(Catalunya, 1937 – 1939)
Organisme creat per la Generalitat, en substitució de la Caixa de Crèdit Agrícola i Cooperatiu. Fou l’òrgan financer de la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya (FESAC).
Estructurat com una federació de caixes locals, agrupades en caixes comarcals, que depenien de la Caixa Central, adscrita al departament d’agricultura de la Generalitat, bé que amb autonomia financera i jurídica.
(Catalunya, 1821 – Madrid, 1899)
Economista. Es traslladà a Madrid juntament amb el seu cosí l’economista Joan Eloi de Bona i Ureta, per indicació de Pròsper de Bofarull. Fou redactor de “La Discusión” (1850-59) i d’altres diaris polítics.
Defensor del lliure canvi, formà part de l’Asociación para la Reforma de los Aranceles i fou un dels fundadors de la Sociedad Abolicionista Española (1865).
És autor d’Economía popular (1870) i La huelga (publicada pòstumament), novel·la en defensa del lliurecanvisme.
(Girona, 28 juny 1954 – )
Economista i política. Doctora en economia per la Universitat de Barcelona, fou deixeble de Fabià Estapé i impartí classes en l’esmentada universitat.
Els anys 1980 treballà al departament d’indústria de la Generalitat de Catalunya, on s’encarregà del Centre de Desenvolupament Empresarial i presidí el Consorci de Promoció Comercial de Catalunya. L’any 1990 s’incorporà al Banc de Sabadell com a secretària general tècnica.
El 1997 fou nomenada directora general de Retevisión, càrrec que exercí fins al seu nomenament (2000) com a ministra de ciència i tecnologia del govern presidit per J. M. Aznar.
(Lleida, 1859 – 1930)
Economista i polític. Vers el 1896 era corredor del comerç a Lleida, i feia alguns anys que s’havia integrat al moviment catalanista polític i literari.
El 1892 esdevingué el principal propagandista de les Bases de Manresa.
Fundà l’Associació Cultural Catalanista, en estreta col·laboració amb Unió Catalanista, de Barcelona. Impulsà els jocs florals a Lleida.
(Sant Carles de la Ràpita, Montsià, 24 març 1911 – Madrid, 4 juliol 1997)
Economista. Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona (1931), s’especialitzà en economia a Londres.
Catedràtic d’economia política i de finances a les universitats de Múrcia (1958) i de Valladolid (1959), fou nomenat secretari del primer i segons plans espanyols de desenvolupament (1966-69).
D’entre altres obres, ha publicat Els problemes de la banca catalana (amb la col·laboració de Joan Sardà, 1933); La industria algodonera española (1943); Economistas modernos (1951), Historia de las doctrinas económicas (1961), Diccionario de la banca y bolsa (1969) i La nueva economía liberal. Un horizonte para la economía española (1982).
(Girona, segle XIX – Barcelona ?, segle XIX)
Economista. Residí habitualment a Barcelona, dedicat a activitats financeres.
És autor de diversos treballs sobre economia, com els titulats Memorias acerca de la necesidad, justicia y utilidad del sistema protector, que era una apologia del proteccionisme aranzelari, i Situación económica de España, su presente y su porvenir.
(Barcelona, 1817 – Blanes, Selva, 1881)
Advocat i economista. Destacà a l’exercici de l’advocacia. Contribuí a l’establiment de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona.
Publicà escrits diversos de considerable interès. Presidí en dos períodes el Col·legi d’Advocats de Barcelona (1878-79 i 1880-81) i també l’Ateneu Català (1868).
Fou figura destacada dins el partit liberal. Guanyà fama de bon orador essent diputat a Corts. També ocupà els càrrecs de síndic de l’ajuntament de Barcelona i diputat provincial.
(Barcelona, 1894 – 1945)
Polític i economista. Es doctorà en lleis i fou passant de Jaume Bofill i Mates.
Regidor de Barcelona per la Lliga Regionalista (1920), formà part de la comissió de cultura que inicià la construcció de grups escolars, i com a president de la junta municipal d’exposicions d’art organitzà les exposicions de pintura catalana a Lisboa, amb la col·laboració de Joan Estelrich (1920), i a Amsterdam, en col·laboració amb Feliu Elias (1922).
Participà en la constitució d’Acció Catalana (1922), contribuí econòmicament a la fundació de “La Publicitat”, fou sots-secretari d’economia del primer govern de la República Espanyola i col·laborà en revistes especialitzades d’economia i finances.
En morir deixà una excel·lent col·lecció de pintura catalana moderna.
(Barcelona, 1924 – 1940)
Agrupació professional. Fundada amb la finalitat d’agrupar, sense caràcter sindical, els comptables del Principat.
Desenvolupà les seves activitats mitjançant cursets, conferències, assessorament tècnic i jurídic, biblioteca especialitzada, publicacions, mutualisme, etc. Publicà, del juliol de 1925 a l’octubre de 1938, 151 números de la revista “Organització”.
L’entitat organitzà el VI Congrés Internacional de Comptabilitat, que tingué lloc a Barcelona el novembre de 1929. Organitzà, a més, el 1932, l’Exposició Retrospectiva de Documents Mercantils.
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1 maig 1654 – Barcelona, 16 desembre 1731)
Home de negocis. Va ésser geògraf del rei i ajudant del tresorer de Catalunya (1688-1700). El 1699 exercí de conseller quart de Barcelona, i el 1701 ingressà a l’Acadèmia dels Desconfiats.
És l’autor d’un mapa de Catalunya, publicat el 1720, on hi ha les divisions administratives tradicionals i els corregiments just imposats i els nuclis de població. La memòria que havia d’acompanyar-lo (Descripció i planta del Principat de Catalunya) va romandre inèdita fins al 1960.
El 1720 havia publicat Nueva descripción geográfica del Principado de Cataluña.
Propugnà la creació d’un port franc a Barcelona; proposa diferents millores per a la irrigació i la industrialització del país, així com la conquesta de la ribera de l’Amazones pels catalans.
Dades dels Països Catalans 