(Lleida, segle XVI)
Escriptor i frare dominicà. El 1602 publicà un estudi, molt difós, sobre els miracles de la Mare de Déu del Roser.
Taix, Jeroni
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: dominics/ques
Segarra, Arnau de
(Barcelona, vers 1210 – vers 1270)
Frare dominicà, filòsof i inquisidor. Fou confessor del rei Jaume I el Conqueridor durant la campanya de Múrcia, el 1266.
Schola Christi *
Nom que rebé el col·legi dominicà de Sant Jaume de Pallars.
Satorres, Pere
(Barcelona, segle XVI – Tortosa, Baix Ebre, segle XVI)
Frare dominicà. Fundà el convent de Predicadors de Tortosa. Acompanyà al concili de Trento (1552) el bisbe de Tortosa.
Escriví una relació sobre les seves experiències conciliars.
Romeu, Joan
(Catalunya, segle XV)
Escriptor i religiós dominicà. És autor de la traducció de l’exposició d’Innocent III sobre els Salms penitencials.
Roca -varis bio-
Baltasar Joan Roca (País Valencià, segle XVI – València, 1629) Frare dominicà (1581). Tingué diversos càrrecs. És autor de sermons notables i d’altres escrits.
Jaume Roca (Catalunya, segle XIII – Osca ?, Aragó, 1277/78) Prelat. Fou canonge sagristà o sacrista del capítol de Lleida. El 1273 fou nomenat bisbe d’Osca. Es relacionà bastant amb Jaume I el Conqueridor.
Joan Roca (Maó, Menorca, segle XVIII – 1820) Escriptor. Deixà inèdits un Diccionari geogràfic de Menorca, un Diari de fets remarcables esdevinguts a Maó des de 1777, i una Relació d’un viatge a Itàlia.
Joan de Jesús Roca (Sanaüja, Segarra, segle XVI – Barcelona, segle XVII) Frare carmelità descalç. Professà el 1572. Gaudí de bon prestigi pel seu saber. Visqué al convent de Barcelona. Deixà manuscrit un tractat de teologia.
Joaquim Roca (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1899) Cantant. Tingué bon prestigi com a figura del teatre líric en català.
Simó Roca (Illes Balears, segle XVII) Gravador. Apareix documentat del 1646 al 1670, amb una producció bastant abundant. Li és atribuït el mapa de Mallorca de l’obra de l’historiador Vicenç Mut.
Vicent Roca (País Valencià, segle XVI) Historiador. És autor de la Historia en la cual se trata del origen y guerras que han tenido los turcos desde su comienzo hasta nuestros tiempos (1556).
Queralt -varis/es bio-
Albert de Queralt (Catalunya, segle XII – 1179) Noble. Senyor de Sant Gallard, la Goda i Montpaó. Probablement era descendent de Dolça de Queralt, germana de Pere (I).
Berenguera de Queralt (Catalunya, segle XII) Dama. Casada amb Guerau III de Cabrera. Fill seu fou Ponç III de Cabrera.
Bernat de Queralt (Catalunya, segle XIII) Noble. Assistí a les assemblees de Montsó de 1217, on foren pactats els convenis de respectar als Cabrera el domini del comtat d’Urgell mentre no el reclamés la legítima hereva Aurembiaix.
Dolça de Queralt (Catalunya, segle XII) Senyora de la Goda. Germana de Pere (I) de Queralt i segurament mare d’Albert de Queralt.
Guerau de Queralt (Catalunya, segle XVI) Noble. Combaté al Rosselló contra les invasions franceses. Es distingí a la campanya de 1570.
Guillem de Queralt (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. En 1410, essent jove i actuant com a procurador del comte Hug Roger II de Pallars, expressà desacord per la resolució de reunir a Barcelona el Parlament de l’interregne, després de l’anunci previ d’aplegar-lo a Montblanc.
Jordi de Queralt (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. El 1399, amb Pere i Guerau de Queralt, representà el seu il·lustre llinatge a les cerimònies de coronació de Martí I l’Humà i de la reina Maria de Luna, celebrades a Saragossa.
Lluís de Queralt (País Valencià, segle XV) Noble. El 1473 actuava com a procurador de Joan Roís de Corella, a les bandositats que aquest sostenia, al País Valencià, amb el noble Lluís Cornell.
