Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Borràs -varis bio-

Deixa un comentari

Bernat Borràs  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Guerriller. Fou molt actiu contra les tropes napoleòniques. Combaté al Camp de Tarragona, a la Terra Alta i a la Ribera d’Ebre. Destruí un gran nombre de combois enemics.

Crispí Borràs  (Cervera, Segarra, 1838 – 1902)  Eclesiàstic i pintor. Promogué la recuperació del fons antic de l’arxiu notarial de Cervera; identificà el crani del comte d’Espanya. També és autor de pintures d’inspiració religiosa.

Francesc Borràs  (Falset, Priorat, 1769 – Barcelona, 1837)  Metge. Exercí especialment a Barcelona, on fou catedràtic d’anatomia. És autor de notables estudis mèdics, com la Patología teórico-práctica (1820-21).

Josep Borràs  (Tivissa, Ribera d’Ebre, 1797 – Itàlia ?, segle XIX)  Jesuïta. Fou mestre de teologia a Barcelona, a Còrsega i a Ferrara (Itàlia). En aquesta darrera ciutat publicà una obra de dret canònic.

Lluís Borràs  (Lleida, 1874 – segle XX)  Eclesiàstic i teòleg. Fou catedràtic de teologia dogmàtica al seminari de Lleida i molt estimat pels seus coneixements. Rebé el títol de capellà domèstic del papa.

Pere Borràs  (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1844)  Metge. És autor de treballs notables de caràcter professional, entre els quals destaca un estudi sobre l’escorbut.

Borja -llinatge-

13 Respostes

(Borja, Aragó, segle XIII – País Valencià, segle XVIII)

Família establerta a Xàtiva. Foren ducs de Gandia.

Adquiriren una gran importància en la vida política d’Itàlia i de l’Església romana durant els segles XV i XVI, ja que dos dels seus membres foren nomenats papes: Alfons de Borja –Calixt III– (1456-58) i Roderic de Borja –Alexandre VI– (1492-1503).

Bonfill -eclesiàstic, s. X-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle X)

Eclesiàstic. Germà del noble Sendred de Gurb. Fou canonge de capítol de Vic.

Rebé del bisbe de Vic, Frujà, quatre esglésies pròximes a Gurb, la propietat de les quals havia de produir un llarg plet entre la seva família i el bisbat, que no es resolgué fins a la darreria del primer terç del segle XI.

Bonavida, Patró *

Deixa un comentari

Nom amb què era conegut el bisbe de Girona Bernat de Pau (1394-1457).

Boixadors i Llull, Aleix de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII)

Eclesiàstic.

Fou canonge de la seu de Barcelona i, posteriorment, inquisidor de València, on fundà un convent de caputxines, i de Múrcia, on publicà Aforismos místicos sacados de las obras de Santa Teresa (1647).

Fou germà seu Lluís de Boixadors i Llull  (Catalunya, segle XVII)  Senyor de Sant Miquel de Pontons (Alt Penedès). Protector del braç militar de Catalunya. Pare de Josep de Boixadors i Casademunt (Catalunya, segle XVIII)  Per raons de vinculació es digué Josep de Casademunt i fou regent de la cancelleria de Catalunya.

Bonifaci VIII

6 Respostes

(Anagni, Itàlia, 1220 – Roma, Itàlia, 11 octubre 1303)

(Benedetto Gaetani)  Papa (1294-1303). Procurà d’aïllar la branca catalano-siciliana en el tractat d’Anagni.

D’altra banda, concedí a Jaume II de Catalunya la investidura de Còrsega i Sardenya (1297) i l’animà a la lluita contra Frederic II de Sicília.

La intenció de Bonifaci VIII de convertir Jaume en el capdavanter dels güelfs (butlla Redemptor mundi, del 1297, on el nomenava gonfanoner i almirall de la Santa Seu) fracassà quan aquest optà per no dur endavant la lluita armada contra el seu germà (1297).

Boïl, Joan

Deixa un comentari

(Grècia, segle XIV – Atenes ?, Grècia, 1400)

Bisbe de Mègara, Àtica (1377-1400). Refugiat a Atenes després de l’ocupació de Mègara per Nerio Acciaiuoli (1374).

Fou partidari de Pere III de Catalunya, a qui oferí vassallatge el 1380 a Lleida, i aconseguí ajuda per a defensar el castell de Cetines.

Blanch, Josep

3 Respostes

(Tarragona, 1620 – 1672)

Poeta i eclesiàstic. Fou canonger arxiver de la seu de Tarragona i capellà d’honor de Felip IV.

Va deixar escrita una història eclesiàstica de l’arquebisbat de Tarragona titulada Archiepiscopologi de Tarragona, i un volum de poesies titulat Matalàs de tota llana.

Biure -varis bio-

1 Resposta

Bertran de Biure  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Frare del Temple. Fou comanador de Puig-reig. El 1308, decretada la supressió dels templers, el seu lloctinent Galceran de Biure resistí algun temps a Puig-reig l’atac de les forces reials que volien fer-li desempara la fortalesa.

Galceran de Biure  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Frare del Temple. El 1308, essent lloctinent del comanador de Puig-reig, Bertran de Biure, resistí asprament contra les forces reials quan fou decretada la dissolució dels templers. A la fi hagué de capitular.

Jofre de Biure  (Tarragona, segle XIV – Catalunya, 1334)  Eclesiàstic. Fou ardiaca de la seu tarragonina. Escriví diverses obres de dret eclesiàstic, així com un estudi de les constitucions del seu arquebisbat, promulgades per Joan, patriarca d’Alexandria, al qual dedicà la seva obra.

Bertrans, Jacint

Deixa un comentari

(Sant Boi de Lluçanès, Osona, segle XVIII – Catalunya, 1827)

Teòleg i eclesiàstic. Era catedràtic a Vic, on ocupà càrrecs a la seu i al seminari.

El 1796 publicà en llatí una obra religiosa.