Arxiu d'etiquetes: dames

Maça de Liçana i d’Alagó, Pere (V)

2 Respostes

(Xàtiva, Costera, segle XV – Alacant, 1448)

“el Barbut”  Noble. Senyor de Moixent, Monòver, Xinosa, la Font de la Figuera, Pinet, Novelda i el castell de Mola. El 1405 comandà les naus del rei Martí I de Catalunya quan passà a Sicília, i per finançar l’expedició vengué la senyoria del lloc de Liçana (1412).

Serví Alfons IV el Magnànim a Nàpols com a majordom i conseller. Fou governador d’Oriola i tinent de l’infant Joan, rei de Navarra. En lluita a la frontera castellana, prengué i saquejà Almansa.

Es casà amb Brianda Cornell i de Luna, i després, amb Elionor de Boïl. Testà el 1448 i vinculà tots els seus béns, que fins aleshores havien restat lliures.

Fou el pare de:

  • Blanca Maça de Liçana i Cornell  (País Valencià, segle XV)  Muller de Pedro de Luna, baró d’Illueca i Gotor.
  • Lluís Maça de Liçana i Cornell  (País Valencià, segle XV – vers 1464)  Noble (dit també Lluís Cornell). Fou el marit de Constança de Ávalos y Tovar.
  • Martí Maça de Liçana i Cornell  (País Valencià, segle XV)  Senyor de Moixent. Es casà amb Rafaela de Rocafull, germana del primer senyor d’Albatera, i foren pares de Pere (VI) Maça de Liçana i de Rocafull. Martí també tingué un fill il·legítim:

Gaspar Maça de Liçana  (País Valencià, segle XV)  Germanastre de Pere (VI). Fou pare de:

Gaspar Maça de Liçana i Soler (País Valencià, segle XVI)  Fou el pare de:

Joan Maça de Liçana (País Valencià, segle XVI)  dit el de Callosa. Inicià un plet contra els Lladró de Vilanova per a la possessió dels béns que tenien dels Maça de Liçana i guanyà (1570) Moixent, Novelda i el castell de la Mola. El litigi continuà, però contra la seva filla:

Elfa Maça de Liçana i Maça de Liçana (País Valencià, segle XVI)  Es casà amb Joan de Vall-llebrera, senyor d’Agost, i foren pares d’:

Elisabet Maça de Liçana (País Valencià, segle XVII – 1666)  Muller de Francesc de Rocamora, primer comte de la Granja. El 1614 obtingué sentència definitiva a favor seu del plet iniciat pels Lladró de Vilanova, els quals, però, es quedaren Llutxent, Quatretonda, Benimaclet, Pinet, la Font de la Figuera, Terranova i Mandas. Alguns dels successors dels primers comtes de la Granja també es cognomenaren Maça de Liçana.

Luna, Elfa de

Deixa un comentari

(Aragó, segle XIV – Catalunya, segle XIV)

Dama. Filla de Pere de Luna i d’Elfa de Xèrica, i germana de Beatriu. Es casà amb Ot de Montcada, senyor de Seròs i Aitona.

Fills seus foren Guillem Ramon, Pere, i Ot, entre d’altres.

Luna, Constança de

3 Respostes

(Aragó, segle XIV – 1353)

Dama. Filla d’Artal de Luna. Fou la muller del vescomte Roger Bernat III de Castellbó.

Fills seus foren Roger Bernat IV, hereu del vescomtat; Margarida, muller de Bernat III de Cabrera, i Blanca, muller del comte Hug Roger II de Pallars.

Restà vídua el 1350, i fins a la seva mort, fou tudriu del seu fill.

Llull i Marquet, Joan

3 Respostes

(Barcelona, segle XV – després 1466)

Fill de Romeu Llull i de Gualbes. Fou conseller en cap de la ciutat de Barcelona el 1442.

Foren fills seus Pere Llull i Grau i:

Joana Llull i Savall  (Barcelona, segle XV)  Fou muller de Pere Llull i Tàrrega, al qual no li donà fills.

