Arxiu d'etiquetes: dames

Centelles, Caterina de -vàries-

5 Respostes

Caterina de Centelles  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Muller de Ramon I de Cardona-Anglesola i de Pinós. El seu marit heretà la senyoria de Bellpuig devers el 1402. Fills seus foren Hug, Elionor i Antoni de Cardona-Anglesola i de Centelles.

Caterina de Centelles  (Catalunya, segle XV)  Dama. Germana de Francesc Gilabert de Centelles. Es casà amb Salvador d’Arbòrea, noble sard. Els béns del seu marit foren afectats per la confiscació disposada per Joan II de Catalunya, el 1478, sobre la totalitat de les possessions de Lleonard Alagó i d’Arbòrea i dels hereus per rebel·lió contra la Corona. El seu germà sortí en defensa dels interessos de Caterina.

Cecília d’Urgell -s. XIII/XIV-

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Filla del comte Àlvar d’Urgell i de la seva segona muller, Cecília de Foix.

Es casà amb el vescomte Jofre IV de Rocabertí. Fill seu fou el futur vescomte Dalmau VII de Rocabertí i d’Urgell.

Caterina d’Urgell

Deixa un comentari

(Catalunya, 1414 – Sixena ?, Aragó, segle XV)

Dama. Quarta i última filla de Jaume II el Dissortat, darrer comte d’Urgell, i de la infanta Isabel d’Aragó. Degué néixer poc després de l’empresonament del seu pare.

Visqué al monestir de Sixena amb la seva mare. Morí en data desconeguda, pocs anys després.

Caterina de Castella

2 Respostes

(Toro ?, Lleó, Castella, 1403 – Saragossa, Aragó, 19 octubre 1439) 

Marquesa de Villena. Germana del rei Joan II de Catalunya. Es casà (1420) amb l’infant Enric d’Aragó, germà d’Alfons IV de Catalunya, i secundà la seva política de domini del regne castellà.

Empresonat el seu marit per Joan II (1422), es refugià a València fins que fou alliberat (1425); s’hi reuní el 1433 a Portugal, on aquest s’havia refugiat.

Morí de part, i està enterrada al monestir de Poblet.

Castellvell, Guillem de -varis-

10 Respostes

Guillem (II) Bonfill de Castellvell  (Catalunya, segle XI)  Germà de Ramon (I) de Castellvell, el qual posà sota la seva tutela el seu patrimoni per repartir entre els seus nebots Pere, Guillem (III) i potser Arbert (I). Ell morí sense descendència.

Guillem (III) de Castellvell  (Catalunya, segle XI – 1126)  Fill primogènit de Ramon (I) de Castellvell i germà de Pere i potser d’Arbert (I). Del seu pare heretà Castellvell de Rosanes. De fet, ell i el seu germà Pere actuaren junts en els dos Castellvell (de Rosanes i de la Marca). A la seva mort, la baronia passà al seu fill Guillem (IV).

Guillem (V) de Castellvell  (Catalunya, segle XII – 1178)  Baró de Castellvell. Fill i successor de Guillem (IV). A la seva mort el patrimoni passà al seu fill Arbert (III), fins al 1205 en que passà a la seva filla Guillema de Castellvell (Catalunya, segle XII – Barcelona, 1228)  Senyora de la baronia de Castellvell de Rosanes. Es casà amb Guillem Ramon I de Bearn. Més tard, i després d’haver-se divorciat, es casà de nou amb Eimeric III de Narbona (1202).

Guillem de Castellvell  (Catalunya, segle XIII)  Noble. El 1297, per ordre de Jaume II de Catalunya, fou un dels qui acudiren al comtat de Pallars per defensar el territori contra la invasió d’Arnau d’Espanya, que actuava amb forces de Comenge i reivindicava drets successoris sobre aquell comtat.

Castellet -varis/es bio-

1 Resposta

Arnaua de Castellet  (Catalunya, segle XII)  Dama. Es casà amb Dalmau IV de Rocabertí, el segon dels vescomtes d’aquest nom entre els documentats històricament. Fill seu fou el vescomte Jofre II de Rocabertí.

Bernat Otger de Castellet  (Barcelona, segle XI)  Magnat del comte Ramon Berenguer I de Barcelona. Féu de testimoni en les esposalles de la comtessa Almodis. Vengué al comte el castell de Grevalosa (Bages), que tenia per herència paterna i per compra (1063), i el castell de Pontons (Alt Penedès), que tenia també per herència paterna (1067). Es casà amb Guila.

Bertran de Castellet  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Degué servir a la milícia catalana que fou llogada per Jaume I el Conqueridor al rei de Tunis, a les ordres de Guillem Ramon de Montcada. Tornà a Catalunya el 1257, tot acompanyant una ambaixada tunisenca.

