Arxiu d'etiquetes: dibuixants/es

Farriols i González, Santiago

(Barcelona, 1890 – 1974)

Pintor i dibuixant. Es formà a l’Escola de Llotja i a Itàlia, on anà pensionat (1920-21).

Excel·lí com a retratista i com a pintor de temes religiosos amb obres acadèmiques d’una gran pulcritud formal.

També intervingué en treballs d’ornamentació (Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, en qualitat de col·laborador d’Enric Monserdà) i treballà com a dissenyador gràfic tot realitzant nombrosos cartells, ex-libris, etc. Així mateix, es dedicà a l’ensenyament de l’art.

Es conserven obres seves a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, al Museu Marítim de Barcelona i en diverses col·leccions particulars.

Farré i París, Anton

(Barcelona, 1891 – 1948)

Dibuixant i pintor. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona, on fou deixeble de Pascó, i després es traslladà a Roma (1907-09), on perfeccionà els seus estudis.

Exposà a Madrid (1910), Londres (1923), París (1925) i diverses vegades a Barcelona fins al 1929. Col·laborà com a dibuixant en moltes revistes d’art i humorístiques.

Evolucionà des del seu primitiu traç nerviós fins a un estil molt anys vint. Féu també publicitat i excel·lí com a especialista en la restauració de quadres. En 1925-32 col·laborà com a crític-corresponsal a “The Studio”.

Farell i Jorba, Marc

(Sabadell, Vallès Occidental, 1902 – 1982)

Pintor i dibuixant gravador. Estudià a l’Escola de Belles Arts sabadellenca.

S’ha dedicat al dibuix infantil, la pintura mural i l’aiguafort. Fou notable creador d’ex-libris.

Guanyà el primer premi del I Saló Internacional d’aquella especialitat, celebrat a Igualada el 1948.

Fabré i Oliver, Joan

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 3 maig 1868 – Barcelona, 12 abril 1951)

Dibuixant i crític d’art. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on s’especialitzà en arts gràfiques i col·laborà amb l’Institut Català de les Arts del Llibre.

És autor d’un Àlbum monumental de mosaics que fou premiat repetidament.

Destacà també com a col·leccionista.

Estrada i Vilarrasa, Albert

(Vic, Osona, 1934 – Barcelona, 19 setembre 2022)

Pintor, dibuixant i gravador. Es formà a Vic i a Tarragona. Exposà amb regularitat d’ençà de l’any 1970.

Excel·lí com a aquarel·lista, especialment pels temes de paisatge, amb els quals aconsegueix notables efectes de vaporositat. Ha fet també il·lustracions per a llibres.

Acadèmic de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1983).

També és molt notable la seva tasca d’editor de revistes especialitzades d’abast internacional com és ara “Ars Praestorica” i “Aula Orientalis”.

Estiarte i Samsó, Joan

(Barcelona, 1901 – 1986)

Dibuixant i pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona.

Deixeble de Josep Triadó, s’ha dedicat als ex-libris, i n’ha fet més de tres-cents en estils diversos. Fou un dels fundadors de l’Associació d’Ex-libristes de Barcelona.

Publicà i il·lustrà Paradigmas (1938), l’antologia pròpia Ex-libris (1955), etc.

Escobar i Saliente, Josep

(Barcelona, 22 octubre 1908 – 31 març 1994)

Dibuixant i escriptor. Dedicat a la premsa infantil. Les seves primeres col·laboracions foren a les revistes “En Patufet” i “Virolet”, i, més tard, a “TBO” i “Pulgarcito”, al darrer dels quals van aparèixer les seves creacions més entranyables: el famós Carpanta i la minyona Petra, ambdós personatges característics dels sectors humils de la societat espanyola de la postguerra; Zipi i Zape, etc.

Treballà per a revistes humorístiques i esportives i realitzà moltes pel·lícules de dibuixos animats.

Com a escriptor és autor de les comèdies Assaig general (1957) i A dos quarts de set, rapte (1963).

Escaler i Ullastre, Ramon

(Torelló, Osona, 6 febrer 1862 – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 19 juliol 1893)

Dibuixant i comediògraf. Oncle de Lambert Escaler i Milà.

Excel·lí en la caricatura i les visions humorístiques.

Publicà un àlbum amb el títol de Fullaraca. És autor del drama Al peu de la creu (1892).

Elias i Bracons, Lluís

(Sabadell, Vallès Occidental, 1896 – Barcelona, 3 maig 1953)

Dibuixant i comediògraf. Germà de Feliu i de Francesc. Col·laborà a la premsa humorística amb el pseudònim d’Anem.

Residí a París del 1920 al 1931. Un cop tornat a Catalunya, va dedicar-se al teatre i compongué comèdies ciutadanes.

Obtingueren molt d’èxit les seves obres Montparnasse (1934) i Madame (1934). Són posteriors Bala perduda (1951), Joc de dames (1951) i Comèdia de dones (1953).

Elias i Bracons, Francesc

(Sabadell, Vallès Occidental, 13 gener 1892 – Reus, Baix Camp, 27 gener 1991)

Ceramista, dibuixant i decorador de vidre. Germà de Feliu i de Lluís. Es formà com a ceramista a França i al Brasil.

Es dedicà amb el temps a l’esmaltat sobre vidre, especialitat en la qual destacà molt. Posteriorment es limità a la producció industrial.

Treballà en diverses poblacions fins que obrí un taller de ceràmica a Cornellà de Llobregat (1945), que després traslladà a Sant Just Desvern (1960).

Fou el pare de Núria Elias i Ubach.