Romeu Joan Llull i Savall  (Barcelona, segle XV – 1484)  (o Joan Romeu)  Posseïdor de la Verneda. Fou conseller en cap de Barcelona el 1483 (hom l’havia identificat amb el poeta Romeu Llull). Fou pare de:

Romeu Joan Llull i Llull (Barcelona, segle XV – 1520)  Per una herència també es cognomenà Llull i Miralles. El 1510 rebé el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona.

Llull i de Sentmenat, Jerònima

1 Resposta

(Catalunya, segle XVI)

Muller de Bernat Turell i Bussot. La seva descendència rebé la successió del seu bes-nebot Joan Llull i Soler.

Lluçà -varis/es bio-

3 Respostes

Elisenda de Lluçà  (Catalunya, segle XIII)  Muller de Bernat V de Saportella (1256). Fou la darrera membre del llinatge. Els seus successors es cognomenaren Saportella, i foren senyors de les baronies de Lluçà i de la Portella.

Guisald de Lluçà  (Catalunya, segle XI)  Magnat. El 1065 rebé els castells de Lluçà i de Merlès de Ramon Berenguer I de Barcelona.

Pere de Lluçà  (Catalunya, segle XII)  Senyor dels castells de Lluçà i Merlès. Entre els anys 1180 i 1198 pledejà amb el rei Pere I el Catòlic la possessió dels seus castells, que pretenia de tenir en alou; tanmateix, hagué de reconèixer el vassallatge feudal al rei.

Ramon de Lluçà  (Catalunya, segle XII)  Magnat. El 1135 apareix al consell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, en temps del qual els Lluçà exerciren un paper de veritable influència.

Lloria, Joan de -senyor Estir-

2 Respostes

(Grècia, segle XIV – després 1381)

Senyor d’Estir. Fill del vicari general d’Atenes i Neopàtria Roger de Lloria. Per la pau estipulada amb els invasors francesos, fou promès a Maria, filla de Guiu d’Enghien, però el matrimoni no s’efectuà.

Ajudà Lluís Frederic d’Aragó per tal de procurar l’obediència dels ducats a Pere III de Catalunya. Detingut per Lluis d’Enghien, comte de Conversano, a l’Argòlida, en una nova campanya francesa (1378), era encara presoner el 1381.

Era germana seva, Francesca de Lloria  (Grècia, segle XIV)  la qual administrà la senyoria d’Estir. Fou muller de Tomàs de Pou.

Llança, Margarida

7 Respostes

(Sicília, Itàlia, segle XIII)

Dama. Germana de Conrad i Manfred.

Es casà amb Roger de Lloria, del qual tingué un únic fill, Rogeró (mort 1307), i tres filles.

Llança, Cesarina

2 Respostes

(Sicília, Itàlia, segle XIV)

Dama. Germanastra de la reina Joana I de Nàpols. Es casà amb Joan de Sicília, duc d’Atenes.

Morts el marit i el fill hereu, anà a residir a la cort de la reina Joana.

Lara, Isabel de

1 Resposta

(Castella, segle XIV – Jerez de la Frontera, Andalusia, 1361)

Dama. Filla de Juan Núñez de Lara. Es casà amb l’infant Joan d’Aragó i de Castella, fill d’Alfons III el Benigne i d’Elionor de Castella, el qual vivia refugiat en terres castellanes amb la seva mare i el seu germà gran Ferran d’Aragó i de Castella.

Encesa la guerra de Pere I el Cruel contra Pere III el Cerimoniós, Ferran deixà el bàndol castellà i es passà al rei català, germanastre seu.

Les ires de Pere I el Cruel caigueren sobre la resta de la família; féu assassinar a Joan, i capturà a Roa, encara ignorants del crim, Isabel de Lara i la seva sogra Elionor de Castella (1357). Les tancà al castell de Castrojeriz, on poc després era assassinada Elionor.