Arxiu d'etiquetes: en castellà

Publicidad, La -1878/1922-

25 Respostes

(Barcelona, 25 febrer 1878 – 1 octubre 1922)

Diari en castellà. En fou director Eusebi Corominas i Cornell (1878-1906). Era alhora informatiu i polític, dins el camp republicà possibilista. Es féu cèlebre per la campanya que hi menà Jacint Verdaguer arran del seu conflicte amb la jurisdicció eclesiàstica, campanya a la qual el diari, anticlerical, tenia interès a fer costat.

Es mostrà contrari al catalanisme, especialment des que Alejandro Lerroux hi publicà articles, secundats pels d’Adolf Marsillach i Lleonart; el diari caigué sota el control del partit radical i, el 1906, n’esdevingué director Emili Junoy i Gelabert, lloctinent de Lerroux a Barcelona, però tant aquest com la majoria dels redactors del diari abandonaren els radicals i se sumaren al moviment de Solidaritat Catalana.

El 1907 Romà Jori i Llobet n’esdevingué redactor en cap. Poc després, Lluís Companys i Laureà Miró intentaren de posar el diari al servei del partit reformista de Melquíades Álvarez, però l’adquirí el navilier Antoni Tayà (1915), que en confià la reorganització a Amadeu Hurtado. Aquest nomenà Romà Jori com a director, i assegurà la col·laboració d’importants periodistes, que donaren al diari un to catalanista i defensor de la classe obrera.

Però el 1921, per dificultats econòmiques, la família Tayà vengué el diari a la Federació Patronal, que en modificà l’orientació, però no pogué sostenir-lo. Adquirit al cap d’un any pel nou partit Acció Catalana, fou gradualment convertit en un diari en català. Completat aquest procés, el diari prengué el nou nom de “La Publicitat”.

Marsé i Carbó, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 8 gener 1933 – 18 juliol 2020)

Escriptor en castellà. De formació autodidàctica, començà a escriure l’any 1958 a les revistes “Ínsula” i “El Ciervo”. Guanyà el premi Sésamo (1958) amb la narració Nada para morir. Els seus llibres, a través d’una prosa realista i evocadora, recreen els ambients de la Barcelona de l’època franquista.

Després de la seva primera novel·la Encerrados con un solo juguete (1959), es traslladà a París (1960-62). En tornar (1965) va guanyar el premi Biblioteca Breve amb la novel·la Últimas tardes con Teresa (1965).

Posteriorment ha publicat La oscura historia de la prima Montse (1970), Si te dicen que caí (1973-76; una de les grans novel·les de la postguerra i premi internacional de Novel·la), La muchacha de las bragas de oro (1978, Premi Planeta), Un día volveré (1982), Ronda del Guinardó (1984), el recull de narracions Teniente Bravo (1987), El amante bilingüe (1990), El embrujo de Shangai (1993, premi de la Crítica i premi Europa 1994), algunes de les quals portades al cinema.

El 1997 va ser guardonat amb el premi Juan Rulfo de Literatura Llatinoamericana i del Carib, l’equivalent americà del premi Cervantes espanyol.

Gironella i Pous, Josep Maria

2 Respostes

(Darnius, Alt Empordà, 31 desembre 1917 – Arenys de Mar, Maresme, 3 gener 2003)

Novel·lista i assagista en castellà. La seva novel·la Un hombre guanyà el premi Nadal de 1945. La marea (1949), Los cipreses creen en Dios (1953), Premi Nacional de Literatura, Un millón de muertos (1961) i Ha estallado la paz (1966) pretenen donar una visió objectiva de la història espanyola des de la República.

Autor també d’assaigs i de llibres de viatges, Los fantasmas de mi cerebro (1959), Mujer, levántate y anda (1962) En Asia se muere bajo las estrellas (1968), Cien españoles y Dios (1969), Condenados a vivir (1971, Premi Planeta), Carta a mi padre muerto (1978), La duda inquietante (1988), Jerusalén de los Evangelios (1989), Carta a mi madre muerta (1992), El corazón alberga muchas sombras (1995), etc.

Destino -setmanari-

29 Respostes

(Burgos, Castella, 6 maig 1937 – Barcelona, 1980)

Setmanari d’informació general, publicat en castellà. Fundat per un grup d’empresaris i intel·lectuals catalans a Burgos. A partir del 1939 passà a ésser publicat a Barcelona i aviat va evolucionar cap a posicions més liberals i moderadament catalanistes.

Editat per Josep Vergés (des de l’empresa literària Edicions Destino), va ésser dirigit, entre d’altres, per Ignasi Agustí, Nèstor Luján i Xavier Montsalvatge.

L’any 1974 la propietat fou traspassada, i Baltasar Porcel en fou nomenat director editorial i Josep Carles Clemente prengué la responsabilitat periodística del setmanari, que l’any 1977 passà a ésser dirigit per Josep Perarnau i el 1978, per Jordi Domènech, fins a la seva desaparició.

Va aconseguir una gran divulgació entre la burgesia. Durant la seva llarga trajectòria, ha tingut com a col·laboradors la majoria d’escriptors catalans de l’època.

Anagrama, Editorial

3 Respostes

(Barcelona, 1969 – )

Editorial. Fundada per l’editor Jordi Herralde i Grau, que en fou el director.

Dedicada a la novel·la i a l’assaig en castellà, destaca per la qualitat literària de les obres editades, i per la tasca de difusió d’autors joves, poc coneguts i innovadors, característiques que es reflecteixen igualment en les traduccions d’altres llengües. És present també a l’Amèrica Llatina.

Convoca dos prestigiosos premis: Premi Anagrama, d’assaig (1972), i Premi Herralde, de novel·la (1983).

Ha editat alguns llibres en català i, des del 1997, coedita amb l’Editorial Empúries traduccions en versió catalana i castellana.