(Catalunya, segle XIV – després 1354)
Dama. Era pubilla del vescomte de Canet.
Es casà amb Pere de Fenollet, primer vescomte d’Illa. El vescomtat de Canet passà així als Fenollet.
Fills seus foren Pere, vescomte, Hug, bisbe de Vic i de València, Bertran, regent de la governació de Mallorca, Galceran, frare santjoanista, i Timbor, que es maridà amb Bernat II de Cabrera.
(Catalunya, segle XIX)
Marquesa de Tamarit. Es féu notar per la seva filantropia en el terreny religiós.
Sufragà la capella de la cova de Montserrat, i la construcció del camí de la muntanya ornat pel rosari monumental.
Deixà al monestir montserratí un reliquiari per a les Santes Espines, amb tres-cents trenta-dos diamants.
(Catalunya, segle XV – Barcelona, segle XV)
Dama. Filla de Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica, i de Timbor de Prades. Es casà amb Arquimbau de Foix, vescomte de Bearn.
Un cop vídua, fundà la capella de Santa Clara i Santa Caterina, a la catedral de Barcelona, on fou enterrada.
(Catalunya, segle XIII – 1328)
Pubilla de Guerau VI. Als pocs anys, fou posada sota la tutela del seu oncle Ramon, senyor d’Anglès i de Brunyola.
Fou l’única hereva del vescomtat de Cabrera, es casaria amb el comte Ponç V d’Empúries.
Sobreviuria aquest i també el seu fill Ponç VI, i acabaria deixant el vescomtat a Bernat, fill de Ramon i nebot, per tant, de Guerau VI de Cabrera.
(Catalunya, segle XIV – 7 octubre 1419)
Filla de Bernat III de Cabrera i de Margarida de Foix. Es casà, devers el 1385, amb Pere de Prades. N’hagué almenys cinc filles: Joana, Margarida, Timbor, Elionor i Isabel. Restà vídua devers el 1395.
El rei Martí I l’Humà la protegí i la instal·là a la Cort, amb les dues filles grans, donant-los plaça de dama d’honor de la reina Maria de Luna, a la mort de la qual (darreria de 1408) s’instal·laren a les seves possessions de Falset.
Prosseguí en tot cas el tracte amistós amb el monarca, el qual elegí per segona muller a Margarida de Prades, filla segona de Joana. El casament fou el 17 setembre 1409. El 31 maig 1410 moria el rei Martí i el 1414 moria també el sogre de Joana, i n’heretà el comtat de Prades la seva filla gran, Joana de Prades.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Filla de Ramon de Cabrera, senyor d’Anglès i de Brunyola, i germana de Bernat I, que seria vescomte de Cabrera. Era nebot seu Bernat II de Cabrera, almirall i gran conseller de Pere III el Cerimoniós.
Es casà amb una de les més grans personalitats de la Catalunya del seu temps: l’amirall Bernat de Sarrià.
(Catalunya, segle XIII – 1277)
Amistançada de Jaume I el Conqueridor (devers el 1250). Muller de Berenguer de Cabrera i de Castelló (mort el 1248), castellà del castell de Cabrera i senyor de Voltregà. Hom l’ha considerada filla del comte Hug IV d’Empúries.
El 1250 havia rebut del rei el castell d’Eramprunyà, i dos anys després li fou atorgat contracte de concubinatge i el castell de la vila de Terrassa.
Permutà aquestes propietats amb el rei pel castell i la vila de Gurb (1274), alhora que li era confirmada la consigna sobre el castell de Terrassa que havia fet a favor del seu fill Arnau de Cabrera i de la muller d’aquest, Sibil·la de Saga, darrera amistançada de Jaume I.
(Catalunya, segle X – segle XI)
Filla de Gausfred, primer senyor conegut del castell de Cabrera.
Es casà amb Guerau I de Cabrera, fill d’Amat, vescomte de Girona. Existeix la hipòtesi que Ermessenda podia ser filla d’Amat i Guerau fill de Jofre. En tot cas, el seu marit Guerau (I) fou el primer a usar el nom de Cabrera, per la propietat pervinguda del seu sogre o del seu pare. i aplegà amb la seva muller un patrimoni bastant vast, inici de la prosperitat de la casa de Cabrera.
Ambdós fundaren, el 1038, el monestir de Sant Salvador de Breda.
De l’enllaç nasqué Ponç I de Cabrera.
(Catalunya, vers 1400 – 1466)
(o Bernat Joan de Cabrera) Vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mòdica. Militar. Casat amb Violant de Prades.
Intervingué en la campanya d’Alfons IV el Magnànim d’Itàlia (1437-38) i presidí el braç militar en el Parlament de Barcelona en 1438-39. El 1450 fou un dels dirigents de les classes propietàries que s’oposà a la corona en la qüestió agrària.
Membre del Consell del Principat, fou elegit generalíssim de l’exèrcit creat per alliberar el príncep de Viana, presoner a Lleida.
En esclatar la guerra civil passà al bàndol reialista i fou conestable de Joan II el Sense Fe.
Fou el pare de Isabel de Cabrera (Catalunya, segle XV) Fou la segona muller de Joan Ramon Folc III de Cardona, comte de Prades i de Cardona. Entre 1466 i 1471, el seu marit ocupà les rendes del patrimoni dels Cabrera, per rescabalar-se del dot incobrat d’Isabel.
(Catalunya, 1352 – Milà ?, Itàlia, 1423)
Vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mòdica.
Després de ser-li retornats els béns confiscats al seu avi, capitanejà l’expedició que retornà al tron de Sicília a Martí I el Jove i, en recompensa, fou nomenat almirall del regne (1392-1400).
Es casà primer amb Timbor de Prades i, vers el 1416, amb Cecília d’Urgell, germana de Jaume II el Dissortat.
Morí, probablement a Milà, quan acompanyava Alfons IV el Magnànim a Sardenya.
Fou el pare de Bernat V de Cabrera, de Sança de Cabrera i de:
Aldonça de Cabrera (Catalunya, segle XIV – segle XV) Es casà amb el noble Bernat Gilabert de Cruïlles.
Elionor de Cabrera (Catalunya, segle XIV – segle XV) Es casà amb Gilabert de Centelles, baró d’Oliva.
Ponç de Cabrera (Catalunya, segle XV) Després que el seu germà Bernat V de Cabrera caigué presoner de les tropes de la Generalitat, durant la guerra contra Joan II, continuà operant a les muntanyes a favor dels joanistes. Probablement morí poc temps després, sense successió.
Timbor de Cabrera (Catalunya, segle XV) Es casà, en 1418, amb l’aragonès Joan Ferrandis d’Híxar, descendent directe, per la línia natural, de Jaume I el Conqueridor. Fill seu fou un altre Joan Ferrandis d’Híxar, figura notable de la guerra contra Joan II. Era viva en 1464, quan el seu fill rebé el comtat d’Aliaga per abandonar la guerra. Timbor degué viure de prop aquest conflicte.
Dades dels Països Catalans 