d’instrucció militar i acadèmia de suboficials dins del terme municipal. Àrea comercial de Tremp.

La vila és enlairada a la riba dreta de la Noguera Pallaresa, es formà a recer de l’antic castell de Talarn, enrunat; església parroquial de Sant Martí, probablement romànica i totalment refeta al segle XVII; plaça Major i carrer del Mig, porticats.

El municipi comprèn, a més, el despoblat de Castelló d’Encús, els antics llocs d’Enhorts, Casals i Santes Creus i l’antic convent de Sant Jaume de Pallars, a l’antiga quadra de Margarit.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pont de Suert, el (Alta Ribagorça)

83 Respostes

Municipi i capital comarcal de l’Alta Ribagorça (Catalunya): 148,14 km2, 838 m alt, 2.265 hab (2017)

0alta_ribagorcaSituat a l’esquerra de la vall de la Noguera Ribagorçana, comprèn la vall baixa de la Noguera de Tor i la vall de Llevata. El territori és molt accidentat i en gran part improductiu.

La superfície conreada es distribueix entre els prats, el farratge, els cereals i les patates. Ramaderia de bestiar boví i oví. La tradicional indústria alimentària i tèxtil ha desaparegut pràcticament substituïda per la hidroelèctrica, amb la central del Pont de Suert i la d’Escales, i hi estan relacionades la indústria de la construcció, l’extracció de pedra i de plom, la de la fusta, materials per a la construcció i la metal·lúrgica. La proximitat als Pirineus ha beneficiat el sector turístic i del comerç.

pobl_pontsuertLa vila és a la dreta de la Noguera Ribagorçana. Moderna església parroquial de Santa Maria (1955).

El terme comprèn, a més, els pobles i antics municipis de Llesp, Malpàs i Viu de Llevata, entre altres, i també, els despoblats de Suert i Ventolà, el monestir de Lavaix i l’enclavament de Cellers.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut

Gavet de la Conca (Pallars Jussà)

30 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 90,90 km2, 421 m alt, 297 hab (2016)

0pallars_jussa

Estès a l’esquerra del riu de Gavet, afluent per l’esquerra de la Noguera Pallaresa, fins als estreps septentrionals del Montsec de Rúbies i format per un conjunt d’antics pobles de la conca de Tremp. Hi ha boscos de roures i alzines, i també hi abunden els boixos.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, farratges i llegums) i la ramaderia ovina i porcina. El canal de Gavet duu aigua del pantà de Talarn a la central de Gavet, a la vora esquerra de la Noguera Pallaresa, vora Sant Serni. Àrea comercial de Tremp.

El poble es troba a l’esquerra del riu de Gavet; l’església parroquial és dedicada a sant Pere. El 1970 li foren incorporats els antics termes municipals d’Aransís, Sant Salvador de Toló i Sant Serni.

El municipi comprèn, a més, el poble de Fontsagrada i la caseria de Terrassa.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Gas Natural SDG, S.A.

2 Respostes

(Catalunya, 1990 – )

Societat. Nom que prengué el 1990 l’empresa Catalana de Gas i Electricitat SA en absorbir Gas Madrid i els actius de Repsol Butano.

Aquest any el capital era format per accionistes diversos (31%), Repsol (30%), Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona (25%) i l’Instituto Nacional de Hidrocarburos (14%). Així mateix, distribuïa gas canalitzat a Catalunya i a la comunitat de Madrid i controlava quinze distribuïdores. A més, efectuava gairebé totes les vendes domèstiques i comercials i prop d’un terç de les industrials.