(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 22 juliol 1950 – )
Poeta, traductor i editor.
Llicenciat en filologia clàssica, ha publicat Remor de rems (1972), Aigües d’enlloc (1973), Occit enyor (1975, premi Carles Riba 1974) i Senyera (1979). Amb el pintor J.P. Viladecans publicà Alicates (1978, Premi de la Crítica).
El 1973 fou un dels fundadors de la col·lecció “Llibres del Mall”, destinada a la promoció de la poesia jove, que el 1975 es convertí en editorial.
(Barcelona, 16 març 1917 – 18 setembre 2003)
Editor i escriptor. Fill de pares gallecs i de formació autodidàctica, s’afilià al moviment catalanista i lluità amb l’exèrcit republicà durant la guerra civil.
A la postguerra fou militant del Front Nacional de Catalunya i un dels impulsors de la renaixença poètica, a través de les col·leccions “Els llibres de l’Óssa Menor” i “Les Quatre Estacions”.
Poeta en català i en gallec, ha publicat versos esparsos, i ha promogut els premis Óssa Menor, Carles Riba i Salvat-Papasseit.
(Barcelona, 1919 – 2002)
Pintor i editor. Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i ha excel·lit en el camp de la publicitat.
El 1962 fou nomenat professor de l’Escola Massana i, el 1964, president de l’agrupació de dissenyadors gràfics DG-FAD.
El 1974 fundà Parramon Ediciones, empresa editorial especialitzada en llibres d’ensenyament i divulgació de les arts plàstiques, i on ha publicat prop d’una quarantena d’obres seves relacionades amb l’aprenentatge del dibuix i la pintura.
(Barcelona, 1863 – 1919)
Editor. Fill de Joan Parera i Santacana i germà d’Antoni. Format al taller del seu pare i a París.
En la seva joventut publicà poemes catalans a periòdics amb el pseudònim de Miquel Dotzanys.
Entrat al ram del llibre, edità, aconsellat sovint per Francesc Rogent, monografies de les seus de Mallorca i de Barcelona, l’obra monumental Mallorca Artística (1892), l’àlbum Recuerdo de Barcelona (1888), la revista “Materiales y documentos de Arte Español” (1901-14), L’oeuvre de Puig y Cadafalch (1904) i altres obres de divulgació artística, valuosos testimonis gràfics de l’art de l’època.
Edità també traduccions castellanes moralitzants de Ralph W. Trine i de psicologia comercial d’Orison S. Marden i organitzà conferències als ateneus de Madrid (1915) i de Barcelona (1916).
(Olot, Garrotxa, 26 gener 1806 – Barcelona, 9 juliol 1873)
Pedagog, historiador i editor. Cursà estudis a València, on es traslladà en ésser perseguit per les seves idees liberals.
El 1840 obrí un col·legi a Barcelona, i el 1845 fundà “El Instructor de la Juventud”. Deixà, més endavant, l’escola per dedicar-se a l’edició de llibres de primer ensenyament.
Els seus Manuscritos adquiriren un gran prestigi arreu de l’estat espanyol.
A la seva mort, el seu fill Faustí Paluzie i Tallé (Barcelona, 1833 – 1901), prosseguí la tasca editorial i en mantingué el prestigi, sobretot en el que fa a l’edició d’obres tècniques i textos de primera ensenyança.
(Barcelona, 2 octubre 1883 – 8 novembre 1951)
Dibuixant i editor de llibres infantils.
El primer any de la publicació d'”En Patufet”, col·laborà en aquesta revista; també treballà per al setmanari “Cu-cut!”.
Edità i il·lustrà ell mateix alguns llibres infantils i fundà la famosa revista “El Mundo en Auto”, coneguda també amb el nom de “Revista de Oro”, i l’Editorial Muntañola.
(Canet de Mar, Maresme, 1832 – Barcelona, 16 juny 1921)
Editor. El 1868 fundà a Barcelona, amb Francesc Simon i Font, l’editorial Montaner i Simon, que s’especialitzà en diccionaris, enciclopèdies i obres il·lustrades, i obtingué premis en diversos certàmens i exposicions.
Li atorgaren el títol de comte de la Vall de Canet (1909).
Heretà del seu pare el castell de Santa Florentina, que féu restaurar per Lluís Domènech i Montaner.
(Barcelona, 19 agost 1859 – 1 maig 1931)
Enquadernador i litògraf.
Creà i dirigí la revista artística “Hispania” (1899-1900). Publicà els àlbums Montserrat i A los toros, així com Panorama nacional i un Atlas litográfico.
Amb el daurador alsacià Schütz, que féu venir de París el 1891, i sota la direcció de Joaquim Montaner, féu notables relligadures per a l’editorial Montaner i Simon.
A l’Exposició de Barcelona del 1892 presentà com a novetat unes rajoles hispano-aràbigues fetes sobre cartró, que tingueren molt d’èxit comercial.
(Barcelona, segle XV – vers 1496)
Llibreter-editor i impressor. Sembla que s’encarregà de l’obrador de Nicolau Spindeler quan aquest se’n va anar a València.
L’any 1489 li fou atorgat el títol de llibreter de la ciutat de Barcelona i fou, segons sembla, el segon impressor, en l’ordre cronològic, que treballà a Barcelona.
Al seu taller foren compostes, entre altres, les obres següents: Inventari o col·lectori de cirurgia, de Guiu de Cauliac (1492), La vida e trànsit de sent Jerònim (1493), Los quinze llibres de les transformacions del poeta Ovidi (1494), traducció catalana de les Metamorfosis, i Meditacions de la vida de Cristo (1495).
Tenia començada, quan va morir, l’edició del Tirant lo Blanc, que continuà l’impressor Diego de Gumiel.
(Barcelona, 9 agost 1890 – 16 juliol 1975)
Escriptor i editor.
Publicà revistes esportives en castellà i “La Raça” en català.
Fill de Lluís Millà i Gàcio, enriquí el fons d’obres teatrals de la botiga i l’Editorial Millà del carrer de Sant Pau.
Continuà la sèrie Catalunya Teatral i publicà algunes obres monumentals, com el Diccionario Biográfico de Artistas de Catalunya (1951-54).
Fou el pare de:
Lluís Millà i Reig (Barcelona, 18 abril 1921 – 26 octubre 2005) Editor. Nét de Lluís Millà i Gàcio, del qual aprengué l’ofici de llibreter.
Continua l’obra de l’Editorial Millà publicant Sant Jordi, patró de Catalunya (1972).
Dades dels Països Catalans 