Arxiu d'etiquetes: energia

Vallat (Alt Millars)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 5,09 km2, 276 m alt, 54 hab (2014)

Situat al sud-est de la comarca, a banda i banda de la vall mitjana del Millars, a la seva confluència amb el Vilafermosa, a la zona de parla castellana del País Valencià. Fora de les ribes dels rius el terreny és molt rost.

Migrada agricultura amb conreus de vinya, oliveres i garrofers; la superfície mitjana de les explotacions agràries és de 4 ha i són treballades en explotació directa. Sobre el Millars, però ja dins el terme de Fanzara, hi ha la petita central hidroelèctrica del Vallat. En procès de despoblament.

El poble s’assenta sobre la vora esquerra del riu de Vilamalefa; l’església parroquial de Sant Joan depèn de la d’Espadella.

Enllaç web: Ajuntament

Targasona (Alta Cerdanya)

4 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 7,80 km2, 1.597 m alt, 186 hab (2013)

(fr: Targasonne) Situat al vessant meridional del roc de la Calm, en un terreny accidentat, al límit amb l’encreuament de Llívia.

Activitats agrícoles (cereals de secà: blat, sègol). Ramaderia (bestiar boví i oví). Central elèctrica solar de Thémis (1983), la primera i una de les més importants d’Europa del seu gènere.

El poble és un dels més alts de la Cerdanya; església parroquial de Sant Sadurní (segle XII).

En direcció a Angostrina es troba dins el terme l’extraordinari caos de Targasona, format per blocs de granit despresos del pic dels Moros, de formes capritxoses.

El municipi comprèn, a més, el poble de Vilalta i el mas i antic lloc de Palmanill.

Oleta i Évol (Conflent)

20 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 28,95 km2, 613 m alt, 393 hab (2012)

(fr: Olette-Évol) Situat al Conflent mitjà, a les Garrotxes de Conflent, a la confluència dels rius Évol i Cabrils amb la Tet.

Vora el riu Tet s’estenen els conreus d’horta, que es destinen principalment als arbres fruiters (albercoquers, pomeres, pereres); a més, s’hi conreen cereals de secà, pastures i farratge. Bestiar boví i oví. La central d’Oleta és la més important fàbrica d’electricitat del Conflent, situada a la Tet, amb una potència instal·lada de 12 kW.

El poble s’estén al llarg de la carretera de Perpinyà a la Cerdanya, damunt la vora esquerra de la Tet.

El municipi comprèn, a més, els pobles d’Évol i de Tuïr d’Évol, el castell d’Évol i la bastida d’Oleta.

Mequinensa (Baix Cinca)

13 Respostes

Municipi del Baix Cinca (Franja de Ponent): 307,20 km2, 75 m alt, 2.393 hab (2014)

(cast: Mequinenza) Ocupà una gran extensió de terreny a la confluència de l’Ebre i el Segre, al peu del pic Montnegre, al sud de Fraga. El terme, en conjunt pla, s’estén per l’extrem oriental dels Monegres.

La vida del municipi ha canviat d’ençà de la construcció, el 1957, de l’embassament de Mequinensa (o de Riba-roja), que ha negat gran part de les hortes. Hi prepondera l’agricultura de secà (cereals -blat, ordi-, oliveres i ametllers); al regadiu s’hi conreen arbres fruiters, sobretot presseguers. Poca ramaderia. L’explotació minera de lignit, que fou molt important, es troba en recessió, a causa del negament de les mines. Àrea comercial de Lleida. El terme va perdré més de la meitat de la població entre 1960-80. Actualment, part de la població activa treballa a la central hidroelèctrica de Mequinensa de l’empresa ENHER.

L’antiga vila (romana), afectada per la cua del pantà de Riba-roja, és en ruïnes; estaba coronada pel castell de Mequinensa, fortificació medieval reforçada amb obres defensives els segles XVIII i XIX i restaurada modernament.

El nou poble ha estat aixecat a l’antiga partida de la Plana, acarat al Segre.

Cortes de Pallars (Vall de Cofrents)

16 Respostes

Municipi de la Vall de Cofrents (País Valencià): 233,01 km2, 450 m alt, 1.012 hab (2014)

(cast: Cortes de Pallás)  Ocupa una gran extensió de terreny a la vall del Xúquer, en zona de parla castellana del País Valencià. Gran part del territori és boscada, si bé actualment molt afectada per diversos incendis.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà: cereals, vinya, oliveres i garrofers. Ramaderia ovina i cabruna. L’engorjat del Xúquer és aprofitat per a la central hidroelèctrica de Cortes de Pallars o Rambla Seca. Àrea comercial de Requena. Tanmateix, la població ha experimentat una important devallada a partir de la segona meitat del segle XX a causa de l’emigració.

El poble, d’origen islàmic, és a la dreta del Xúquer, en un coster, tocant al barranc de Cortes, afluent del Xúquer per la dreta; destaca l’església parroquial dels Àngels, del segle XVIII, amb dues torres a la façana. Fou centre de la baronia de Cortes de Pallars.

El municipi comprèn, entre altres, les caseries de Rambla Seca, Otanell i el Ral, els llogarets i antics castells d’El Oro i de Castellblanc, el poble de Gaieta i els despoblats de Boixet, Roaia i Xirell.

Avellans, pla dels

1 Resposta

(Bolquera, Alta Cerdanya / la Llaguna, Conflent)

Petita plana a l’alta vall de la Tet, dominat pel roc de la Calm al sud i pel roc d’Aude al nord.

Hi ha la central elèctrica del pla dels Avellans amb una producció mitjana anual de 20.000.000 kwh.

Allau, l’

2 Respostes

(el Tec, Vallespir)

Masia, situada a la vall de la Comalada, que aflueix al Tec per l’esquerra.

Sota la masia es troba la fàbrica d’electricitat de l’Allau.

Cledes, congost des

2 Respostes

(Vall d’Aran)

Congost retallat per la Garona, entre les serres de Casteràs i de Montlude que separa les cubetes de Les i Bossòst.

A l’entrada septentrional hi ha la central hidroelèctrica des Cledes (FECSA), de 10.500 kW de potència instal·lada.

Vandellòs I i II, Centrals nuclears de

10 Respostes

(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)

Centrals elèctriques.

Vandellòs I fou la primera nuclear de Catalunya, instal·lada el 1972, prop de la costa, al límit amb el Baix Ebre, de 500 MW de potència, que l’any 1990 començà a ser desmantellada, després d’haver patit diverses averies i problemes de funcionament.

Al seu costat, s’hi instal·là la nova central Vandellòs II, de 1.000 MW, aprovada el 1976, que entrà en funcionament el 8 de març de 1988.

Enllaç web: Informació ANAV

Regs i Forces de l’Ebre

(Toronto, Canadà, 14 desembre 1911 – 1951)

Societat. Constituïda com a filial de la Barcelona Traction.

Construí una sèrie de rescloses, centrals hidroelèctriques i línies de transport a l’Ebre (Faió), al Segre (Seròs), a la Noguera Pallaresa (Talarn, Terradets, Camarasa), etc.

Fou la pionera i la més important de les empreses que electrificaren el Pirineu català.

Seguí les vicissituds de Barcelona Traction, i les instal·lacions passaren a FECSA el 1951.