Arxiu d'etiquetes: consellers/es

Escrivà de Romaní i Saranyó, Eiximèn Peres

3 Respostes

(País Valencià, segle XV – després 1463)

(dit Eiximèn Peres de Romaní Escrivà) Fill gran i hereu de Manfred Escrivà i de Romaní. Fou senyor de mitja baronia de Patraix i de la de Beniparrell. Conseller i primer falconer de Joan II el Sense Fe.

Es casà amb Beatriu Ram, la qual cosa emmenà la protecció dels reis Trastàmara envers la seva família. Llur fill gran fou Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Ram, germà de Joan.

Fou el seu germà Mateu Escrivà de Romaní i Saranyó  (País Valencià, segle XV – 1503)  Baró d’Alaquàs.

Entença, Bernat Guillem d’

9 Respostes

(Ribagorça, 1226 – Xipre, després 1300)

Senyor de la baronia d’Alcolea. Fill de Bernat Guillem de Montpeller. Assistí al tractat de Monteagudo entre Jaume I i el rei de Navarra (1254). Fou àrbitre de les diferències entre el rei i l’infant Alfons (1255), i fou present a la pau de Sòria amb els castellans (1256).

Majordom d’Aragó el 1257, fou encarregat de resoldre qüestions de límits amb Castella, governà els castells rebuts en garantia (1260) i aconsellà l’ajuda als castellans contra els sarraïns. A les corts de Saragossa reclamà els seus drets familiars a la senyoria de Montpeller, sense èxit (1264).

Fou partidari del rei en la concòrdia amb els nobles rebels (1265). Amb el seu parent Berenguer V d’Entença, fou jutge de les bregues entre el comte d’Empúries i el vescomte de Cardona (1268). Defensà la frontera de Múrcia (1273) i prengué part en el setge d’Albarrasí (1284). Intervingué en el tractat de pau entre Alfons II el Franc i els reis de Castella (1289).

Testà el 1300, i anà a Xipre, on prengué l’hàbit dels hospitalers.

Entença, Berenguer III d’

7 Respostes

(Ribagorça, segle XII – 1208)

Noble. Estigué al servei d’Alfons I el Cast, a qui acompanyà a Cazola per negociar el tractat (1179) amb Alfons VIII de Castella.

En morir el rei, formà part d’una comissió per resoldre els problemes entre Pere I el Catòlic i la seva mare, la reina Sança de Castella (1201). Morí en combat contra els sarraïns.

Fou el pare de Bernat I d’Entença  (Ribagorça, segle XIII)  Baró d’Entença. Fou el pare de Berenguer IV d’Entença i de Gombau d’Entença.

Despuig i Mir, Joan Baptista

2 Respostes

(Catalunya ?, segle XVI – Illes Balears, 1627)

Fill de Gil de Despuig i Santmartí, del qual heretà la meitat de les possessions, junt amb el seu germà Felip Despuig i Fuster.

Participà en la batalla de Lepant (1571), fou elogiat pel poeta Dionís Pont i fou governador de Piombino; passà a Flandes amb l’expedició del duc d’Alba; fou nomenat superintendent de les obres de fortificació de Palma de Mallorca, fundà la capella de la Puríssima Concepció de la seu, on el 1594 traslladà la sepultura familiar, i fou batlle general de Mallorca (1586), conseller del Gran i General Consell (1581, 1587, 1590) i jurat en cap (1591).

Fou el pare de:

Nicolau Despuig i de Santmartí  (Illes Balears, segle XVI – segle XVII)  Ambdós germans es casaren amb les nétes i hereves de Felip Despuig i Fuster. Nicolau fou pare de Joan Despuig i Despuig (Illes Balears, segle XVII – 1656)  Fou cavaller de Sant Jaume; organitzà una esquadra per socórrer Messina. Fundà a Palma de Mallorca el convent de Santa Caterina de Siena (1680).

Ramon Despuig i de Santmartí  (Illes Balears, segle XVII – 1634)  Es casà, en terceres núpcies (1630), amb Anna de Rocabertí i de Boixadors, i foren pares de Ramon de Despuig i de Rocabertí.

Descatllar i de Santa Coloma, Pere

1 Resposta

(Mallorca, segle XV – 1482)

(o Descatlar)  Cavaller. Mestre de la seca de Mallorca i algutzir reial. Estigué al servei d’Alfons IV de Catalunya, a qui féu préstecs importants diverses vegades.

En fou recompensat amb la senyoria de Llucmajor (1438), de què no pogué gaudir perquè topà amb la resistència del procurador reial Llàtzer de Lloscos i amb la dels habitants de la vila; el 1424 havia obtingut ja la castellania d’Alaró.

El 1439 obtingué, a canvi, de diverses sumes, tots els drets i les regalies reials de la seca de Mallorca, coneguts amb el nom de la Bossa d’Or, drets que es mantingueren vinculats a la seva família fins al segle XIX. El 1464 li foren concedides encara 4.500 lliures sobre els drets reials de Selva de Mallorca.

Fou procurador general del Regne de Mallorca i conseller i jurat en cap de Mallorca el 1445.

Casat amb la pubilla Agnès Abrí, llurs descendents primogènits es cognominaren des d’aleshores Abrí-Descatllar.

