(Barcelona, 1841 – 10 abril 1886)
Músic. Fill de Joan Baptista Dalmau i Mayol. Estudià, des del 1848, al conservatori del Liceu Filharmònic amb Marià Obiols.
El 1863 fou director d’òpera al teatre de Girona i, més tard, als de Reus i Tarragona.
Substituí Obiols com a director de l’orquestra del Liceu, on estrenà òperes de Meyerbeer i de Gounod.
Actuà com a director a Lisboa, Madrid, Trieste, Nàpols i Petersburg.
(Gràcia, Barcelona, 28 desembre 1876 – Barcelona, 7 agost 1924)
Compositor. Autor d’obres líriques, com Agar (1907) i La filla del marxant (1907), sobre texts d’Ambrosi Carrion, La nit (1911), La fada del llac (1911), etc.
Dirigí l’Orfeó Vilanoví (1910-12).
(Figueres, Alt Empordà, 11 febrer 1940 – )
Instrumentista de contrabaix, compositor i director de cobla.
Guardonat en diversos certàmens de composició, algunes de les seves sardanes més representatives són: Albada empordanesa, Formosa Sarai, Nostra ofrena, Figueres a Pep Ventura, L’honor d’una amistat, Cavall Bernat, Ginesta i romaní, A Palmira.
També a compost diverses obres simfòniques, per a cobla, com Suite op 1 (1985), Peralada 1985 (1985) i música de cambra (Nana per a un infant, 1984).
(Barcelona, 26 setembre 1951 – )
Director d’orquestra i compositor. Fill del músic Àngel Colomer i del Romero.
Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música a Barcelona i fou deixeble de Xavier Montsalvatge i A. Ros i Marbà. Amplià estudis a Alemanya, Àustria i Gran Bretanya. El 1981 estudià direcció i composició a la Universitat de Bloomington (EUA).
Ha dirigit l’Orquestra del Conservatori de Barcelona, la Coral Cantiga, la del Conservatori Professional de Manresa, la Joven Orquesta Nacional de España (1983-86) i, des de 1986, l’orquestra simfònica de Tenerife.
(el Vendrell, Baix Penedès, 10 juny 1921 – 9 març 2012)
Compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i ha dirigit diferents agrupacions corals i instrumentals.
Autor de l’òpera Nausica (1965), de sarsueles, d’obres simfòniques i corals. Ha compost unes 60 sardanes, ha instrumentat nombroses danses populars i ha creat el ballet El celler (1968).
(Barcelona, 1896 – 1972)
Director i mestre de música. Dirigí l’Orfeó Gracienc (1917-22).
Fou un dels fundadors de l’Associació Íntima de Concerts, de la qual fou nomenat secretari (1920), i de la “Revista Catalana de Música” (1923).
Fundà el 1923 a Santiago de Cuba el conservatori Cervera i l’Orfeó Catalunya. Des del 1931 residí novament a Barcelona.
Dirigí a partir del 1949 la Schola Cantorum de la Universitat de Barcelona.
Compongué música per a piano, veu i cobla i realitzà harmonitzacions de cançons tradicionals.
(Barcelona, 1948 – )
Director de cor. Format musicalment a l’Escolania de Montserrat i a Barcelona.
El 1972 fundà i dirigí la Coral Càrmina, ha estat director del cor de la RTVE (1986-88), de l’Orfeó Català (1988-89) i del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des de la seva fundació (1990).
L’any 2000 fou nomenat director del Coro de la Comunidad de Madrid.
(Barcelona, 9 febrer 1926 – 16 gener 2022)
Director coral. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
El 1951 fundà el Cor Madrigal, per mitjà del qual ha fet conèixer moltes obres catalanes contemporànies i de la polifonia del segle XVI.
(Sabadell, Vallès Occidental, 4 gener 1911 – Barcelona, 1 setembre 1993)
Músic, compositor i director. Dirigí l’Orfeó i l’Escola de Música de Sabadell.
Autor de música coral i de sardanes.
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 28 febrer 1913 – Girona, 30 agost 1999)
Flabiolaire, compositor, director i pedagog. Nét de Pere Pastells (l’avi Rau), el qual l’inicià en el conreu de la música.
Ha estat flabiolaire de diverses cobles, entre d’altres, la de Girona i la d’Els Montgrins, i un dels creadors de la cobla Ciutat de Girona (1975).
Autor de bon nombre de sardanes (unes setanta) i de Llegenda del bruel (1975), suite per a cobla.
Dades dels Països Catalans 