Arxiu d'etiquetes: energia

Llorenç de Montgai

(Camarasa, Noguera)

(o de Balaguer, o Sant Llorenç de Montgai)  Poble (290 m alt), situat a l’oest del municipi, al peu dels darrers relleus calcaris pre-pirinencs (el Mont-roig, limitat a l’oest pel coll de Llorenç, de 629 m alt), vora la riba occidental del pantà de Llorenç de Montgai, format a la vall del Segre amb la construcció, el 1935, per part de La Canadenca, d’una resclosa 2 km al sud del poble, i destinat a la producció d’electricitat (central de Llorenç de Montgai) i al regadiu.

L’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Lladres. estany de

(Alins, Pallars Sobirà)

Petit pantà de la vall de Peguera (tributària, per la dreta, de la vall d’Espot), aigua avall dels estanys de Peguera, sota el pic de Lladres (2.555 m alt).

Alimenta, a través del canal de Lladres, la central de Lladres, situada a 1.900 m alt, damunt d’Espot, que té una potència instal·lada de 1.300 kW/A i una producció mitjana de tres milions de kWh.

Lebon, Charles

(Dieppe, França, 21 setembre 1799 – Martigny, França, 14 desembre 1877)

Industrial. El 1841 obtingué la concessió durant quinze anys del forniment de gas públic a Barcelona.

El 1843 es constituí la Societat Catalana per a l’Enllumenat per Gas, a la qual Lebon transmeté la concessió (la societat fou popularment coneguda per Gas Lebon).

El 1883 l’empresa Eugène Lebon comprà una fàbrica a Gràcia i uns terrenys a Sant Martí de Provençals en previsió que l’ajuntament exercís el dret de rescat.

El 1923 fou absorbida per Catalana de Gas i Electricitat.

Lámparas Z

Lámparas Z

(Barcelona, 16 gener 1908 – 1998)

Empresa. Dedicada a la producció d’aparells elèctrics i electrodomèstics que té l’origen en la fàbrica de bombetes creada per Lluís Muntadas i Rovira.

La societat signà un conveni d’assistència, a partir de l’any 1914, amb l’empresa holandesa Philips. Posseïa fàbriques a Barcelona (Zona Franca), Sant Boi de Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat.

Fabricà tubs fluorescents, articles per a l’enllumenat, petits electrodomèstics, televisions i ràdios. El 1985 tenia una plantilla de 1.889 empleats.

L’any 1998 fou absorbida totalment per Philips.

Inter Grundig SA

(Barcelona, 1978 – segle XX)

Empresa electrònica. El seu origen data del 1948 amb la creació d’Everest Ràdio pels germans Gómez Aparicio.

Fou una de les primeres empreses de l’estat que produí televisors (de la marca Inter) i altres productes electrònics a la seva factoria del barri de les Corts de Barcelona.

El 1978 fou adquirida per la multinacional alemanya Grundig i prengué el nom actual.

Primera empresa de l’estat espanyol en electrònica de consum, el 1980 ocupava 1.184 empleats.

Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicades

(Catalunya, 1919 – 1923)

(IEMA)  Institució creada per la Mancomunitat. Regida pel patronat de l’Escola Industrial, com a ampliació de l’Institut d’Electricitat Aplicada, creat el 1917.

Fou fundat i dirigit per Esteve Terradas, i tingué a càrrec seu l’Escola de Directors d’Indústries Elèctriques i la de Directors d’Indústries Mecàniques (amb els corresponents laboratoris).

Fou dissolt per la Dictadura de Primo de Rivera.

Hispano-Francesa d’Energia Nuclear SA

(Barcelona, 1966 – ? )

(Hifrensa)  Empresa. Creada per a la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear. Explota la central nuclear de Vandellòs (Baix Camp).

El capital era dividit entre Électricité de France (25%), Forces Elèctriques de Catalunya SA (23%), Hidroelèctrica de Catalunya SA (23%), Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana SA (23%) i Forces Hidroelèctriques del Segre SA (6%).

Hidroelèctrica de Catalunya SA

(Barcelona, 1946 – 1994)

Empresa. Creada en adquirir els actius elèctrics de la Catalana de Gas i Electricitat.

Tenia centrals hidroelèctriques a les conques de l’Éssera, de la Noguera Pallaresa i del Ter. A través de Tèrmiques del Besòs SA (50%) participa a les centrals tèrmiques de Sant Adrià de Besòs i Foix. També tenia participacions a les centrals nuclears de Vandellòs.

El 1984 fou adquirida per Hidroeléctrica Española SA i el 1994 per Iberdrola SA i posteriorment venuda a Enher, filial del grup Endesa.

El seu mercat era Catalunya i Osca.

Gento, estany

(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)

Estany (2.170 m alt), a la zona axial dels Pirineus, a la zona lacustre de la capçalera de la vall Fosca.

És d’origen glacial i rep a més les aigües de 26 estanys (és, de tot el grup, el de nivell inferior). L’aigua salva un desnivell de 836 m fins a la central de Cabdella.

El 1985 fou instal·lada una nova central hidroelèctrica amb el nom de Gento-Sallente.

Gas Natural SA

(Barcelona, 1965 – 1976)

Empresa introductora del gas natural a l’estat espanyol.

Fou constituïda a iniciativa de Pere Duran i Farell, i era formada per Catalana de Gas i Electricitat, Exxon Corporation i bancs espanyols. Importava gas natural, primer de Líbia i posteriorment d’Algèria.

El 1975 l’empresa cedí a l’Empresa Nacional del Gas (ENAGAS), de l’INI, tota la planta gasificadora i a Catalana de Gas i Electricitat la xarxa de distribució industrial.

El 1976 canvià la seva denominació social per la de Corporació Industrial Catalana SA.