(Catalunya, segle XV)
Dama. Era filla única de Roger de Montcada i de Beatriu Alemany de Cervelló. Es casà amb Joan Bernat de Cruïlles.
A la mort del seu pare (vers 1418), n’heretà les possessions, integrades per la baronia de Llagostera, comprenent Caldes de Malavella i Cassà de la Selva, i algunes terres al regne de València.
Aquestes propietats restarien vinculades des d’aleshores, doncs, a la família Cruïlles.
(Bearn, França, 1245 – 26 abril 1310)
(de Bearn) Dama. Pertanyent a la nissaga del Montcada vescomtes de Bearn. Era filla de Gastó VII de Bearn i de Montcada.
Es casà amb Alfons d’Aragó i de Castella, fill primogènit de Jaume I el Conqueridor. Destinada així a ser reina, el seu futur es frustrà en morir molt aviat el seu marit (1260). No en tingué fills.
Es casà després amb Enric de Cornwall.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Única filla de Simó de Montcada, vuitè senescal i senyor d’Albalat, i de Berenguera d’Anglesola. Es casà amb Berenguer de Vilaragut.
A la mort del seu pare (1293), Jaume II confià la senescalia a Pere de Montcada, senyor d’Aitona-Serós, per creure que el llinatge dels Vilaragut no s’adeia amb la dignitat de senescal.
(Catalunya, segle XIII)
Dama. Era filla de Pere I de Montcada, el sisè senescal, i de Sibil·la d’Abarca.
Fou casada amb el comte Àlvar d’Urgell quan aquest encara vivia a Castella. Tenia uns deu anys, i ell catorze, quan Álvar arribà a Balaguer el 1253.
El comte, pressionat pel magnat i conseller Jaume de Cervera i altres nobles adversaris dels Montcada, prescindí del matrimoni no consumat amb Constança i, després d’haver estat a punt de casar-se amb Sibil·la d’Anglesola, acabà per fer-ho amb Cecília de Foix.
Els Montcada, protegits per Jaume I, tractaren per mitjans jurídics i també per les armes que Àlvar d’Urgell acceptés el primer matrimoni i considerés nul el segon.
Malgrat la guerra contínua que li feren, el comte urgellenc restà fídel a Cecília i només, durant un breu parèntesi de flaquesa, visqué un any amb Constança (1263-64) per abandonar-la després i tornar al costat de Cecília de Foix.
Fruit de tan fràgil i discutida unió, que tanmateix fou confirmada com a única legal en diverses sentències d’arbitratge, fou una filla, Elionor d’Urgell, que es casaria amb el cavaller aragonès Sanç d’Antillon.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Dama. La seva posició genealògica és poc segura. Figura citada amb aquest nom, i com a filla de Gastó de Montcada (devia tractar-se d’una filla il·legítima del Gastó de Montcada VII vescomte anomenat així al Bearn).
Es casá amb Bernat (IV) de Centelles i de Bellpuig.
El 23 de juliol de 1301 rebé en donació el castell de Sentmenat, de Guillema de Montcada, que devia de ser germana de sang seva.
(Catalunya, segle XV)
Dama. Era filla de Guillem Ramon de Montcada i de Margarida de Ribelles.
Fou la primera muller del vescomte Dalmau VIII de Rocabertí. Li donà un fill, el futur vescomte Jofre VII.
Morí jove. El seu marit havia de casar-se encara dues vegades.
(Catalunya, segle XII – abans 1163)
Filla i hereva de Berenguer I. Muller del gran senescal Guillem Ramon de Montcada (1117).
A desgrat de les desavinences d’aquest matrimoni, que fou anul·lat el 1135, el patrimoni de les dues branques montcadines es refongué, cosa que potencià la influència del gran senescal.
El 1136 Beatriu fou casada amb Guillem de Santmartí, senyor de Sant Martí Sarroca, i Guillem Ramon ja era casat amb Toda el 1138.
(Catalunya, segle XIII)
Dama. De filiació mal comprovada.
És esmentada com a primera muller del comte Ponç I d’Urgell, del casal de Cabrera.
Degué morir, molt jove. Fou enterrada a Santes Creus.
El comte contrauria segones núpcies amb Maria Giron.
(Catalunya, segle XII)
Devia ser filla de Guillem Ramon IV, el Gran Senescal.
Muller de Ponç Hug II d’Empúries i mare, per tant, del comte Hug i potser del Ponç Hug casat amb una Entença.
Morí abans que el seu pare, ja que aquest no l’esmentaria en testament.
Ponç Hug II contragué segones núpcies amb Ermessenda de Peratallada.
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Filla petita d’Ermengol VII d’Urgell i de Dolça de Foix.
Al testament del seu pare (1177), fou posada en tercer lloc, després dels seus germans Ermengol VIII i Marquesa, a l’ordre de successió del comtat d’Urgell.
El 1203 Ermengol VIII la volia prometre a un fill d’Arnau de Castellbó, tot fent d’aquest enllaç una condició de la pau signada aleshores amb aquell.
Tanmateix no s’hi casà i ho féu amb el noble Ramon de Cervera.
Dades dels Països Catalans 