(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Dama de llinatge desconegut. Fou muller de Ramon II de Montcada.
Fills seus eren Guillem Ramon, senyor de Fraga, i Pere, mestre del Temple.
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Dama de llinatge desconegut. Fou muller de Ramon II de Montcada.
Fills seus eren Guillem Ramon, senyor de Fraga, i Pere, mestre del Temple.
(Sicília, Itàlia, segle XIV – Grècia ?, 1382)
Quart comte de Salona (1365-82) i de Citó i senyor d’Egina (1380-82). Fill de Jaume Frederic d’Aragó. Defensà el seu comtat contra invasions estrangeres.
Fet vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria (1375), impedí l’anarquia a la mort de Frederic III de Sicília i oferí la sobirania d’aquells ducats al rei català Pere III el Cerimoniós, el qual l’acceptà i confirmà la vicaria a Lluís (1379-80).
Es casà amb Helena Cantacuzé, i foren pares de:
Maria Frederic d’Aragó (Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XV) Senyora d’Egina, com a successora del seu pare. El 1394 fou ocupat el comtat per Baiazet I, que la tancà al seu harem després de fer-la muller seva.
(Barcelona, segle XVI)
Dama. Fundadora, el 1552, d’un convent per a dones pietoses que seguí la regla de les terciàries franciscanes seculars.
El 1564 es transformà en el monestir ciutadà de Santa Elisabet d’Hongria de monges franciscanes de la segona regla.
(Madrid, 28 febrer 1903 – 30 juny 1959)
Escriptor i diplomàtic. Quart comte de Foixà i marquès d’Armendáriz. Nét d’Enric de Foixà i de Bassols. Fou succeït per la seva filla:
Neus de Foixà i Larrañaga (Catalunya, segle XX) Cinquena comtessa de Foixà.
Eren fills d’Hug Benet de Foixà i de Sacirera.
Beatriu de Foixà i de Sarroca (Catalunya, segle XV – segle XVI) Senyora de Romanyà i d’Albons. Heretà Albons dels seu oncle Arnau de Foixà i de Boixadors.
Pere de Foixà i de Sarroca (Catalunya, segle XV – abans 1520) Senyor de Romanyà. Tingué tres fills naturals, un dels quals fou:
Pere de Foixà (Catalunya, segle XV – segle XVI) Procurador de la seva tia Beatriu de Foixà i de Sarroca. Arrendà les possessions de Romanyà i Albons a Pere Francesc de Sagarriga (1522). El seu nebot Arnau de Foixà i de Boixadors (Catalunya, segle XVI), heretà la senyoria d’Albons.
Eren fills de Lluís Benet de Foixà-Boixadors i de Cruïlles.
Aldonça de Foixà i de Santmiquel (Catalunya, segle XV – segle XVI) Muller de Miquel de Vilanova. També era germana d’Alemany de Foixà-Boixadors i de Santmiquel.
Joan de Foixà i de Santmiquel (Catalunya, segle XV – 1507) Senyor de Foixà. Successor del seu pare. Fou testament el 1507. Fou pare de Bernat Alemany de Foixà-Boixadors i de Cruïlles i de Galceran de Foixà i de Cruïlles.
(Occitània, segle XIII – Catalunya, segle XIII)
Dama. Era filla de Roger Bernat II de Foix i d’Ermessenda de Castellbó. Es casà amb Ramon Folc V, que seria vescomte de Cardona. En tingué una filla, Brunissenda, que es casaria amb Guerau de Cervelló.
Morí aviat, i el seu marit es mullerà en segones núpcies amb Sibil·la d’Empúries.
(Occitània, segle XIII)
Dama. Filla de Roger Bernat III de Foix. Al conveni d’Agramunt (1278), que posava fi a les lluites entre el seu pare i Pere II el Gran, fou estipulada la seva boda amb l’infant Jaume, el futur Jaume II de Catalunya.
Per no haver-se realitzat aquest enllaç tornà a encendre’s la guerra, que acabà amb la captura del seu pare i d’altres rebels a Balaguer (1280). Ella romangué sis anys tancada al monestir de Sixena (Aragó), fins que fou tornada al seu pare.
(Barcelona, 1578 – després 1643)
Senyor de Vallferosa i Salomó. Fill de Josep de Ferrera i Amat i de Maria de Cordelles i d’Oms.
Obtingué el títol de noble i es casà el 1608 amb la seva cosina germana Altília d’Olzinelles i de Cordelles. Foren pares de:
Josep de Ferrera i d’Olzinelles (Barcelona, segle XVII) Senyor de Vallferosa i Salomó. Josep fou el pare de:
Maria de Ferrera i de Massó (Barcelona, segle XVII) Morí sense fills dels dos matrimonis que contragué, amb Joan de Vilalba i amb Lluís de Camporrells.
(Catalunya Nord, segle XIII – Catalunya, segle XIII)
Filla d’Hug (I) de Fenollet, i germana de Pere (VI) de Fenollet.
Fou la segona muller del vescomte Dalmau VI de Rocabertí, l’hereu en els béns patrimonials del llinatge.