Arxiu d'etiquetes: dominics/ques

Arnu, Pere Nicolau

(Mérancourt, Lorena, França, 11 setembre 1629 – Bolonya, Itàlia, 8 agost 1692)

Dominicà i escriptor. Residí des d’infant a Perpinyà, on es doctorà en filosofia i teologia (1658). Fou professor a Tarragona durant un any (1658); retornà després a Perpinyà, on fou rector de la universitat (1663) i prior del convent de dominicans.

Durant els primers anys de domini francès s’enfrontà amb els religiosos francesos introduïts als convents rossellonesos, actitud que provocà una ordre reial que obligava els religiosos catalans a residir a d’altres convents del regne de França per tal d’acostumar-los a la llengua i els costums d’aquest país. S’enfrontà també amb els jesuïtes contra els quals publicà un pamflet el 1663. Passà a Roma i finalment a Pàdua.

Les seves obres més importants són la Summa philosophia rationalis, naturalis moralis et primae (Besiers 1669) i Doctor Angelicus divus Thomas divinae voluntatis et suiipsius interpres (Pàdua 1692).

Anna Maria del Santíssim Sagrament

(Valldemossa, Mallorca, 5 gener 1649 – Palma de Mallorca, 20 febrer 1700)

(Margalida Beneta Mas i Pujol)  Escriptora mística. Ingressà (1677) al convent dominicà de Santa Caterina de Palma de Mallorca.

És autora d’un Llibre de càntics expositats del Beato Ramon Llull, publicat el 1760 en versió castellana anònima. Aquesta edició, que incloïa i comentava fragments del Llibre d’amic i amat clogué, de fet, la revifalla d’impressions setcentistes d’obres lul·lianes, desvetllada a Mallorca per les edicions maguntines (1721-42).

Anglès, Guillem

(País Valencià, segle XIV – València ?, segle XIV)

Frare dominicà. Fou lector de teologia a la universitat de València.

És autor d’una Expositio de ordine Missae.

Amengual, Domènec

(Illes Balears, 1660 – segle XVII)

Frare dominicà. Fou teòleg remarcable i bon estudiós de la filosofia tomista.

Albalat, Andreu d’ -bisbe València, s. XIII-

(País Valencià ?, segle XIII – Viterbo, Itàlia, 25 novembre 1276)

Bisbe de València (1248-76). Dominic. Confessor de Jaume I el Conqueridor.

Agostí, Joan

(Catalunya, segle XV)

Frare dominicà. Visqué a Lleida. Estengué pel país la devoció del Roser.

Fou venerat amb culte propi durant bastants anys després de la seva mort.

Vilar -varis bio-

Bernat Vilar  (Barcelona, segle XVII – 1693/94)  Escultor. És autor de l’excel·lent columna salomònica de la creu que s’alça al pati de l’antic Hospital de la Santa Creu, a Barcelona. L’obra fou enllestida el 1691.

Joan Vilar  (Catalunya, segle XV)  Jurista. A més dels seus escrits jurídics, publicà, segons Jeroni Pau, una versió catalana del llibre De epidemia peste.

Tomàs Vilar  (Vic, Osona, segle XVII)  Filòsof i frare dominicà. És autor dels llibres In primam partem St. Thomae commentaria, en dos volums (1631-46) i Summa controversiarum in prima secundae St. Thomae Aquinatis (1647).

Trilla, Bernat

(Catalunya, segle XIII)

Frare dominicà. Sembla que fou mestre a París. És autor de diversos treballs teològics.

La seva figura fou estudiada per Caresmar.

Tous, Guillem de -dominic-

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Teòleg dominicà. Com a inquisidor de l’arquebisbat de Tarragona, el 1390 mogué procés als jueus de la ciutat i del Camp.

El 1406 començà un tractat polèmic anti-jueu amb el títol Lumen de lumine.

Tàpia, Joan

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Frare dominicà. Sobresortí com a orador sagrat.

Alguns dels seus sermons foren publicats.