Arxiu d'etiquetes: dominics/ques

Pinós -varis/es bio-

Deixa un comentari

Antoni Pinós  (Catalunya, segle XVIII)  Metge. Fou catedràtic de la universitat de Cervera. És autor d’una Sinoptica relectio de nutritione (1750).

Arnau de Pinós  (Bagà, Berguedà, segle XIV – Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1370)  Frare dominicà. Havia pres hàbit al convent de Puigcerdà. Pertanyia a la família noble dels Pinós. Tingué fama de sant per les seves virtuts.

Beatriu de Pinós  (Catalunya, segle XIV – 1357)  Dama. Fou enterrada al monestir de Poblet.

Bernadí de Pinós  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Noble. Fill de Bernat de Pinós. A la mort del seu pare (1464), fou posat sota la tutela de Francesc de Pinós, de Siracusa.

Felip de Pinós  (Catalunya, segle XVII)  Noble. El 1640 sobresortí entre els qui prengueren les armes contra Felip IV, quan esclatà la guerra de Separació. Participà a la victoriosa batalla de Montjuïc, el 26 de gener de 1641.

Francesc de Pinós  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Senyor de Siracusa. Fou el tutor de Bernadí de Pinós a la mort del seu pare, Bernat de Pinós.

Miquel de Pinós  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Noble. Fou una de les figures distingides de la campanya per defensar el Rosselló el 1597-98, en unió d’altres membres del seu llinatge.

Pere de Pinós  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Noble. El 1597-98, en companyia de diversos familiars, destacà lluitant al Rosselló contra la invasió francesa.

Pere, Tomàs

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Frare dominicà. És autor d’un Tractatus de Concepcione virginis Mariae (1316).

Palau, Francesc -varis-

Deixa un comentari

Francesc Palau  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Participà a l’expedició de l’infant Alfons -futur Alfons III el Benigne– per conquerir Sardenya (1323-24). Es distingí especialment al setge de Càller.

Francesc Palau  (Barcelona, segle XVI – 1649)  Frare dominicà. És autor d’obres religioses.

Francesc Palau  (Sarrià, Barcelona, 1901 – segle XX)  Religiós jesuïta. Fou missioner a l’Àfrica. En tornar-ne excel·lí com a predicador i gaudí de gran fama.

Nadal i Gil, Rafael

Deixa un comentari

(Tarragona, segle XVI – segle XVII)

Frare dominicà. És autor d’una Doctrina cristiana con sus pláticas y declaraciones sobre ella (1604).

Moxet, Pere Màrtir

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Frare dominicà. Fou prior del convent de Santa Caterina de Barcelona.

És autor d’obres piadoses.

Montsó, Joan de

Deixa un comentari

(València, segle XIV – 12 desembre 1412)

Teòleg i frare dominicà. Les seves opinions sobre la Immaculada Concepció motivaren que Jean Gerson escrivís contra ell un tractat, inacabat, que ha arribat fins als nostres dies. El tractat fou escrit arran d’un procés fet a París contra Joan de Montsó.

Aquest és autor d’una traducció catalana, perduda, dels sermons de Sant Bernat sobre el Càntic dels Càntics. N’ha restat en canvi la lletra d’endreça a l’infant Martí, el futur Martí I l’Humà, que hi és anomenat duc de Montblanc. Aquest títol permet datar la lletra i traducció en 1392-95.

Es curiosa la versió al·legòrica de l’escut comtal de Barcelona feta per Montsó a la lletra esmentada.

Moixet, Pere Màrtir

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Frare dominicà. Fou prior del convent barceloní de Santa Caterina.

Escriví obres pietoses.

Masoliver, Rafael

Deixa un comentari

(Catalunya, 1781 – Filipines ?, 1854)

Frare dominicà. Fou catedràtic de cànons i també rector de la universitat de Manila.

Escriví un Curso de moral.

March, Pere -dominic-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Frare dominicà. Fou vicari general del seu orde el 1380. Gaudí de bon prestigi.

Anselm Turmeda en parlà a les Cobles de la divisió del regne de Mallorques.

Manter i Coma, Pere

Deixa un comentari

(Solsona, Solsonès, segle XVI – Catalunya, 1578)

Frare dominicà. Fou provincial de l’orde i professor a Tarragona. Assistí al Concili de Trento. Més tard fou nomenat bisbe d’Elna.

És autor d’obres religioses.