(Aragó, segle XIV – segle XV)
Dama. Era filla de Pere Ferrandis d’Híxar.
Es casà amb el vescomte Jofre VI de Rocabertí. S’hi prometé el 1395. Restà vídua el 1403. Fills seus foren el vescomte Dalmau VIII i Jofre de Rocabertí.
(Catalunya, segle XI)
Dama. Era filla de Folc, senyor del castell de Port. Fou la segona muller de l’ambiciós Mir Geribert.
Els seus fills foren Bernat, que morí amb Mir Geribert el 1060, Gombau Mir i Arnau Mir.
(Portugal, 1468 – Sogorb, Alt Palància, 1 agost 1516)
Infanta. Era la muller de l’infant Enric “Fortuna”, el qual la sobrevisqué sis anys. Compartí el destí atzarós del seu marit. Fou enterrada a Poblet.
Fill seu fou Alfons d’Empúries.
Eren fills d’Eusebi Güell i Bacigalupi, i també germans d’Isabel, Joan Antoni i Eusebi Güell i López.
Claudi Güell i López (Comillas, Cantàbria, 14 setembre 1879 – Barcelona, 21 juny 1918) Industrial. El 1911 Alfons XIII li concedí el vescomtat de Güell.
Francesca Güell i López (Versalles, França, 8 octubre 1885 – Barcelona, 18 febrer 1976) Pintora. El 1947 va adquirir la part principal del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
Maria Cristina Güell i López (Barcelona, 8 desembre 1876 – 13 maig 1957) Fou la muller de Josep Bertran i Musitu.
Maria Lluïsa Güell i López (Comillas, Cantàbria, 1873 – Pau, França, 8 maig 1933) Pintora i pianista. Passà temporades a París i va col·laborar a la revista “Feminal”.
Santiago Güell i López (Sant Sebastià, País Basc, 29 juliol 1883 – Sitges, Garraf, 3 agost 1954) Empresari i polític. El 1911 fou agraciat amb la baronia de Güell. Fou president del Comitè Olímpic Espanyol i dels Segons Jocs Mediterranis.
(Catalunya, segle XVII – 1724)
Muller de Miquel de Clariana (1675), comte de Múnter. Darrera membre de la línia principal d’aquest llinatge.
(Catalunya, segle XI)
Germana d’Arnau Mir de Tost, vescomte d’Àger.
Es casà amb el vescomte Miró Guillem d’Urgell. De l’enllaç va néixer el següent vescomte Ramon II d’Urgell.
(Forcalquier, França, 1180 – vers 1242)
Comtessa de Forcalquier (1209). Filla de Renyer de Sabran i néta i hereva de Guillem VI de Forcalquier.
Es casà (1193) amb el comte Alfons II de Provença, i a la mort d’aquest (1209) transferí a Ramon Berenguer V de Provença, fill seu, el comtat de Forcalquier. Posat aquest sota la tutela del rei Pere I de Catalunya, Garsenda es retirà al monestir de la Cella.
És coneguda la relació amorosa que tingué amb el trobador Elies de Barjols, i ella mateixa és autora d’algunes poesies amoroses.
(Provença, França, segle XIII – 1268)
Dama. Filla d’Alfons II de Provença, pertanyent al casal de Barcelona, i de Garsenda de Forcalquier. A la mort del seu pare (1209), ella era de poca edat.
Es casà, temps després, amb el vescomte de Bearn Guillem II de Bearn, el qual morí a la conquesta de Mallorca. Fill d’aquest enllaç seria el comte Gastó VII de Bearn, amb nom del qual Garsenda s’ocupà de la governació del comtat. En restar vídua, el rei Jaume I el Conqueridor prengué a favor d’ella diverses mesures de protecció econòmica.
Fins al 1247 fou partidària dels anglesos en la lluita d’aquests contra França. Havent canviat de partit, el seu fill caigué presoner dels anglesos i fou alliberat gràcies a la reina Elionor, muller d’Enric III d’Anglaterra, que era neboda de Garsenda.
(Catalunya, segle XI – Narbona, França, segle XI)
Filla de Bernat I Tallaferro de Besalú. El 1010 es casà amb Berenguer, vescomte de Narbona.
(Narbona, França, segle X – Tolosa, França, segle X)
Filla de Riquilda de Barcelona i d’Odó I de Narbona. i néta, per tant, de Guifre II Borrell de Barcelona.
Es casà amb Ramon Ponç de Tolosa. De l’enllaç nasqué Guillem Tallaferro.
Dades dels Països Catalans 