(Batea, Terra Alta, 22 setembre 1845 – 10 novembre 1916)
Eclesiàstic i escriptor.
És autor de diversos llibres pietosos, bona part dels quals són destinats a fomentar la devoció teresiana, i de l’obra teatral La huida de Teresa (1887).
(Xàtiva, Costera, 1 gener 1431 – Roma, Itàlia, 18 agost 1503)
(Roderic de Borja) Papa (1492-1503). El 1456 fou nomenat cardenal.
El seu oncle Alfons de Borja, elegit papa amb el nom de Calixt III, el nomenà el 1455 vicecanceller de l’Església i bisbe de València. Va obtenir la conversió de València en arquebisbat. Fou elegit papa en successió d’Innocenci VIII.
Tingué nombrosos fills amb la seva amant Vanozza Catanei i els enriquí servint-se dels béns eclesiàstics. Durant el seu pontificat lluità contra Carles VIII de França. En canvi, s’alià amb Lluís XII.
El 1493 promulgà una butlla que establia una ratlla imaginària (línia alexandrina) que delimitava les zones d’expansió reservades a les explotacions de Portugal i Castella.
Tant ell com els seus fills, entre ells els famosos Cèsar i Lucrècia Borja, parlaven i escrivien en català.
Enric d’Alemany (Catalunya, segle XVII) Eclesiàstic. Ferm opositor a accedir a la demanda del donatiu reial a les corts del 1626 i 1634, n’aconseguí del papa l’ajornament. Col·laborà amb la Generalitat (1640) en la mobilització militar de Catalunya contra les tropes castellanes a la guerra dels Segadors.
Guerau d’Alemany (Barcelona, segle XVII – Lleida ?, novembre 1646) Militar. Distingit a la guerra dels Segadors. Fou coronel del terç de Barcelona destinat al front de Lleida. Morí a causa de les penalitats de la campanya.
Joan Alemany (Barcelona, segle XV) Mestre d’orgues. Consta el seu treball, el 1486, per a la parròquia de Sant Cugat del Rec, a Barcelona.
Joan Alemany (Barcelona, segle XV – segle XVI) Escultor imatger. Treballà per a la seu de Barcelona.
Joan Alemany (Catalunya ?, segle XVI) Metge i astròleg. Descriví el cometa del 1532. Autor del Lunari o Repertori del temps (1557), editat primer en castellà (València, 1553).
Nicolau Alemany (Catalunya ?, segle XV – Rosselló ?, segle XVI) Imatger. Consta el seu treball per a la parròquia de Sant Andreu del Catllar (Rosselló), on féu una imatge de la Mare de Déu.
Pere Alemany (Catalunya, segle XIV) Poeta. Probablement del primer terç del segle. Hom en coneix només una dansa, Ai sènyer, saludar m’ets, continguda en el Cançoneret de Ripoll, en la qual el mateix poema li explica la manera d’obtenir la seva enamorada, “No Lutz“. La tècnica té precedents menys reeixits en Peire Rogier, Giraut de Bornelh i Cerverí de Girona.
(Valladolid, Castella, 1589 – Còrdova, Andalusia, 1669)
Bisbe de Ciudad Real. El comte-duc d’Olivares l’envià el 1640 a Catalunya per supervisar les operacions de les tropes castellanes.
(França, segle X)
Arquebisbe de Narbona (vers 927-977).
Durant els seus cinquanta anys de govern, i com a metropolità de fet dels bisbats catalans, tingué ocasió d’oposar-se a les pretensions de l’abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat, que s’havia fet proclamar arquebisbe de Tarragona el 956.
(Catalunya ?, segle VIII – Lió, França, 840)
Visigot. S’establí com a monjo a l’Empordà; després fundà, amb l’abat Àtala, el monestir de Sant Policarp del Rasès. L’arquebisbe Leidrat de Lió se l’endugué a la seva seu, d’on fou auxiliar des del 813 i arquebisbe des del 816.
Barrejat a la política de Lluís el Pietós i els seus fills, fou deposat per l’emperador (835-838). També intervingué per escrit en les lluites doctrinals contra l’adopcionisme de Fèlix d’Urgell, contra la iconoclàstia a favor de l’eucaristia.
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Eclesiàstic. Destacà com a teòleg. Era canonge de Girona.
Es trobà al setge de la ciutat, el 1809, pels napoleònics, on presidí la Junta Econòmica formada a la plaça. Escriví aleshores el diari publicat durant el setge.
Caiguda la ciutat, fou exiliat a França.
(Girona, 1780 – 14 octubre 1847)
Eclesiàstic. Fou canonge de la col·legiata de Sant Feliu. Era membre corresponent de l’Academia de Historia de Madrid.
Subministrà moltes dades al pare Flórez, autor de l’España Sagrada. Escriví els versos llatins del primer mausoleu del general Álvarez de Castro. Publicà alguns dels seus sermons.
(Castellterçol, Vallès Oriental, abans 1130 – Tarragona, 1198)
Bisbe de Vic (1185-94) i arquebisbe de Tarragona (1194-98). El 1142 havia estat lliurat pels seus pares Guillem Xetmar i Gincona, senyors de Castellterçol, a la canònica de Vic.
A la diòcesi de Vic consagrà algunes esglésies (Espinelves el 1187 i Santa Anna de Mont-ral el 1190), augmentà les dotacions de la canònica, reconstruí el palau episcopal i es remarcà per la seva rectitud en les lluites feudals.
Nomenat arquebisbe de Tarragona, vacant la diòcesi per l’assassinat de l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls, regí l’arxidiòcesi en una època difícil per les tibantors sorgides a Tarragona.
(Gelida, Alt Penedès, 1 març 1861 – Barcelona, 8 març 1931)
Pedagog, escriptor, músic i eclesiàstic. A disset anys dirigia la banda de l’Asil de Sant Joan de Déu de Barcelona. Ingressà com a religiós en aquella congregació. Fou el primer mestre del seu germà Amadeu. Cantà missa el 1888.
Visqué a Màlaga, Cienpozuelos i Palència, dedicat a la labor humanitària prop d’orfes i d’alienats, entre els quals organitzava conjunts musicals.
Inventà una màquina de comptar denominada aritmòmetre. Figurà entre els fundadors de l’Acadèmia Pedagògica Catalana.
Publicà diverses obres literàries, com Col·lecció de poesies, Historia de l’Esperit Sant i Poema de l’Esperit Sant.
Dades dels Països Catalans 