Coloma i de Melo, Carles de

4 Respostes

(Alacant, 1567 – Madrid, 1637)

Militar i i historiador. Marquès de l’Espinar. Fill de Joan de Coloma i de Cardona i germà d’Antoni i d’Ildefons. Intervingué, d’ençà del 1588, en l’exèrcit dels Països Baixos a les ordres d’Alexandre Farnese i els seus successors, fins al 1599.

Fou virrei de Mallorca (1611-17) i ambaixador a Anglaterra (1622-24). Durant la guerra dels Trenta Anys lluità al costat del marquès de Spinola i dirigí la batalla de Valenza del Po, resolta favorablement. Formà part del consell reial.

En la seva obra La guerra de los Estados Bajos… (1622) reuní una important documentació històrica i estratègica-militar.

Centelles-Riu-sec i de Queralt, Francesc Gilabert de

5 Respostes

(País Valencià, 1408 – Esglésies, Sardenya, 1480)

Comte d’Oliva i camarlenc d’Alfons IV el Magnànim, conegut també per Ramon de Riu-sec. Fill de Bernat de Centelles-Riu-sec i de Cabrera.

Prengué part en les guerres d’Itàlia al servei d’Alfons el Magnànim del 1433 al 1458. Com a segon comandant de la flota reial, capitanejada per Bernat I de Vilamarí, es distingí en la segona batalla naval de Ponça (1435), contra els genovesos. Formà part de l’ambaixada tramesa pel rei a Calixt III, per felicitar-lo per la seva elecció (1455).

El rei Alfons IV li donà Empúries de Sardenya (1438), on tenia altres possessions heretades dels seus pares, i li concedí el títol de comte d’Oliva (1449). El 1444 permutà el seu feu de Naso a Sicília pels de Pere de Cardona i de Villena, comte de Collesano. El 1478 fou nomenat portantveus de governador de València.

Sembla que morí a Sardenya, on havia anat per intervenir a favor de la seva germana Caterina, casada amb Salvador d’Arborea, comte de Goceà, a qui havien estat confiscats els béns.

Fou el pare de Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea.

Centelles i de Vilanova, Pere de

3 Respostes

(País Valencià, segle XIV – abans 1391)

Baró de Nules. Fill i successor de Gilabert (VI) de Centelles i de Montcada, i germà d’Eimeric (II). Camarlenc de la reina Sibil·la de Fortià.

Es casà amb Ramoneta de Riu-sec, hereva de les baronies d’Oliva, Riba-roja i Rebollet, per la qual cosa els hereus d’aquesta línia es digueren també Ramon de Riu-sec.

Durant la guerra contra Castella defensà Morvedre, que hagué de capitular, raó per la qual fou processat, bé que fou absolt després. Prengué part en les lluites de bandositats valencianes i fou expulsat de la capital el 1379.

El succeí el seu fill Gilabert de Centelles i de Riu-sec; els altres dos fills, Joan i Pere, moriren joves.

Centelles i de Vilanova, Eimeric (II) de

5 Respostes

(País Valencià, segle XIV – Llombai, Ribera Alta, 1404)

Noble. Fill de Gilabert (VI) de Centelles i de Montcada, i germà de Pere. Des de vers el 1360 apareix com un dels principals col·laboradors del futur Joan I el Caçador i es col·locà al seu costat en la pugna sostinguda amb Pere III el Cerimoniós (1383).

També prengué part en la campanya de l’infant contra el comte d’Empúries (1385). Després de l’entronització de Joan I, continuà essent un dels seus principals consellers. Prengué part en el rebuig de les tropes dels Armanyac (1389-90).

A la mort de Joan I (1396) fou inclòs en el procés contra els consellers reials, acusat d’oposar-se a la successió de Martí I l’Humà; el 1398 fou absolt. Es retirà a València, on participà en les lluites nobiliàries i trobà la mort a la batalla de Llombai.

La seva herència es dividí entre els seus fills: Gilabert (VII) de Centelles i de Perellós, i Guillem Ramon i Eimeric de Centelles i de Cervelló.

Centelles i de Riu-sec, Gilabert de

4 Respostes

(País Valencià, segle XIV – 1409)

Baró de Nules i d’Oliva, conegut també per Ramon de Riu-sec. Fou conseller i camarlenc del rei Martí I l’Humà. Fill de Pere de Centelles i de Vilanova.

Amb les tropes valencianes participà en la defensa de Catalunya contra les companyies dels Armanyac, dels qual caigué presoner a Ceret (1390). Amb les tropes de reforç enviades per rei Joan I el Caçador al seu germà Martí, anà a Sicília, el 1394, on aquest premià els seus serveis militars amb la donació de terres i rendes a l’illa.

Retornat a València, prengué part en les bandositats, i des del 1398 capitanejà la dels Centelles, oposada a la dels Soler. Les principals incidències de la lluita foren la mort de Pere de Centelles, germà de Gilabert, i de Lluís de Soler (1398), l’assassinat per ordre de Gilabert del cap del bàndol contrari, Jaume de Soler (1403), i la batalla de Llombai, on els Centelles foren derrotats (1404).

Fou un dels cinc marmessors nomenats per la reina Maria de Luna en el seu testament, la qual llegà a Gilabert diversos béns (1406).

Foren germans seus:

Joan de Centelles i de Riu-sec  (País Valencià, segle XIV – Sicília, Itàlia, 1398/99)  Morí jove.

Pere de Centelles i de Riu-sec  (País Valencià, segle XIV – València, 1398)  Havia lluitat a Sicília i morí en una brega amb el bàndol dels Soler.