(París, França, 13 març 1753 – Ivry, França, 23 juny 1821)
Duquessa de Chartres i d’Orleans. Filla de Lluís de Borbó, muller de Lluís-Felip-Josep d’Orleans i mare del rei Lluís-Felip I de França.
Els historiadors catalans s’han interessat pels seus sojorns a la Jonquera, Figueres, l’Escala i Sarrià, on constituí un petit saló alhora literari i polític. També residí a Maó.
(Sicília, Itàlia, vers 1330 – Catalunya, 1370)
Infanta. Filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia.
Fou abadessa del convent de clarisses de Messina; ocupada la ciutat pels angevins, fou duta presonera a Nàpols juntament amb la seva germana Violant de Sicília.
Alliberada, anà a Catalunya, on es casà amb el comte Joan I d’Empúries (agost 1364), cosí de Pere III el Cerimoniós.
(Girona, 1787 – Palol d’Onyar, Gironès, 1845)
Dama. Formà part de la companyia de Santa Bàrbara que defensà Girona, el 1809, contra els napoleònics. Li fou conferit el grau de comandant.
Fou condecorada i pensionada el 1816. Al Museu Provincial gironí fou posat el seu retrat.
(Catalunya, 992 – després 1050)
Noble. Fill d’Ermemir de Besora i germà d’Emma-Ingilberga i d’Oliba. Conseller i gran pròcer i amic de la comtessa de Barcelona Ermessenda, que intervingué en tots els afers polítics importants de la seva època.
Del llinatge dels Besora, posseïa castells i molts altres béns al Vallès i a la Cerdanya.
Es casà amb Guisla i amb Aurícia, la qual li sobrevisqué. Deixà tres filles: Guisla de Besora, l’hereva, la qual es casà amb Mir Geribert d’Olèrdola, i hagué de presenciar hostilitats entre el seu marit i el seu pare; Ermengarda i Ermessenda de Besora.
Una bona part dels seus béns passaren al seu gendre Mir Geribert i al seu nét Gombau II de Besora (Catalunya, segle X – 1050), fill de Guisla.
(Catalunya, segle XVII – Viena, Àustria, segle XVIII)
Dama. Filla segona de Francesc de Berardo. Es casà amb el noble granadí, austròfil, Francisco de Ribera, comte de Villanueva de las Torres.
Fou dama d’honor de l’emperadriu Elisabet de Brunsvic. Quan aquesta se n’anà de Barcelona, el 19 de juliol de 1713, figurà al seguici que l’acompanyà a Viena, ciutat on es reuní amb el seu pare.
Mort aquest, li foren traspassats els privilegis nobiliaris del difunt, per un decret imperial del 12 de febrer de 1715.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Dama. Filla de Francesc de Berardo. Era casada amb Josep de Peguera i d’Aimeric, jove noble que es destacà a la defensa de Barcelona en 1713-14. Era cunyada, doncs, del més famós Antoni de Peguera.
Els seus béns foren confiscats per Felip V de Borbó. Després d’haver desplegat moltes influències, aconseguí que l’ambaixador imperial a Madrid rebés tèbies instruccions d’interessar-se pel seu cas.
(Pallars, segle XIII)
Dama. Fou la muller del comte Ramon Roger I de Pallars. No en tingué fills, raó per la qual el comtat seria heretat per la neboda Sibil·la I de Pallars.
Hagué de manllevar diners al comte de Foix, tot cedint-li en garantia alguns castells, com el de Tírvia. El cas motivà una intervenció de Jaume II el Just el 1298. El comte hagué de restituir les fortaleses, però el seu ressentiment per la imposició li faria ajudar els de Comenge a les periòdiques invasions que aquests feren contra el Pallars.
(Catalunya, segle XI – segle XII)
Dama. Fou la segona muller de Deudonat Bernat de Claramunt, vídu d’Ermessenda de Cardona i pare de Bernat Amat de Claramunt o de Cardona. A la mort de Deudonat, a qui havia donat un fill del mateix nom, Beatriu es casà amb el noble Fortuny.
El 1119, vist el fracàs del fillastre Bernat Amat en la repoblació de Tamarit, el comte Ramon Berenguer III de Barcelona transferí els castells de Tamarit i Cubelles a Fortuny i Beatriu, amb la missió de repoblar la zona.
(Catalunya, segle XII – Sardenya, Itàlia, segle XII)
Dama. Germana d’Hug i de Berenguer.
Es casà amb Ramon de Torroja. El matrimoni passà a Sardenya el 1181, per defensar els interessos de la seva germana Agalbursa.
Tingueren un fill, Hug de Torroja, que fou lloctinent del vescomtat de Bas per absència dels titulars, els quals ja no tornarien de Sardenya.
A la mort d’Hug, heretà la lloctinència la seva germana Eldiardis.
(Catalunya, vers 1070 – segle XII)
Vescomtessa de Bas. Filla del vescomte Udalard I de Besalú i d’Ermessenda.
Casada vers el 1100 amb Ponç Hug de Cervera, senyor de Castellfollit de Riubregós, Ferran i Malacara.
El 1127 heretà Bas del seu besnebot, Pere Udalard, mort sense fills.
Fou mare dels vescomtes Pere de Bas i Ponç de Bas, el primer dels quals compartia ja el vescomtat amb ella el 1137.
Dades dels Països Catalans 