Carbonell de Castellet  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Magnat. Sostingué el seu germà Berenguer Ramon al seu litigi contra el comte Ramon Berenguer III de Barcelona, derivat de la despossessió de la vegueria del Castell Vell de Barcelona.

Gilabert de Castellet  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1396, arran de la invasió de Catalunya pel comte de Foix, fou l’encarregat de confiscar i ocupar en nom de la corona catalano-aragonesa les propietats que el comte foixenc tenia a Vic.

Gonçal de Castellet  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1354-55 cooperà a l’expedició de Pere III el Cerimoniós a Sardenya.

Guillem Pere de Castellet  (Catalunya, segle XII)  Noble. Serví Ramon Berenguer IV de Barcelona. El 1153, arran de la compra del terç que posseïa Gènova sobre la ciutat de Tortosa, figurà entre els ostatges oferts als genovesos com a garantia de pagament del preu estipulat per a la compra.

Guillem Pere de Castellet  (Catalunya, segle XII)  Noble. Potser nebot de l’anterior. Era fill de Bertran i de Guillema. Fou col·laborador del seu pare a la gran tasca repobladora d’aquest al Camp de Tarragona.

Jaspert de Castellet  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Serví a Sicília. Essent rei de l’illa l’infant reial Jaume, fou ambaixador d’aquest a Catalunya, davant Alfons II el Franc (1287). Negocià el trasllat a Sicília del noble rebel Alaimo de Lentini, que havia de trobar una mort tràgica durant el viatge.

Jofre de Castellet  (Catalunya, segle XI)  Magnat. Fou copropietari, amb Bernat Otger de Castellet, del castell de Grevalosa (Bages). Havent venut Bernat Otger la seva part al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (1063), Jofre féu el mateix amb la seva, tres anys després.

Ramon de Castellet  (Catalunya, segle XII)  Magnat. Probablement fill de Bertran. El 1157 tingué alguna aparició al consell de Ramon Berenguer IV de Barcelona, però no hi féu cap paper comparable al del seu pare.

Roland Bernat de Castellet  (Catalunya, segle XI)  Magnat. Era senyor de la fortalesa de Castellet. En vengué mitja propietat al comte Ramon Berenguer I de Barcelona.

Romeu de Castellet  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Sembla que el 1274 era almirall. La seva actuació en aquestes funcions és poc coneguda i degué ser breu. Apareix intercalada a l’almirallat de Pere Ferrandis d’Híxar, bastard de Jaume I el Conqueridor.

Carròs de Centelles i de Pinós -germans/es-

5 Respostes

Eren fills de Guillem Ramon Carròs de Centelles.

Lluís Carròs de Centelles i de Pinós  (Catalunya, segle XVI – Sardenya, Itàlia, 1578/86)  Fou el successor del seu pare, i ell va morir sense successió. Es disputaren l’herència les seves germanes i llur cosí Joaquim Carròs de Centelles i d’Oms.

Joana Carròs de Centelles i de Pinós  (Catalunya, segle XVI)  Amb la seva germana Violant es disputà l’herència a la mort del seu germà Lluís. S’intitulà comtessa del Castell de Centelles i era dement.

Violant Carròs de Centelles i de Pinós  (Catalunya, segle XVI)  Amb la seva germana Joana es disputà l’herència a la mort del seu germà Lluís.

Carròs de Centelles i de Mesquita, Alamanda

4 Respostes

(Catalunya, segle XVI – 1607)

Filla i hereva de Joaquim Carròs de Centelles i d’Oms.

Es casà amb Cristòfor de Carròs de Centelles i Mercader, de la línia dels barons d’Almedíxer, que foren agraciats amb els títols marquesals de Quirra i de Nules.

Cardona-Rocabertí i de Guimerà, Elisabet de

2 Respostes

(Catalunya, segle XVII – 1725)

Dama. Quadrinéta de Bernat de Cardona-Rocabertí i de Queralt (Catalunya, segle XVII)  Religiós, fou abat de Cuixà i de Camprodon.

Darrera membre de la branca il·legítima dels barons de Sant Mori. Era la posseïdora de dita baronia i de les de Ciutadilla i d’Abella, que provenien de la família materna. L’herència recaigué en els Meca, marquesos de Ciutadilla.

Cardona-Anglesola i de Centelles, Elionor de

2 Respostes

(Catalunya, segle XV – Sardenya, Itàlia, 1454)

Dama. Filla de Ramon I de Cardona-Anglesola i de Pinós.

Es casà amb el marquès d’Oristany a Sardenya i fou cantada per Lleonard de Sorts i per Francí Guerau.