Arxiu d'etiquetes: dames

Bas, Agalbursa de

14 Respostes

(Catalunya ?, segle XII – Sardenya, Itàlia, després 1185)

Dama. Filla de Ponç de Bas o de Cervera i d’Almodis de Barcelona, germana de Ramon Berenguer IV.

Es casà amb Barison, jutge d’Arbòrea. No hi hagué descendència, cosa que comprometia greument les seves ambicions d’instal·lar a l’illa el casal de Bas, per l’oposició que li feia el seu fillastre Pere, fill d’un primer matrimoni del seu marit amb una dama sarda. El seu germà gran, el vescomte Hug de Bas, anà en el seu ajut i s’instal·la a l’illa el 1177, on hi morí el 1185.

Poc temps després, Agalbursa restà vídua i demanà als Arbòrea la seva donació nupcial, que encara no havia rebut. Com a indemnització, s’apropia de tres riques comarques del principat d’Arbòrea.

Pere es revoltà contra ella, però Agalbursa havia sabut guanyar-se bastants partidaris i es veia emparada pel seu cunyat, Ramon de Torroja, marit de la seva germana Gaia, el qual prengué el comandament dels afers del partit dels Bas amb gran energia, i Agelbursa demanà també ajut al seu cosí, el rei Alfons I el Cast, que trameté un cos armat de socors.

Al cap de poc morí, però nomena hereu dels seus dominis el seu nebot Hug Ponç, del qual era tutor Ramon de Torroja.

Azlor y de Villavicencio, María de la Consolación de

1 Resposta

(Girona, 12 maig 1775 – Saragossa, Aragó, 23 desembre 1814)

Comtessa de Bureta. Aristòcrata de família aragonesa, nascuda a Catalunya quan el seu pare, Manuel de Azlor y de Urries-Gurrea de Aragón, era governador de Girona.

En la guerra contra Napoleó es distingí en els dos setges de Saragossa (1808 i 1809) assistint els combatents i els ferits. Se n’anà més endavant a València i s’hagué de refugiar finalment a Cadis.

Retornà a Saragossa (1813), on fou rebuda com una heroïna, i el mateix Ferran VII de Borbó acudí a visitar-la (1814).

Aurembiaix d’Urgell

24 Respostes

(Catalunya, 1196 – Balaguer, Noguera, 1231)

Darrera comtessa d’Urgell (1209-31) de la primera estirp. Filla i hereva del comte Ermengol VIII, a la mort del qual (1209) marxà a Castella amb la seva mare, Elvira de Subirats, i, mentrestant, Guerau I d’Urgell, de la família vescomtal urgellenca, s’emparà del comtat.

De tornada a Catalunya, reclamà davant Jaume I el conqueridor, el qual, després de signar amb ella un contracte de concubinatge, l’hi retornà (1228). Malgrat això, es casà amb l’infant Pere de Portugal (1229), però, en morir sense fills (1231), es va estroncar la línia comtal directa i el comtat passà als Cabrera.

Ansúrez, María

11 Respostes

(Valladolid, Castella, 1075 – vers 1129)

Comtessa d’Urgell (1075-vers 1129). Muller d’Ermengol V d’Urgell.

Fou la mare d’Ermengol VI, nat precisament a Castella i posat, durant la seva minoritat. sota la tutela de l’avi, que exercí les seves funcions amb gran cura.

També foren filles seves Major, Estefania i Teresa.

El seu pare fou Pedro Ansúrez  (Castella, segle XI – 1118)  Noble de la família del Beni-Gómez. Fou tutor del seu nét Ermengol VI, que ajudà en la conquesta de Balaguer (1106).

Anglesola -llinatge-

9 Respostes

(Catalunya, segle XI – segle XIV)

Família de l’estament militar. Amb domini sobre les baronies d’Anglesola i de Bellpuig, el vescomtat de Vilamur i altres possessions a Aragó. Els primers Anglesola col·laboraren amb Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV de Barcelona en la conquesta de la vall del Segre.

