(Palma de Mallorca, segle XIV)
Ciutadà. El 1343 formà part de la delegació que lliurà la capital a Pere III el Cerimoniós, quan aquest envaí l’illa per desposseir Jaume III de Mallorca.
L’acompanyà com a conseller a la segona campanya del Rosselló (1344).
(País Valencià, segle XV – 1449)
Ardiaca d’Elna. Fill de Nicolau de Pròixida i Carròs, i germà d’Olf, Gilabert. Nicolau i Tomàs.
Fou ardiaca d’Elna i després, secularitzat, conseller reial i camarlenc de la reina Maria de Castella, que jurà les treves amb Castella (1430).
Veure> Pere de Berga (jurista i conseller de Joan I, segle XIV-1408).
(Palma de Mallorca, 1552 – Valladolid, Castella, 1604)
Pintor i escriptor. Publicà Sacro trofeo de Cristo (1599) i deixà inèdits uns Exercicios militares. Fou cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem (1598) i jurat en cap (1603-04).
Conreà la pintura religiosa i, en menor quantitat, el retrat; deixà també diversos dibuixos.
Fou el pare de Salvador d’Olesa i Sureda (Illes Balears, 1601 – 1682) Fou jurat en cap de Mallorca el 1666 i conseller militar el 1639, el 1642, el 1645, el 1651, el 1657 i el 1659. El 1640 era amb les forces de Felip IV al setge de Tarragona. Es casà amb la pubilla Quitèria Ballester i Guerau, que li aportà les cavalleries de Santa Maria del Camí i de Binibassí, a Sóller i el rafal Catí de Palma. Per aquest fet tots els successius hereus, fins a les lleis desvinculadores, es cognomenaren Ballester d’Olesa. Llur fill i hereu fou:
Jaume Ballester d’Olesa (Illes Balears, 1625 – 1699) Fou regidor de Mallorca pels cavallers (1685), governador de Manacor i veguer de Mallorca (1678). Fou l’avi de:
Nicolau Ballester d’Olesa i Fuster (Illes Balears, 1696 – 1742) Regidor perpetu de Palma de Mallorca i cavaller d’Alcántara. Heretà els fideïcomisos dels Ferragut i Fuster. Fou el pare de:
(Oriola, Baix Segura, segle XVI – segle XVII)
Noble i membre del Consell Reial. Felip III li encarregà la impressió en llengua vernacla del Llibre de capitols, ab los quals se arrenden i colecten los Drets Reals de Su Magestad en la Governació i Baylia general de Oriola y Alacant y les Declaracions de com se practiquen i executen (Oriola, 1613).
És autor del manuscrit Llibre dels Estatuts i ordinacions respectants al govern de la ciutat d’Alacant, y Regimens d’aquella.
(País Valencià, segle XV – Itàlia, segle XV)
Conseller d’Alfons IV el Magnànim i alcaid dels castells de Tropea i Monteleone, a Calàbria. Fill de Joan del Milà i de Centelles i de Caterina de Borja i Martí, i germà de Lluís Joan.
Es casa amb Cubella del Duce i foren pares de:
Foren fills de Berenguer Mercader i Miró, i d’Elisabet Mercader i Sabata.
Honorat Berenguer Mercader i Mercader (País Valencià, segle XV – segle XVI) Conseller de Joan II el Sense Fe. Fou batlle general de València. Tingué grans conflictes amb els jurats valencians, el 1483, quan tractà d’imposar-los les limitacions que havia disposat el rei Ferran II el Catòlic. A la seva mort, sense fills, fou succeït pel seu germà Pere.
Pere Mercader i Mercader (País Valencià, segle XV – 1520) Heretà Xestalcamp del seu pare i Bunyol del seu germà. Fou coper major de Joan II el Sense Fe i cambrer de Ferran II el Catòlic. Els seus fills formaren les dues línies del llinatge: Joan Mercader i de Blanes inicià la línia principal de Bunyol, i Baltasar Mercader i de Blanes la línia secundària de Xest.
(Rosselló, segle XV – després 1494)
Conseller de Joan II el Sense Fe i ambaixador de Frederic III, rei de romans.
Els seus descendents sembla que s’extingiren amb Maria de Llupià i de Puig (Rosselló, segle XVII – 1646) Muller de Jeroni de Ferrer i de Real.
(Manacor, Mallorca, segle XV – Palma de Mallorca, segle XVI)
Notari. Descendia de la família del beat i escriptor homònim. S’establí a la capital mallorquina. Fou conseller del regne de Mallorca.
Conreà la poesia. Fou escrivà del concurs poètic celebrat el 1502 en honor del seu il·lustre avantpassat.
Era pare d’Antoni Llull i Cases (Palma de Mallorca, 1510 – Besançon, França, 1582) Eclesiàstic. Preceptor dels fills dels senyors de Baume, esdevingué vicari general de Besançon, en ésser-ne nomenat arquebisbe un d’ells. Deixà diversos manuals de retòrica i part d’una correspondència amb Erasme, Pierre de la Ramée i altres personalitats.
(Illes Balears, segle XIV)
Cavaller. Fou vice-canceller del rei Jaume III de Mallorca, el qual acompanyà el 1339 a Barcelona per al jurament de vassallatge que calgué prestar-hi a Pere III el Cerimoniós, quan ja no faltaven gaires anys perquè esclatés la guerra oberta entre els dos monarques.
Dades dels Països Catalans 