Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Agobard

(Catalunya ?, segle VIII – Lió, França, 840)

Visigot. S’establí com a monjo a l’Empordà; després fundà, amb l’abat Àtala, el monestir de Sant Policarp del Rasès. L’arquebisbe Leidrat de Lió se l’endugué a la seva seu, d’on fou auxiliar des del 813 i arquebisbe des del 816.

Barrejat a la política de Lluís el Pietós i els seus fills, fou deposat per l’emperador (835-838). També intervingué per escrit en les lluites doctrinals contra l’adopcionisme de Fèlix d’Urgell, contra la iconoclàstia a favor de l’eucaristia.

Ximénez, Vicenç

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Eclesiàstic. Destacà com a teòleg. Era canonge de Girona.

Es trobà al setge de la ciutat, el 1809, pels napoleònics, on presidí la Junta Econòmica formada a la plaça. Escriví aleshores el diari publicat durant el setge.

Caiguda la ciutat, fou exiliat a França.

Xifreu i Trull, Narcís

(Girona, 1780 – 14 octubre 1847)

Eclesiàstic. Fou canonge de la col·legiata de Sant Feliu. Era membre corresponent de l’Academia de Historia de Madrid.

Subministrà moltes dades al pare Flórez, autor de l’España Sagrada. Escriví els versos llatins del primer mausoleu del general Álvarez de Castro. Publicà alguns dels seus sermons.

Xetmar, Ramon -arquebisbe Tarragona-

(Castellterçol, Vallès Oriental, abans 1130 – Tarragona, 1198)

Bisbe de Vic (1185-94) i arquebisbe de Tarragona (1194-98). El 1142 havia estat lliurat pels seus pares Guillem Xetmar i Gincona, senyors de Castellterçol, a la canònica de Vic.

A la diòcesi de Vic consagrà algunes esglésies (Espinelves el 1187 i Santa Anna de Mont-ral el 1190), augmentà les dotacions de la canònica, reconstruí el palau episcopal i es remarcà per la seva rectitud en les lluites feudals.

Nomenat arquebisbe de Tarragona, vacant la diòcesi per l’assassinat de l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls, regí l’arxidiòcesi en una època difícil per les tibantors sorgides a Tarragona.

Vives i Roig, Camil

(Gelida, Alt Penedès, 1 març 1861 – Barcelona, 8 març 1931)

Pedagog, escriptor, músic i eclesiàstic. A disset anys dirigia la banda de l’Asil de Sant Joan de Déu de Barcelona. Ingressà com a religiós en aquella congregació. Fou el primer mestre del seu germà Amadeu. Cantà missa el 1888.

Visqué a Màlaga, Cienpozuelos i Palència, dedicat a la labor humanitària prop d’orfes i d’alienats, entre els quals organitzava conjunts musicals.

Inventà una màquina de comptar denominada aritmòmetre. Figurà entre els fundadors de l’Acadèmia Pedagògica Catalana.

Publicà diverses obres literàries, com Col·lecció de poesies, Historia de l’Esperit Sant i Poema de l’Esperit Sant.

Vives -bisbe Barcelona, s. X-

(Catalunya, segle X – Barcelona, 995)

Bisbe de Barcelona (973-995). Successor de Pere.

L’any 985 pogué escapar de la ciutat a l’ocasió de ser atacada i presa per Al-Mansur. Alliberada la capital, hi tornà, segurament ja des del 987, any en què la ciutat apareix lliure de sarraïns.

Dos anys després era començada la restauració del convent de Sant Pere de les Puel·les, destruït pels invasors. La restauració prosseguia el 992.

Fou succeït per Aeci.

No té el menor fonament històric la suposada arribada per mar de les restes de santa Madrona, en temps d’aquest prelat.

Virgili, Francesc

(Catalunya, segle XVI – segle XVII)

Prelat. Fou bisbe de Lleida del 1599 al 1620.

Hi convocà dos sínodes. Promulgà constitucions d’importància.

Vinyes i Camplà, Josep

(Reus, Baix Camp, 8 març 1847 – Tarragona, 6 abril 1928)

Teòleg i eclesiàstic.

Entre les seves obres sobresurten un Tratado filosófico-teológico acerca de lo sobrenatural (1883), la Defensa del llibre anterior, apareguda el 1886 i un Compendio de la Historia de la Iglesia (1912, en tres volums).

Vinyals de la Torre i Esquerrer -germans-

Benet Vinyals de la Torre i Esquerrer  (Catalunya, segle XVII – segle XVIII)  Eclesiàstic. Fou arxipreste d’Àger i canonge penitencier de Tarragona. En 1706 fou nomenat predicador de Carles d’Àustria, del qual seria un acompanyant fidel. En 1712 publicà alguns dels seus sermons. en 1715 fou desterrat pels borbònics. Deixà inèdits diversos escrits de caràcter filosòfic.

Guillem Vinyals de la Torre i Esquerrer  (Catalunya, segle XVII – segle XVIII)  Eclesiàstic. El 1713 fugí de Barcelona per no trobar-s’hi durant el setge dels borbònics.

Manuel Vinyals de la Torre i Esquerrer  (Catalunya, segle XVII – segle XVIII)  Sacerdot. El 1702 era secretari de la Inquisició, a Barcelona. Mantingué el càrrec en temps de Carles d’Àustria.

Viñets, Joan

(Barcelona, segle XIX – 1885)

Eclesiàstic i historiador.

Fou ben conegut com a predicador en català, en un temps en què no era gens freqüent que els oradors sagrats gosessin seguir el seu exemple.

És autor d’alguns escrits sobre temes històrics.