Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Pere -bisbe Barcelona, 959/973-

(Catalunya, segle X – Barcelona, 973)

Bisbe de Barcelona (959-973).

S’oposà, juntament amb els bisbes de les altres seus catalanes, als propòsits de Cesari de reconstruir la província eclesiàstica Tarraconense (956), però després acceptaren el nomenament expedit per Joan XIII el 971 a favor del bisbe de Vic Ató, assassinat en tornar de Roma.

Assistí activament a l’acte de la consagració del monestir de Sant Benet de Bages (972), i procurà el millorament de l’església barcelonina amb l’acceptació de nombrosos béns deixats pel comte Mir.

Peratallada, Guillem de

(Catalunya, segle XII – Girona, 20 març 1168)

Bisbe de Girona (1160-68). Era de la família empordanesa dels Peratallada i nebot, sembla, del bisbe de Girona Berenguer Dalmau. Era canonge el 1138.

Assistí a la cort d’Osca del 1162 i signà la publicació del testament sagramental del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. Dotà i afavorí la canònica de Sant Pere Cercada.

El 1166 féu vot d’anar a Terra Santa. El mateix any acompanyà el rei Alfons I el Cast a l’expedició de Provença.

Inicià les obres del palau episcopal gironí.

Peralta, Joan de

(Barcelona, vers 1430 – 19 novembre 1505)

Abat de Montserrat (1483-93) i bisbe de Vic (1493-1505). De família noble, senyors de Castellet del Penedès, fou degà de l’església de Girgenti i abat comendatari del monestir basilià de la Grotta (Sicília).

Fou nomenat abat comendatari del monestir de Montserrat. Rebé del papa Alexandre VI la dignitat de bisbe de Vic.

Durant el seu episcopat, manà imprimir el missal de Vic (1496) i volia imprimir el breviari. Arranjà els problemes de jurisdicció que mantenien els canonges de Manresa amb l’església de Vic. Assistí a la cort de Barcelona (1493), ciutat on féu llargues estades.

Fou president de la generalitat de Catalunya (1491-93).

Peralta, Joan de

(Catalunya, s XIV) 

Eclesiàstic. Fou degà de la seu de Lleida. Impulsà les obres del campanar i del claustre de la seu.

Protegí el culte que hi era donat al pretès sant Berenguer de Peralta, mitjançant algunes fundacions instituïdes el 1370.

Peralta, Berenguer de

(Lleida, vers 1200 – 2 octubre 1256)

Frare dominicà i bisbe de Lleida. Era de la família Peralta de Lleida i consta com a canonge el 1244. Seguint l’exemple del bisbe Guillem de Barberà i els consells de sant Ramon de Penyafort es féu dominicà.

Es remarcà per la seva virtut i fou elegit bisbe a la mort del seu antecessor (1255), però es resistí a acceptar. Consta la seva actuació episcopal pel maig de 1256, i morí quatre mesos després.

Hom el venera com a sant, sense, però, haver estat mai reconegut oficialment el seu culte.

Penyafort, Ramon de

(Santa Margarida del Penedès, Alt Penedès, 1185 – Barcelona, 6 gener 1275)

Eclesiàstic, jurista i sant. Estudià i ensenyà retòrica i lògica a Barcelona. Va doctorar-se i professà dret (1216) a Bolonya.

Novament a Barcelona, fou nomenat canonge penitenciari, i l’any 1222 ingressà a l’orde de sant Domènec. El papa Gregori IX va cridar-lo a Roma amb l’encàrrec de reunir les Decretals.

El 1238 fou elegit mestre general de l’orde. Dos anys després hi renuncià per dedicar-se a la conversió de jueus i musulmans.

Va instituir escoles per preparar-hi missioners a Barcelona, Múrcia i Tunis. Contribuí a la fundació de l’orde de la Mercè.

Entre les seves obres hi ha Decretalium Gregorii pape IX, libri V (segona part del Corpus Juris Canonici),Summa de poenitentia, molt divulgada a l’edat mitjana, i Summa pastoralis.

Penna i Domènech, Tomàs

(Tivissa, Ribera d’Ebre, 1765 – Benissanet, Ribera d’Ebre, 1834)

Eclesiàstic. Estudià filosofia a València i teologia a Salamanca.

Després d’haver estat rector del reial col·legi de Tortosa, ingressà a l’orde de Sant Joan de Jerusalem i rebé el priorat de Benissanet.

Era conegut per les seves idees liberals, i els guerrillers absolutistes el perseguiren el 1822; havent triomfat l’absolutisme, estigué empresonat en 1824-26, i hagué de renunciar al priorat. Tornà a la presó el 1830-32.

Deixà manuscrits autobiogràfics interessants per a l’estudi de l’època.

Pelegrí i Torné, Bonaventura

(Lleida, 16 febrer 1879 – 15 gener 1937)

Escriptor i eclesiàstic. Col·laborà a bon nombre de publicacions periòdiques.

Obtingué diversos premis als Jocs Florals de Lleida, amb treballs notables com els titulats La parla de Catalunya o evolució històrica de la llengua catalana (1911), Assaig d’història crítica de la literatura catalana (1912), Renaixement i Noucentisme (1913), La prosa literària del Renaixement (1914) i Filosofia i política del Renaixement català (1915).

D’altres obres seves són Epistemología balmesiana (1910), Filosofía crítica (1914), el més notable dels seus assaigs, i Lleida en la renaixença literària de Catalunya (1935).

Deixà inèdits alguns escrits d’interès.

Pau i de Perapertusa -germans-

Eren fills de Joan de Pau (mort el 1464).

Berenguer de Pau i de Perapertusa (Catalunya Nord, segle XV – Girona ?, 1506) Bisbe de Girona. Era nebot de Joan Margarit i de Pau, bisbe de Girona, al qual succeí a la seva mort (1484). El 1495 fou nomenat capità de guerra per tal de prendre possessió dels comtats de Rosselló i Cerdanya.

Joan de Pau i de Perapertusa  (Catalunya Nord, segle XV – 1510/11)  Noble. Li foren segrestats pel rei de França els béns que tenia al Rosselló, els quals li foren, però, retornats per Ferran II el Catòlic. Morí sense fills i la seva herència fou adjudicada a les seves nebodes Anna i Beatriu Joana de Pau.

Francesc de Pau i de Perapertusa  (Catalunya Nord, segle XV – Nàpols ?, Itàlia, abans 1511)  Noble. Potser fou l’homònim que era capità de galeres a Nàpols el 1496. Fou pare d’:

Pau, Bernat de

(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1394 – Girona, 26 març 1457)

Bisbe de Girona (1436-57). Promogué les obres de la catedral.

A la seu gironina figura el seu notable sepulcre, obra d’un bon escultor estranger i mostra remarcable de la darreria del gòtic.