Arxiu d'etiquetes: dibuixants/es

Fontserè i Carrió, Carles

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 març 1916 – Girona, 4 gener 2007)

Escenògraf, il·lustrador i dibuixant de publicitat.

Sobresortí com a cartellista en la guerra civil (1936-39). Exposà a Perpinyà i executà decoracions per al Casino de Canet de Rosselló (1939).

Instal·lat a París, alternà el dibuix de còmics amb l’escenografia, la pintura i la litografia. A Mèxic produí una revista de tipus parisenc de gran espectacle (1948).

A Nova York, durant vint anys, practicà la fotografia i el periodisme, activitats que prosseguí després del seu retorn a Catalunya (1973).

Fontanals i Mateu, Francesc

5 Respostes

(Mataró, Maresme, 20 gener 1900 – Barcelona, 2 juliol 1968)

Dibuixant, pintor, escenògraf i decorador. Fill de Tomàs Fontanals i Sivilla, i germà de Manuel, amb el qual s’inicià en treballs pictòrics.

Format a l’Escola de Llotja de Barcelona. Viatjà a París, Nova York, Itàlia i Mèxic.

Amb diferents pseudònims dibuixà pel “Virolet”, “El Be Negre” i “Destino”.

Féu escenografies originals i de molt èxit per a obres de J. M. de Sagarra i per a la companyia de revistes Els Vienesos, en col·laboració amb Emili Ferrer, i per a diverses companyies italianes, per les quals obtingué la Maschera d’Argento (1948-49).

Foix i Prats, Marià

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 gener 1856 – 29 març 1914)

Dibuixant il·lustrador. Es dedicà a la il·lustració de llibres, com els de Raimon Casellas.

Col·laborà a diversos setmanaris (“L’Esquella de la Torratxa”, “La Ilustración Artística”) i revistes (“Blanco y Negro”), etc.

És ben coneguda la seva sèrie de dibuixos, titulada La nostra gent i A muntanya, on hi ha reproduïts tipus i escenes del natural amb un gran sentit realista.

Treballà per a diferents editorials, especialment per a la Biblioteca “Arte y Letras”.

Els seus darrers dibuixos foren influïts pel modernisme.

Figueras i Fontanals, Alfons

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 15 octubre 1922 – Barcelona, 6 juliol 2009)

Dibuixant humorístic. De dibuix de línia senzilla i d’humor de l’absurd.

Publicà en diferents països d’Europa i d’Amèrica. Ha publicat acudits fantàstics i de terror.

Ha col·laborat durant anys a “La Vanguardia” (Don Plácido) i al diari “Avui” (El bon Jan i, més esporàdicament, unes Historietes absurdes).

Ferrés i Puig, Eduard

Deixa un comentari

(Vilassar de Mar, Maresme, 20 agost 1872 – Barcelona, 24 juny 1928)

Arquitecte (1897) i dibuixant. Fou arquitecte municipal de Vilassar de Mar, Canet de Mar i Mataró, és autor de diverses casetes modernistes al Maresme i de cases a Barcelona, com can Coll (1912), can Aguadé (1914), can Damians (magatzems El Siglo, 1916), can Ferrer-Vidal (1916). La seva obra arquitectònica més important és influïda pel secessionisme vienès.

Un altre vessant més ambiciós correspon als seus treballs per a l’hoteler Marquet, com ara el projecte de l’hotel Palace de Madrid (1910) i l’hotel Ritz de Barcelona, i a diversos projectes a Portugal i a Bèlgica.

Tingué una participació important en la urbanització de Montjuïc amb vista a l’Exposició Internacional. Col·laborà sovint amb el seu cunyat Lluís Homs.

Com a caricaturista col·laborà a la revista “Cu-cut!” amb el pseudònim de Feréstech.

Ferrer i Espelt, Emili

2 Respostes

(Barcelona, 4 octubre 1899 – 15 juny 1970)

Dibuixant, decorador i escenògraf.

Amic del caricaturista i pintor Lluís Bagaria, conreà un dibuix de traços sobris i elegants, d’un estil semblant al d’aquell. Col·laborà a les revistes “D’Ací i d’Allà” (des del 1918) i “La Veu de Catalunya” (des del 1924) i a diaris i revistes de Madrid.

Fou un dels primers decoradors que és dedicaren al cinema.

A la postguerra decorà molts dels espectacles de la companyia de revistes dels Vienesos, en col·laboració amb Francesc Fontanals.

Ferrándiz i Castells, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 31 desembre 1919 – 15 agost 1997)

Dibuixant i escriptor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Treballà en l’àmbit dels dibuixos animats i excel·lí en l’execució de nadales en les quals són protagonistes uns infants ingenus, àngels i pastorets d’actituds dolces i alegres.

Il·lustrà el catàleg del festival Pau Casals d’Acapulco (1960), en el qual es presentà la primera audició mundial d’El Pessebre.

Com a escriptor va publicar alguns llibres per a infants, il·lustrats per ell mateix (Mantingueu net el cor, Siguem-hi tots).

Ferran i Coromines, Àngel

2 Respostes

(Palafrugell, Baix Empordà, 1892 – Tolosa de Llenguadoc, França, 1971)

Periodista i dibuixant. Fou un personatge bohemi i dispers, que es distingí per un humorisme innovador.

Fou redactor de “La Publicidad”, “La Publicitat”, “El Be Negre”, “D’Ací i d’Allà” i “El Senyor Daixonses i la Senyora Dallonses”. És autor d’un llibre per a infants: 3 al Pol.

Un cop exiliat el 1939, fou presoner dels nazis.

Va col·laborar a “Vida Nova”, revista de Montpeller.

Ferran i Satayol, Antoni

2 Respostes

(Barcelona, 1786 – 4 abril 1857)

Pintor i miniaturista. Format a Llotja, d’on va ésser professor.

A més d’ésser bon retratista, conreà especialment el gènere històric i el religiós (La forja de Vulcà, Moisès al desert).

La seva obra, encara que dins la línia academicista, participà del nou corrent romàntic.

Fou el pare de Manuel Ferran i Bayona.

Fatjó i Bartra, Àngel

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 28 gener 1817 – Barcelona, 15 novembre 1889)

Gravador i dibuixant. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona i durant molt de temps va ésser professor de gravat a la mateixa escola.

Il·lustrà, entre altres, una edició del Quixot i l’obra d’Avel·lí Pi i Arimon Barcelona antigua y moderna.

Obtingué diversos premis a exposicions madrilenyes (1864) i barcelonines (1864 i 1871), un dels quals pel gravat Vista de Barcelona des del port (1845).