(Cervera, Segarra, 1717 – 1842)

Institució d’ensenyament superior. Substituí totes les altres universitats del Principat, fundada per Felip V després d’actives gestions del consell municipal per tal d’obtenir-la i així rescabalar-se dels danys soferts durant la guerra de Successió. La butlla pontifícia fou signada per Climent XII el 1730.

L’edifici, començat el 1718, és de forma rectangular, simètric, i ocupa una superfície edificada de 10.127,50 m². Els plans foren dibuixats per l’arquitecte militar Francesc Montagut i ampliats i modificats posteriorment. La façana exterior és barroca, i combina la pedra amb escuts de bronze; té una gran imatge de la Immaculada -patrona de la universitat- al centre, tot plegat rematat per la corona reial.

La segona façana, sobre el primer pati, és d’estil neoclàssic i té un frontó central amb al·legories de la saviesa i dos campanars de 33 m d’alçada coronats per dues àguiles. Separats del paranimf hi ha dos patis quadrats amb templet al mig, i colls de cisterna, coronats per un nen cavalcant un dofí. Als angles sobresurten torres prismàtiques de coberta piramidal.

El paranimf, que servia també de capella, és il·luminat per finestres laterals, avui bastides amb vitralls, i té a la testera un retaule de J. Padró, fet amb alabastres de colors. L’escut era un oval amb l’efígie de la Immaculada.

Els estatuts foren una refosa dels del suprimit Estudi General de Lleida i d’altres universitats, i foren sancionats per Felip V el 1726.

Hi havia facultats de teologia, cànons, humanitats, medicina, filosofia (amb càtedres de filosofia suarista i tomista i professors que introduïren nous sistemes docents i crearen l’escola eclèctica) i lleis, on es destacaren sobretot J. Finestres i R. Llàtzer de Dou, que exerciren un llarg mestratge i aconseguiren de despertar interès per les institucions catalanes i harmonitzaren els drets romà i canònic amb els usatges i drets propis.

Estigué molt relacionada amb l’escola historiogràfica de Bellpuig de les Avellanes i amb la de Poblet. Tingué la privativa d’impremta per a totes les publicacions i materials que pogués necessitar i disposà d’una impremta pròpiament universitària, de la qual sortiren, a partir del 1724, alguns exemplars notables, especialment en fer-se’n càrrec Manuel Ibarra y Marín.

Els estudiants habitaven en cases particulars, fet que transformà en pocs anys l’economia de moltes famílies de la ciutat. Hi hagué també col·legis majors: de Lleida foren traslladats el de la Concepció i el de l’Assumpció. Diversos ordes religiosos, com els cistercencs de Poblet, hi tingueren casa per a llurs estudiants. Altres col·legis foren el de la Santa Creu, per a estudiants pobres, i el dels Vuitanta, després col·legi de Sant Carles Borromeu.

Durant la guerra del Francès la impremta fou incendiada, i foren saquejades diverses dependències, i el 1822 es produïren altres incendis. El 1835 els estudis foren traslladats a Barcelona, però part del claustre no ho acceptà i es refugià a Solsona, i més tard al monestir de Sant Pere de la Portella, on s’inicià el curs 1838-39. El 1842 Espartero signà el definitiu trasllat de la universitat a Barcelona.

L’edifici fou successivament caserna, presó, mercat, etc. El 1887 fou cedit en usdefruit a la Congregació Claretiana per a instal·lar-hi col·legi i noviciat, i Francesc Nadal hi organitzà un Museu Arqueològic.

Durant la guerra civil de 1936-39 fou camp de refugiats, magatzem i camp de concentració.

Restaurat totalment, actualment allotja un institut de batxillerat, un centre de formació professional i un dipòsit d’arxius dependent de l’Arxiu General de la Corona d’Aragó.