Lluís de Queralt (Catalunya, segle XVI) Marí. Fou dels més distingits a la batalla de Lepant, lliurada contra la flota turca (1571).
Lluís de Queralt (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Noble. Sobresortí a la defensa del Rosselló el 1597-98, arran de la invasió francesa que es produí per aquest temps.
Pere de Queralt (Lleida, segle XV) Frare dominicà. Fou home de vasta cultura. El 1461 fou un dels marmessors de Carles de Viana. Sembla que morí per aquests temps.
Pou, Melcior
(Catalunya, segle XVI)
Frare dominicà. El 1541, quan era provincial de l’orde i residia al convent de Lleida, enllestí el recull de sermons marians titulat Mariale.
Pons -varis bio-
Antoni Pons (València, segle XVI – Llutxent, Vall d’Albaida, 1625) Frare dominicà. Fou canonge lectoral de Tortosa des del 1595. Ocupà diversos càrrecs dintre el seu ordre. Escriví unes Maravillas del Santísimo Sacramento, editades el 1613.
Antoni Pons (Maó, Menorca, 1717 – 1789) Mecànic. És autor d’alguns escrits.
Antoni Pons (Sogorb, Alt Palància, 1725 – 1792) Pintor. Li fou encomanada la restauració i nova decoració de la biblioteca de l’Escorial. Destacà també pels seus estudis sobre antiguitats.
Arnau Pons (Catalunya, segle XIII) Frare mercenari. És autor de les obres De bono meditationies libellus, De meditatione mortis, Super illa verba Gen, XXIV i Egressus fuerat Isaac ad meditandum in agrum iclinata jam die.
Bernat Pons (País Valencià, segle XVII) Arquitecte. Treballà al temple dels Sants Joans, de València. Hi construí l’edicle que dóna al mercat.
Francesc Pons (Figueres, Alt Empordà, segle XVIII – Barcelona, segle XVIII) Metge. Des del 1793 exercí a Barcelona. Era membre de la Societat de Medicina de París. És autor d’escrits professionals.
Jaume Pons (Illes Balears, segle XV) Mestre d’esgrima. És autor del primer tractat d’esgrima conegut, publicat a Perpinyà el 1474, als primers temps de la impremta.
Jeroni Pons (Sóller, Mallorca, 1889 – en alta mar, 1954) Escriptor i historiador. És autor de la novel·la de costums La llar dels avis (Sóller, 1921).
Joan Pons (Catalunya, segle XV – segle XVI) Jurista. Serví l’administració de Carles I. Fou auditor i jutge als territoris d’Itàlia, i per alguns temps actuà de governador de Nàpols. Era el pare de Lluís Ponç i d’Icard.
Pere Pons (Cervera, Segarra, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII) Jurista. Feu comentaris dels Usatges.
Pere Pons (Menorca, 1711 – 1792) Historiador. Era metge. Fou jurat major de Maó el 1781. És autor d’unes Memorias para servir a la historia de Menorca, en quatre volums, que restaren inèdites.
Pere Joan Pons (Illes Balears, segle XVI) Escriptor. Autor de poesia en castellà.
Sebastià Pons (Catalunya, segle XVI – França, 1618) Frare dominicà. Visqué a França, on destacà pels seus debats apologètics durant els trasbalsos religiosos produïts per l’extensió del calvinisme.
Sebastià Pons (Palma de Mallorca, 1613 – segle XVII) Escriptor. Era mestre de gramàtica a l’Estudi General de Palma. Versificava en llatí i en castellà. Els seus poemes més ambiciosos són inspirats per les figures de santa Caterina de Siena i sant Ramon de Penyafort.
Sebastià Pons (Illes Balears, segle XVIII) Jurista. És autor d’alguns escrits de caràcter professional.
Simó Pons (Corbera de les Cabanes, Rosselló, 1861 – Rosselló, segle XX) Botànic. Fou un gran estudiós de la flora pirinenca. Cedí al Museu de Vienne un herbari important. Publicà la notable sèrie d’opuscles Herbarum rosarum.
Poc, Reginald
(Planoles, Ripollès, segle XVII)
Eclesiàstic i escriptor. Frare dominicà. És autor dels llibres hagiogràfics dedicats a sant Galderic del Canigó, sant Magí i sant Medir. Foren publicats pels anys 1627-30.
Dades dels Països Catalans 