Diversos membres de la família intervingueren activament en el període de crisi successòria al comtat d’Urgell, en prestar suport a les pretensions de la casa de Cabrera, enfrontada amb Jaume I el Conqueridor i Pere II el Gran, que volien annexionar el comtat a la corona. Després de la victòria de Pere II sobre els nobles coalitzats (Balaguer, 1280), els Anglesola es convertiren en fidels aliats de la corona.

Tres són les línies que es formaren de l’esmentada família: la dels senyors de la baronia d’Anglesola, de la qual sortí la branca dels senyors de Miralcamp i de Mollerussa; la línia dels senyors de la baronia de Bellpuig, de la qual sortí la branca dels senyors de Butsènit i de Vila-sana; i la línia dels senyors de Vallbona.

Almodis de la Marca

17 Respostes

(Tolosa, França, 1020 – Barcelona, 16 octubre 1071)

Comtessa de Barcelona (1052-71). Filla dels comtes Bernat i Amèlia de la Marca i tercera muller de Ramon Berenguer I de Barcelona, que havia rebutjat la seva segona muller, Blanca, per la qual cosa foren excomunicats ambdós esposos, i les pretensions del comte de dotar Almodis trobaren una ferma oposició en la comtessa àvia Ermessenda de Carcassona, que els proporcionà dues noves excomunions.

Els drets d’Ermessenda foren comprats amb mil unces d’or. Els comtes van adquirir també els comtats de Carcassona i Rasès, per deixar-los a llurs fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, mentre l’hereu (i fillastre d’Almodís), Pere Ramon, heretaria Barcelona. Però aquest, ressentit i potser malalt, assassinà Almodis.

Almodis de Barcelona

9 Respostes

(Barcelona, segle XII – Catalunya, 1164)

Filla de Ramon Berenguer III de Barcelona.

Devers el 1131, any de la mort del seu pare, fou raptada del palau reial de Barcelona, per Ponç de Bas, fill segon de Ponç Hug de Cervera i de Beatriu de Bas. La parella es casà, sense el consentiment del nou comte Ramon Berenguer IV, germà de la núvia. Ponç es feu fort, de seguida, a la fortalesa de Castellfollit de la Roca.

Després d’algunes vicissituds, el comte acabà perdonant Almodis i tolerant la seva unió. En van néixer sis fills: Hug, Ramon, Ponç, Berenguer, Agalbursa i Gaia.

En 1140, el seu marit Ponç de Cervera es convertí en Ponç de Bas per haver heretat del seu germà Pere el vescomtat d’aquest nom. Des d’aleshores, els fills també es digueren Bas.

Almodis -comtessa Barcelona, 1106/10-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XI – Barcelona, vers 1110)

Comtessa de Barcelona. Segona muller de Ramon Berenguer III de Barcelona. S’hi casà el 1106. Sembla que no hi hagué fills d’aquest enllaç.

El llinatge de la comtessa és desconegut, tradicionalment és vinculada amb una família comtal del Llenguadoc, però teories recents sostenen que pertanyia a una família normanda, concretament que era filla de Robert I, comte de Mortain, germà del rei Guillem el Conqueridor.

Albert, Caterina

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Filla de Felip Albert i de Violant de Cardona. Casada amb el comte Hug Roger III de Pallars.

Presentà durant tres anys al castell de València d’Àneu la darrera resistència a les forces d’ocupació del comtat de Pallars; forçada a rendir-se (1491), passà a França, on s’havia refugiat el seu marit.

Fou declarada rebel i hom ordenà la confiscació dels seus béns per sentència reial.

Aimerud

1 Resposta

(Alvèrnia, França, segle X – Barcelona ?, segle X)

Dama. Pertanyia al casal d’Alvèrnia. Fou la segona muller del comte Borrell II de Barcelona, que era vidu de Letgarda de Roergue.

Aimerud no tingué fills del comte barceloní. En casar-se amb ell, Aimerud era també vídua d’un primer matrimoni, del qual li restava una filla, anomenada Aldia.