Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Pallarès, Ferrer

(Catalunya, segle XIII – València ?, segle XIII)

Paborde de la seu de Tarragona.

A la cort de Barcelona del 1228 es comprometé a participar en la conquesta de Mallorca amb una galera armada i quatre cavallers.

Formà part del consell de guerra de Jaume I i es distingí per la seva habilitat i astúcia en l’enderrocament d’una torre, a la presa de Palma de Mallorca. Tingué problemes a l’hora del repartiment de botí i la seva casa fou saquejada.

Fou nomenat administrador de la seu de Mallorca mentre es decidia el plet sobre la dependència de Barcelona.

L’any 1238, un cop conquerida la ciutat de València, passà a aquell bisbat.

Palau i Térmens, Antoni

(Valls, Alt Camp, 27 juliol 1806 – Barcelona, 8 juliol 1862)

Eclesiàstic i escriptor. Estudià al seminari de Barcelona, a Cervera i a Tarragona i s’ordenà el 1837.

Fundà la “Revista Católica” (1844) i publicà obres piadoses i apologètiques. Fou catedràtic als seminaris de Barcelona i Tarragona.

Bisbe de Vic (1854), inicià la reforma parroquial i la publicació del “Boletín Oficial del Obispado”.

El 1857 fou traslladat a la diòcesi de Barcelona, que substituí a Josep Domènec Costa i Borràs, i fou substituït per Pantaleó Montserrat i Navarro.

Palau i Boscà, Melcior de

(Mataró, Maresme, vers 1600 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 29 abril 1670)

Eclesiàstic i polític. El 1639 participà a la batalla de Salses.

Ardiaca de Vic, com a tal menà, el 1640, la resistència dels canonges a pagar uns impostos al govern. Aquell mateix any fou enviat pel virrei Santa Coloma a Madrid per explicar-hi l’estat en què es trobava Catalunya.

El 1664 fou nomenat bisbe d’Urgell. Hi reuní sínodes diocesans el 1665 i el 1670.

Padern -bisbe Tortosa, s. XI-

(Catalunya, segle XI)

Bisbe dels cristians de Tortosa. El 1058 assistí a la consagració de la catedral de Barcelona i el 1068 signà de nou l’escriptura de dotació de la mateixa catedral atorgada per Ramon Berenguer I.

No se sap si amb l’escomesa dels àrabs s’interrompé la successió pastoral de Tortosa, ni tampoc si aquest bisbe residia a Tortosa o si, com és probable, era un simple bisbe titular, condicionat a la futura conquesta de la ciutat.

Pacià -bisbe i sant, s. IV-

(Barcelona ?, abans 310 – després 390)

Escriptor, bisbe de Barcelona (360-390) i sant.

Es conserven les tres cartes que escriví a Sempronià (contra els novacians), un tractat (Exhortació a la penitència), un opuscle sobre el baptisme i una diatraba (Cervolus) contra la llicència dels festivals pagans.

Ot de Pallars

(Sort, Pallars Sobirà, vers 1065 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1122)

(o d’Urgell) Bisbe d’Urgell (1095-1122) i sant.

Fill de noble família, després d’haver-se dedicat a l’exercici de la guerra, s’ordenà sacerdot.

Fou designat bisbe i consagrat pel papa Urbà II.

Ot -bisbe Girona, 995/1010-

(Catalunya, segle X – 1010)

Bisbe de Girona (995-1010). El 986, tot just acabada l’expedició d’Almansor, fou nomenat abat de Sant Cugat del Vallès i anà a Compiègne a recaptar un privilegi del rei Lotari per refer el patrimoni del seu monestir, del qual s’havien perdut les escriptures.

És remarcable la seva actuació en la restauració de la vida comunitària i dels béns del monestir.

El 995 fou nomenat bisbe de Girona, sense deixar, però, el càrrec abacial. Regí la diòcesi fins el 1010, que amb el comte Ramon Borrell anà a l’expedició contra Còrdova.

Morí a la tornada, a conseqüència de les ferides que havia rebut. Fou enterrat a Sant Cugat, on es conserva encara el seu sepulcre.

Ossó i Cervelló, Enric d’

(Vinebre, Ribera d’Ebre, 16 octubre 1840 – Gilet, Camp de Morvedre, 27 gener 1896)

Eclesiàstic i sant. Fundador de la Companyia de Santa Teresa o de les Teresianes.

A catorze anys fugí de casa seva i anà a fer vida eremítica a Montserrat. Més endavant tornà a la societat i estudià humanitats, filosofia, física, química i teologia als seminaris de Tortosa i de Barcelona (1854-66). El 1867 fou ordenat de sacerdot.

El 1871 dirigí l’Associació Catequística i diverses publicacions, com el setmanari “El Amigo del Pueblo” i la revista “Santa Teresa de Jesús”.

Precursor de l’Acció Catòlica, el 1873 fundà una associació dita més tard Arxiconfraria Teresiana, que arriba a tenir en vida del fundador, unes 100.000 associades, i el 1874 el Rebañito del Niño Jesús com a branca infantil.

El 1876 fundà la Germandat Josefina per a homes i, a Tarragona, la seva obra preferida, la Companyia de Santa Teresa, destinada a l’ensenyament.

Fou beatificat per Joan Pau II el 1979.

Orriols, Francesc

(Catalunya, segle XVIII)

Eclesiàstic. Doctor en teologia, fou paborde de Castellterçol (Vallès Oriental).

Publicà un Diàleg o Catecisme de la doctrina cristiana, que esdevingué d’ús comú a les escoles del país i fou reeditat moltes vegades.

El 1807 n’aparegué la versió castellana, feta pel jesuïta Jeroni Pastor.

Ornós, Jordi d’

(Perpinyà, abans 1390 – Carpentràs, Provença, 1452)

Doctor en dret civil i canònic. Prior del monestir de Sant Pere de Casserres i ardiaca major d’Elna i de Barcelona.

El 1423 el papa Martí V el delegà per resoldre els efectes del cisma d’Avinyó. El 1424 fou nomenat cardenal cismàtic i bisbe de Vic, càrrec que li comportà diversos problemes: els canonges de Manresa es negaren a prestar-li obediència i hagué de sostenir-hi un llarg plet sobre els drets del monestir de l’Estany.

Intervingué en el concili de Tortosa (1429), on s’extingí definitivament el cisma i fou remarcable la seva actuació al sínode diocesà de Manresa del 1433, on tingué per vicari general a Jaume Marquilles.

Assistí al concili de Basilea (1437), on el nou papa Fèlix V el nomenà cardenal amb el títol de Santa Anastàsia i després amb el de Santa Maria de Trastevere.

El papa Eugeni IV el deposà tot seguit de la seu de Vic i del cardenalat; però hom continuà considerant-lo bisbe de Vic fins el 1445. Es reconcilià amb el papa Nicolau V el 1449 i fou nomenat bisbe de Carpentràs.