(Catalunya, segle XIII – Viena, Àustria, 30 gener 1312)
Bisbe de Girona (1292-1312).
Anà al concili de Viena del Delfinat, on morí. El succeí en la mitra el seu nebot:
Guillem de Vilamarí (Catalunya, segle XIII – 1318) Abat de Sant Feliu de Girona. Succeí al seu oncle (1312) en el bisbat de Girona.
(Catalunya, segle XV)
Eclesiàstic. Prior del monestir benedictí de Sant Pere de Riudebitlles, el 1427 l’annexà a Montserrat, d’on esdevingué monjo.
El 1443 la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim, l’envià a Itàlia a gestionar la tramesa de monjos de Montecassino a Catalunya, i en concret a Montserrat.
Hom li atribueix el nucli primitiu (1433) del Llibre de fundacions de Montserrat, recull fonamentalment de deixes per a fundacions d’aniversaris, destinat a la sagristia del monestir, de gran valor històric.
(Catalunya, segle XIII)
Eclesiàstic. Camerari de Tarragona.
El 1281, amb Gilabert de Cruïlles, fou procurador de Pere II el Gran per tractar el matrimoni de la infanta Isabel, filla del monarca català, amb el rei Dionís de Portugal. Poques setmanes després ja es celebraren les noces per poders.
El 1285 assistí el rei Pere a la seva darrera malaltia, i intervingué als documents especials redactats en aquella ocasió.
(Berga, Berguedà, 1669 – 1719)
Pintor, escultor i eclesiàstic. Era cosí d’Antoni Viladomat i Manalt.
És autor d’un gran nombre de pintures religioses per a esglésies del Berguedà, en general desaparegudes.
La seva activitat com a escultor sembla haver estat més esporàdica i fou també d’inspiració religiosa.
(Vilademuls, Pla de l’Estany, segle XII – Montcada, Vallès Occidental, 16 febrer 1194)
Eclesiàstic i polític. Era fill d’Arnau de Vilademuls (Catalunya, segle XII) Noble. Figurà algunes vegades al consell del rei Alfons I el Cast, ja durant la majoritat d’aquest.
El 1170 era abat de Sant Feliu de Guíxols, i fou elegit arquebisbe de Tarragona el 1174. En l’aspecte polític gaudí de la confiança d’Alfons I, que ell acompanyà a la campanya de Conca (1177), com a aliat del rei castellà, i que li encomanà missions delicades, com els pactes amb el comte de Tolosa, al Llenguadoc (1185). També féu costat al rei en cartes de repoblament i altres afers interns del país.
En un concili provincial del 1180, celebrat de retorn del concili del Laterà (1179), féu abolir el costum de datar pels anys del rei de França, i amb decrets del 1181 i el 1193 fixà el nombre de canonges de Tarragona i estructurà la canònica i el capítol de beneficiats.
Morí assassinat al prat de Matabous, proper al castell de Montcada, pel vescomte Guillem Ramon I de Bearn, casat amb Guillema de Castellvell, neboda de l’arquebisbe.
El mòbil del crim és encara obscur; sembla que n’hi havia d’ordre familiar i d’altres d’econòmics, relacionats potser amb les ambicions a Urgell dels vescomtes de Bearn.
Fou dut a enterrar a Tarragona, i l’assassí anà a Roma a demanar perdó.
Foren germans seus Ramon de Vilademuls, i Blanca, casada amb Guillem de Castellvell.
(Catalunya, segle XIII)
Prelat. Era bisbe de Girona el 1285 quan el país fou envaït pels croats de Felip III de França.
(Cervera, Segarra, vers 1515 – Vic, Osona, setembre 1597)
Eclesiàstic. Era canonge i lector de Sagrada Escriptura de l’estudi general de Barcelona.
Fou nomenat bisbe de Vic al febrer de 1597, i tot seguit fundà i dotà tres càtedres a la Universitat Literària de Vic. Morí al setembre del mateix any.
(Catalunya, segle XV)
Eclesiàstic. Era canonge del capítol de Barcelona. Oferí a la seu el timpà de la porta de la Pietat, d’accés al claustre.
El timpà tallat amb fusta dura per l’artista Miquel Luchner, d’origen alemany, és obra remarcable, realitzada devers el 1478. A la dreta, en petit, hi ha la figura del canonge donador.
(Tarragona, 29 desembre 1669 – Messina, Sicília, Itàlia, 29 juny 1743)
Prelat i frare cistercenc. Germà de Bonaventura i de Pere.
Fou elegit abat de Santes Creus el 1706. El mateix any rebé al monestir la visita de Carles d’Àustria. El 1708 anà a Mataró per rebre-hi Elisenda de Brunswick, que venia a casar-se amb el rei Carles. El mateix any anà a Roma per un plet.
Assistí a la Junta de Braços de Barcelona el 1713. Fou exiliat pels borbònics. Rebé el nomenament d’arquebisbe de Messina el 1730.
N’existeix un retrat notable gravat per Ignasi Valls.
(Tarragona, s XVII – s XVIII)
Eclesiàstic. Germà de Bonaventura i de Tomàs.
Fou canonge de la seu de Tarragona, on la seva oposició arrossegà gran nombre d’adhesions. Simpatitzà amb la causa de Carles d’Àustria.
El 1715, ja sota l’ocupació borbònica, era vicari general de Tarragona, en absència de l’arquebisbe desterrat per Felip V. A causa de la seva actitud favorable al retorn del prelat, fou empresonat.
Dades dels Països Catalans 