(Fuente del Maestre, Extremadura, 15 abril 1947 – )
Dibuixant, escenògraf i pintor. Establert a Manlleu. Assidu col·laborador amb dibuixos (sobretot de caire polític) en diaris i revistes.
Professor d’escenografia de l’Institut del Teatre de Barcelona, ha col·laborat en diversos grups teatrals i ha realitzat màscares per a algunes obres de teatre.
(Tarragona, 1897 – Catalunya, segle XX)
Pintor i dibuixant. Col·laborà en diversos setmanaris de Barcelona. Participà en algunes exposicions oficials i al Saló dels Humoristes de Barcelona.
És autor d’un quadre sonor molt revolucionari Asfalt. Il·lustrà una edició de Les fleurs du mal, de Baudelaire.
(Barcelona, 1913 – segle XX)
Escultor, pintor i dibuixant. Estudià belles arts a l’Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona, de la qual esdevingué membre posteriorment.
És autor del conjunt escultòric de la façana de Sant Antoni a l’església de Vilanova i la Geltrú, el Sant Jordi del Maricel de Sitges i els Àngels del Museu Dalí de Figueres.
És també autor de diversos monuments públics: al Treball (Esplugues de Llobregat), La Sirena (Pineda de Mar), a Pep Ventura (Cornellà de Llobregat, etc.
Ha rebut nombrosos guardons i ha exposat en diversos països europeus i als EUA.
(Girona, 1883 – Barcelona, 1918)
Dibuixant humorístic. Col·laborà com a caricaturista en revistes catalanes, com “En Patufet”, moltes vegades amb pseudònims. Els seus treballs el feren mereixedor de gran estima.
Organitzà a Barcelona el Saló dels Humoristes i celebrà algunes exposicions a la sala Parés de Barcelona.
Fill seu fou Emili Grau i Sala.
(Barcelona, 15 juliol 1929 – )
Dibuixant. Ha realitzat nombrosos treballs de caràcter publicitari, així com il·lustració de llibres.
S’establí pel seu compte el 1955. En 1957-59 residí a París, on fou director artístic d’una agència de publicitat, i després (1968) fou professor de l’Escola Massana.
(Alcalá de Henares, Madrid, 2 juliol 1876 – Lleida, 16 març 1915)
Dibuixant i pintor. Representant d’un gust refinat i vinculat amb la burgesia, col·laborà com a dibuixant en revistes de tota mena a Catalunya.
Establert a París (1900-14), hi realitzà una sèrie de dibuixos remarcables que són una crònica viva de l’ambient parisenc de l’època. Aconseguí una gran notorietat, fins al punt que “L’assiette au Beurre” li dedicà dos números.
S’inclinà per la temàtica elegant i aristocràtica, que tractà amb colorits plans i amb traços molt segurs.
(Sevilla, Andalusia, 27 maig 1905 – Barcelona, 19 setembre 1956)
Dibuixant i caricaturista polític. El 1930 fixà la residència a Barcelona i s’uní al grup de “Treball” i a la Federació Comunista Catalano-Balear. Fou empresonat per l’octubre de 1930.
Col·laborà com a dibuixant a “L’Hora” i “La Rambla de Catalunya” i fou el principal il·lustrador de les cobertes dels llibres de l’editorial Ariel, lligada als comunistes.
Expulsat de la Federació Comunista per l’agost de 1931, es relacionà amb el PCE i posteriorment col·laborà a “Justícia Social – Octubre“.
Adoptà un expressionisme amb forta influència cubititzant, molt determinat per les limitacions imposades per les possibilitats tipogràfiques del tipus de publicació en què col·laborà.
El 1948 exposà a Barcelona.
(Barcelona, 8 maig 1866 – febrer 1938)
Enginyer de camins, dibuixant i col·leccionista. Inicià els estudis a Madrid i els acabà a París. Personatge polifacètic, fou soci actiu del Centre Excursionista de Catalunya, i col·laborà molt activament en la restauració del monestir de Ripoll.
Preocupat pel desenvolupament agrícola, es traslladà a Andalusia per tal d’implantar-hi el sistema català d’emfiteusi, però fracassà. Posteriorment viatjà per Amèrica i Síria, interessat per l’arqueologia, escriví El Islam i Cartago-Hispania, encara inèdits, i col·laborà a diverses publicacions. També escriví una obra sobre l’Alhambra de Granada (1929).
Col·leccionista d’art, el 1904, la Junta de Museus de Barcelona li comprà una col·lecció de teixits coptes (Museu Tèxtil).
Obra d’ell és la creació, el 1915, del repertori iconogràfic d’Espanya de la Biblioteca de Catalunya.
Joan Rubió i Bellver li construí el 1901 la seva casa (el Xalet o casa Golferichs).
(Seva, Osona, 8 gener 1952 – )
Dibuixant i escriptora. Es formà a Llotja, a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Escola Eina, de Barcelona.
S’ha especialitzat en la il·lustració del llibre infantil i juvenil, en què s’ha manifestat com una gran colorista. Destaca, sobretot, com a creadora d’un món personalíssim de personatges.
Col·labora habitualment en diverses revistes i editorials. Li han estat atorgats diversos premis de il·lustració. Directora de la revista “Tretzevents”.
(Barcelona, 19 juny 1930 – Sitges, Garraf, 11 juny 1996)
“Gin” Dibuixant. Col·laborà primer en publicacions com “Florita”, “Nicolás”, “Can-can” i “DDT”. Marxà a París, on treballà també per a “Pardon”, “Stern” o “Playboy”.
De retorn a Barcelona, col·laborà a “El Papus”, que posteriorment dirigí. Fou fundador i col·laborador habitual d’“El Jueves”, que dirigí.
El 1995 fou nomenat Catedràtic de l’Humor per la universitat d’Alcalá de Henares.
Dades dels Països Catalans 