(Monòver, Vinalopó Mitjà, 1870 – Elda, Vinalopó Mitjà, 1939)
Escriptor. Era mestre de primer ensenyament i procurador dels tribunals. Fundà a Monòver el setmanari “El Cronista” (1916).
És autor dels treballs titulats El artista (1911), Estudio sobre el arte de la lectura (1916) i Un viaje en aeroplano por la Península española y las islas Baleares.
(Elda, Vinalopó Mitjà, 8 abril 1754 – 18 octubre 1830)
Il·lustrat i jurista. Fou fiscal de la cancelleria de Granada des del 1790 fins al 1810, en què Josep I el nomenà membre del Tribunal Suprem de Madrid. Les seves idees econòmiques entronquen amb les de Campomanes.
Autor de moltes obres, entre les quals cal esmentar Ensayos de una biblioteca española de los mejores escritores del reinado de Carlos III (1785-89), Historia del lujo y de las leyes santuarias en España (1788) i Historia de los vínculos y mayorazgos (1805).
(Elda, Vinalopó Mitjà, 14 novembre 1936 – Madrid, 20 juliol 2004)
(Antonio Esteve Ródenas) Ballarí i coreògraf. Dedicat al ball flamenc, debutà al Price de Madrid i posteriorment s’incorporà a la companyia de Pilar López com a primer ballarí.
Més tard treballà a Itàlia com a coreògraf i en tornar a la Península formà el seu propi ballet. En 1978-80 va dirigir el Ballet Nacional. Se’l considera continuador de l’escola de Vicente Escudero.
Ha participat en nombroses pel·lícules, com ara Los Tarantos (1962), El amor brujo (1967), Con el viento solano (1965), Último encuentro (1966), Fortunata y Jacinta (1969), Los días del pasado (1976), Con el culo al aire (1979), Bodas de sangre (1982) i Carmen (1984).
(Elda, Vinalopó Mitjà, segle XVI – Tarragona, 1575)
Frare dominicà. Excel·lí per la seva pietat i les seves virtuts, que li donaren gran fama.
(Elda, Vinalopó Mitjà, segle XVI – Palerm, Sicília, 12 agost 1619)
Lloctinent de Sardenya (1595-1604), segon comte d’Elda. Fill de Joan de Coloma i de Cardona i germà de Carles i d’Ildefons.
Féu nombrosos viatges a la Península Ibèrica: foren regents seus, en 1597-99, l’arquebisbe de Càller Alonso Lasso Sedeño, en 1601-02, Joan Sabata, i el 1603, Dídac i Jaume d’Aragall.
El 1602 convocà les corts que promulgaren un cens de la població i decidiren la fundació de la universitat o estudi general de Càller (no inaugurada, però, fins el 1626).
(Elda, Vinalopó Mitjà, 1522 – 9 octubre 1586)
Lloctinent de Sardenya (1570-77) i poeta. Comte d’Elda i alcaid del castell d’Alacant. Fill de Joan Baptista de Coloma i Pérez de Calvillo, baró d’Elda.
Nomenat lloctinent, encomanà, davant l’agreujament del perill turc, l’estudi de la fortificació de l’illa a Marc Antoni de Camós i de Requesens. Presidí les corts del regne de Sardenya (maig 1573-octubre 1574).
Relacionat amb alguns poetes sards, com Jeroni Araolla i Antoni Lofrasso, escriví dues obres en vers, que publicà en un sol volum: Década de la pasión de Nuestro Señor Jesucristo, con un cántico de su gloriosa resurrección (Càller 1576, Madrid 1586).
Fou el pare d’Antoni, de Carles i d’Ildefons de Coloma i de Melo.
(Elda, Vinalopó Mitjà, 1897 – Barcelona, 1963)
Escriptor. Col·laborà a les revistes de la seva ciutat natal.
És autor de l’estudi El paisaje alicantino en la obra de Gabriel Miró (1930).
(Elda, Vinalopó Mitjà, 1555 – Múrcia, 20 abril 1606)
Bisbe de Barcelona (1599-1604). Fill de Joan de Coloma i de Cardona, i germà d’Antoni i de Carles. Estudià a la Universitat de València i fou canonge magistral de Sevilla.
Essent bisbe de Barcelona establí el primer convent de caputxines, féu construir el nou sepulcre de sant Oleguer i féu pintar el retrat dels bisbes barcelonins per ornar el palau episcopal.
Conreà la poesia llatina.
Ocupà posteriorment la seu de Cartagena, i morí sense béns.
Dades dels Països Catalans 