Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Guiu -varis bio-

2 Respostes

Francesc Guiu  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Eclesiàstic i escriptor. Fou rector de Sant Martí de Provençals (avui Barcelona) i autor d’un piadós Manual per a dirigir los malalts en ses malalties i en lo tremendo pas de la mort.

Joan Guiu  (Barcelona, segle XVII)  Cronista. Continuà les Rúbriques del Cerimonial d’Esteve Gilabert Bruniquer. Féu la part corresponent als anys 1618-40. Continuà encara l’obra Jeroni Brotons.

Josep Guiu  (Catalunya, segle XVIII)  Metge. Exercí a Lleida. És autor de diversos escrits de caràcter professional.

Pau Guiu  (Cardona, Bages, segle XVII – Catalunya, 1705)  Religiós mercenari. Publicà una Visita de malcontentos i poesies en castellà.

Guillem Albert

Deixa un comentari

(Catalunya, segle VII – Barcelona, 663)

Prelat. Fou bisbe de Barcelona. Assistí al concili de Toledo, on atacà l’arrianisme.

Prengué grans mesures per moralitzar la vida a la seva diòcesi.

Guillem -varis bio-

1 Resposta

Guillem  (Catalunya, segle III)  Prelat. És assenyalat com a bisbe de Barcelona, successor de Gondemar, de l’any 210 al 222.

Guillem  (Catalunya, segle V – Barcelona, 438)  Prelat. Fou bisbe de Barcelona. Combaté vigorosament l’heretgia arriana.

Guillem  (Catalunya, segle X)  Fill d’Ermengol I d’Urgell. Morí jove.

Guillem  (Catalunya, segle XI)  Noble. Era fill de Mir Geribert i de Dispòsia de Santmartí. Morí jove.

Guillem  (Catalunya, segle XII)  Prelat. El 1198, essent bisbe d’Elna, assistí a Girona a la famosa constitució promulgada contra els valdesos i altres heretges.

Guillem  (Catalunya, segle XII – Besalú, Garrotxa, 1230)  Abat del monestir de Besalú de 1218 a 1230. Fou el primer dels homònims que governaren aquella comunitat.

Guillem  (Catalunya, segle XII – Besalú, Garrotxa, 1240)  Abat de Besalú. El seu abadiat s’estengué del 1233 al 1240.

Guillem  (Catalunya, segle XIII – Besalú, Garrotxa, 1266)  Abat del monestir de Besalú (1252-66). El tercer dels homònims que ocuparen l’abadiat al segle XIII.

Guifré de Besalú

4 Respostes

(Catalunya, segle XI – Carcassona, França, 1054)

Eclesiàstic. Fill del comte Bernat I Tallaferro, primer comte de Besalú.

Fou el primer bisbe del bisbat efímer de Besalú, creat pel seu pare i que desaparegué quan aquest morí, i abat de Sant Joan de les Abadesses, on es retirà a la mort del seu pare (1020) i hi estigué fins que li fou atorgat el bisbat de Carcassona, on morí.

Guifre -bisbe Girona, s. XII-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – Girona ?, segle XII)

Prelat. Era bisbe de Girona. El 1198, precisament per a la seva seu, fou celebrada l’assemblea que proclamà la famosa constitució contra els valdesos i altres heretges.

Guasch -varis bio-

Deixa un comentari

Francesc Guasch  (Barcelona, segle XVIII)  Impressor. Al seu obrador del carrer de la Palla imprimí una gran quantitat de fullets, molts d’ells ben curiosos.

Francesc Guasch  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Militar. És autor de diversos estudis, com el publicat el 1805 sobre les anomenades febres pútrides enregistrades a Vila-rodona (Alt Camp).

Joan Guasch  (Catalunya, segle XVI – Tarragona, segle XVI)  Pintor. El 1572 pintà les vidrieres del reracor de la catedral tarragonina. Fill seu era el també pintor Pere Guasch.

Joan Guasch  (Catalunya, segle XVIII – Valls, Alt Camp, segle XIX)  Pintor. Li són coneguts diversos treballs com a daurador.

Pere Guasch  (Catalunya, segle XVI – 1587)  Pintor. Fill de Joan, amb el qual treballà a les vidrieres del reracor de la seu de Tarragona, els anys 1571-72. En féu d’altres, ell sol, per al cimbori i l’altar major de la mateixa catedral.

Ramon Guasch  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Eclesiàstic. Fou mestre de l’infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne. Quan aquest esdevingué rei (1327) el nomenà capellà seu.

Gualbes -varis bio-

2 Respostes

Baltasar de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Ciutadà honrat i tauler de la Taula de Canvi de Barcelona.

Bernat de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Cavaller. Sospitós d’adhesió a la causa de Joan II el Sense Fe, les autoritats catalanes l’arrestaren al seu domicili el 1462, quan esclatà la guerra entre la Generalitat i el monarca.

Ferrer Nicolau de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Eclesiàstic. Canonge de Barcelona i ardiaca del Vallès.

Jaume Gualbes  (Barcelona, segle XIV)  Draper. Junt amb els seus fills feren construir a Santa Maria del Mar (1348) una capella que dotaren d’un benefici perpetu, arran de la mort de llur pare.

Jaume Gualbes  (Barcelona, segle XIV)  Administrador de la seca de Perpinyà. Càrrec que obtingué, associat amb Eimeric Dusai, de Pere III el Cerimoniós.

Joan de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Conseller de la ciutat de Barcelona. Fou el pare de Francesc Bonaventura de Gualbes i de Ferrer (Barcelona, segle XV)  Conseller de Barcelona.

Joan Lluís de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Ciutadà honrat, cavaller i donzell.

Lluís de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Prior de Catalunya de l’orde de Sant Joan.

Miquel de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Cavaller i donzell. Casat amb Elisabet Sesbasses.

Nicolau Gualbes (Barcelona, segle XIV)  Fou batlle de Barcelona durant les revoltes del 1391 contra el call. Tingué tractes amb la banca Datini, de Prato, a Itàlia.

Gualba, Guerau de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – Barcelona, 7 febrer 1285)

Prelat. Fou bisbe de Barcelona, on succeí a Arnau de Gurb el 1284. El seu pas per la diòcesi fou fugaç, ja que morí el 1285. El seu successor fou Bernat Pelegrí.

Era oncle de Ponç de Gualba, també bisbe de Barcelona uns anys després.

Guadall d’Empúries-Rosselló

2 Respostes

(Catalunya, segle X)

Bisbe d’Elna (920-47). Era fill de comte Sunyer II d’Empúries i de Rosselló.

Havia succeït en la diòcesi el seu germà Elmerad.

Granés, Bernat

Deixa un comentari

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Eclesiàstic. Excel·lí com a llatinista. Publicà un estudi remarcable el 1705.