Arxiu d'etiquetes: dames

Elisabet de Sicília

5 Respostes

(Sicília, Itàlia, segle XIV – 1341)

Filla natural de Frederic II de Sicília, rei català de l’illa. El 1310 fou convingut el seu matrimoni amb Malgaulí, fill segon però hereu del comte Ponç V d’Empúries.

El nuvi i el comte feren estada a Sicília, on Hug d’Empúries, germà de Ponç, era gran conseller del rei. Aquest donà a la núvia l’esplèndid dot de 4.633 unces i 10 tarins. La boda no es realitzà fins al 1313, any en que morí el comte i passà a ser-ho Malgaulí, conegut també per Ponç VI d’Empúries.

La parella visqué al comtat, fins que quedà vídua (1322). Tingué una filla pòstuma, Marquesa, que no visqué ni un any.

Es tornà a casar amb Ramon de Peralta, almirall d’Aragó i de Sicília, i comte de Caltabellotta. Fills seus foren Guillem de Peralta, que morí al setge de Catània, i Joana de Peralta, primera muller de Mateu de Montcada, comte d’Agosta.

Elisabet I de Foix

Deixa un comentari

(Foix, França, 1361 – 1426)

Comtessa de Foix i de Bearn i vescomtessa de Castellbó (1339-1412).

En morir el seu germà Mateu I de Foix (1398) sense fills, heretà els seus dominis i els catalans, que li havien estat confiscats en gran part des de la seva revolta.

A partir d’aleshores el vescomtat català de Castellbó, restà minimitzat dins dels dominis dels Foix.

Elionor d’Urgell i de Montcada

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Filla del comte Àlvar d’Urgell i de Constança de Montcada. Fruit de l’any en què els seus pares visqueren junts, en un breu parèntesi dels accidentats amors del comte i la seva segona muller Cecília de Foix.

Es casà amb el cavaller aragonès Sanç d’Antillon. La seva filla Constança es casà amb Gombau d’Entença.

Elionor d’Urgell i de Giron

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII)

Dama. Era filla gran del comte Ponç I d’Urgell i de la castellana Maria Giron. Es casà amb Ramon III de Montcada.

El 1243, a la mort del seu pare, era citada a la successió del comtat d’Urgell en defecte dels seus germans.

Elionor de Villena

3 Respostes

(País Valencià, segle XIV – Sicília, Itàlia, segle XV)

Filla de Pere de Villena, marquès de Villena, i de Joana, filla natural d’Enric II de Castella. Era per tant, neta i neboda, respectivament, dels ducs Alfons I i Alfons II de Gandia.

Probablement per gestions del seu avi, i ja mort el seu pare, es casà amb Antoni de Cardona i de Luna, fill del comte Hug Folc II i de Beatriu de Luna. Les esposalles foren convingudes el 1414. Dugué de dot la vall d’Aiora. La seva germana Joana era casada amb el seu cunyat, el comte Joan Ramon Folc I de Cardona.

El seu marit i ella es traslladaren a Sicília, on arrelà una nova branca dels Cardona. A la seva mort, el seu marit tornà a casar-se, amb Margarida de Peralta.

Fills seus foren Alfons i Pere de Cardona i de Villena.

Elionor de Randazzo

3 Respostes

(Sicília, Itàlia, 1346 – d 1369)

Filla de Joan de Sicília, duc d’Atenes, germà de Pere II de Sicília. Era titulada duquesa d’Atenes.

Pretesa (1366) en matrimoni pel seu cosí Frederic III de Sicília, aspirant al ducat d’Atenes vacant en morir (1355) Frederic, germà d’Elionor, aquesta s’hi oposà, i es casà en secret (1367) amb Aimon de Gebennis, nebot del futur papa Climent VII, per la qual cosa fou empresonada a Aversa.

Alliberada finalment, es casà amb Guillem de Peralta, comte de Caltabellotta, capitost del partit català de Sicília i germà de Mateu de Peralta, governador general dels ducats d’Atenes i Neopàtria (1370-74) pel rei Frederic III.

Elionor -vescomtessa de Cabrera-

1 Resposta

(Calataiud, Aragó, 1298 – Catalunya, segle XIV)

Dama. Muller del vescomte Bernat I de Cabrera i mare del famós Bernat II de Cabrera.

Duoda

Deixa un comentari

(França, segle IX – Catalunya ?, després 872)

(o Dodana)  Comtessa de Barcelona. Casada amb Bernat de Septimània. Tingué dos fills: Guillem i Bernat.

Escriví un Manuale (841-843), fonamental en fragments bíblics, que està dedicat a l’educació del seu fill Guillem.

Dolça de Provença

1 Resposta

(Provença, França, segle XII)

Filla de Ramon Berenguer III de Provença, pertanyent al casal de Barcelona, i de Ricliza, neboda de l’emperador Barba-roja. Fou promesa a Ramon, fill de Ramon V de Tolosa. A la mort del seu pare (1166) tenia quatre anys o menys.

Tolosa tractà d’emparar-se de Provença, però ho impedí Alfons I de Catalunya, cosí del seu pare, que ocupà el comtat titulant-se’n duc, per no interferir-se amb el títol de Dolça. Aquesta fou confiada a la custòdia del bisbe de Magalona.

Morí jove. La seva mare tornà a casar-se amb Ramon V de Tolosa i Alfons I el Cast fou sobirà de Provença.

Desplà i d’Oms, Guerau

1 Resposta

(Catalunya, segle XV – 1516)

Cavaller. Fill de Francesc (mort d 1488) i d’Elionor d’Oms, i germà de Lluís. Fou senyor de la casa d’Alella i del castell de Güell, conseller de Ferran II el Catòlic i mestre racional.

Es casà amb Aldonça de Corbera, senyora d’Esponellà, i foren pares de:

Anna Desplà i de Corbera  (Catalunya, segle XVI – 1534)  Hereva dels seus pares. Es casà (1506) amb Miquel Joan de Gralla, castlà de Subirats, a la descendència dels quals passaren els béns de la família.

Guillem Ramon Desplà i de Corbera  (Catalunya, segle XVI – després 1530)  Canonge de Barcelona i rector d’Alella.