(Palma de Mallorca, segle XIV)
Ciutadà. El 1343 formà part de la delegació que lliurà la capital a Pere III el Cerimoniós, quan aquest envaí l’illa per desposseir Jaume III de Mallorca.
L’acompanyà com a conseller a la segona campanya del Rosselló (1344).
(País Valencià, segle XV – 1449)
Ardiaca d’Elna. Fill de Nicolau de Pròixida i Carròs, i germà d’Olf, Gilabert. Nicolau i Tomàs.
Fou ardiaca d’Elna i després, secularitzat, conseller reial i camarlenc de la reina Maria de Castella, que jurà les treves amb Castella (1430).
Veure> Pere de Berga (jurista i conseller de Joan I, segle XIV-1408).
(Palma de Mallorca, 1552 – Valladolid, Castella, 1604)
Pintor i escriptor. Publicà Sacro trofeo de Cristo (1599) i deixà inèdits uns Exercicios militares. Fou cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem (1598) i jurat en cap (1603-04).
Conreà la pintura religiosa i, en menor quantitat, el retrat; deixà també diversos dibuixos.
Fou el pare de Salvador d’Olesa i Sureda (Illes Balears, 1601 – 1682) Fou jurat en cap de Mallorca el 1666 i conseller militar el 1639, el 1642, el 1645, el 1651, el 1657 i el 1659. El 1640 era amb les forces de Felip IV al setge de Tarragona. Es casà amb la pubilla Quitèria Ballester i Guerau, que li aportà les cavalleries de Santa Maria del Camí i de Binibassí, a Sóller i el rafal Catí de Palma. Per aquest fet tots els successius hereus, fins a les lleis desvinculadores, es cognomenaren Ballester d’Olesa. Llur fill i hereu fou:
Jaume Ballester d’Olesa (Illes Balears, 1625 – 1699) Fou regidor de Mallorca pels cavallers (1685), governador de Manacor i veguer de Mallorca (1678). Fou l’avi de:
Nicolau Ballester d’Olesa i Fuster (Illes Balears, 1696 – 1742) Regidor perpetu de Palma de Mallorca i cavaller d’Alcántara. Heretà els fideïcomisos dels Ferragut i Fuster. Fou el pare de:
(Oriola, Baix Segura, segle XVI – segle XVII)
Noble i membre del Consell Reial. Felip III li encarregà la impressió en llengua vernacla del Llibre de capitols, ab los quals se arrenden i colecten los Drets Reals de Su Magestad en la Governació i Baylia general de Oriola y Alacant y les Declaracions de com se practiquen i executen (Oriola, 1613).
És autor del manuscrit Llibre dels Estatuts i ordinacions respectants al govern de la ciutat d’Alacant, y Regimens d’aquella.
(València, vers 1500 – després 1561)
Músic, poeta i prosista. Va formar part de la cort del virrei de València i de la de Germana de Foix, vídua de Ferran II el Catòlic.
Escriví: Libro de motes y juegos de mandar (1535) i Libro de música de vihuela de mano intitulado El maestro (1536).
(País Valencià, segle XV – Itàlia, segle XV)
Conseller d’Alfons IV el Magnànim i alcaid dels castells de Tropea i Monteleone, a Calàbria. Fill de Joan del Milà i de Centelles i de Caterina de Borja i Martí, i germà de Lluís Joan.
Es casa amb Cubella del Duce i foren pares de:
Foren fills de Berenguer Mercader i Miró, i d’Elisabet Mercader i Sabata.
Honorat Berenguer Mercader i Mercader (País Valencià, segle XV – segle XVI) Conseller de Joan II el Sense Fe. Fou batlle general de València. Tingué grans conflictes amb els jurats valencians, el 1483, quan tractà d’imposar-los les limitacions que havia disposat el rei Ferran II el Catòlic. A la seva mort, sense fills, fou succeït pel seu germà Pere.
Pere Mercader i Mercader (País Valencià, segle XV – 1520) Heretà Xestalcamp del seu pare i Bunyol del seu germà. Fou coper major de Joan II el Sense Fe i cambrer de Ferran II el Catòlic. Els seus fills formaren les dues línies del llinatge: Joan Mercader i de Blanes inicià la línia principal de Bunyol, i Baltasar Mercader i de Blanes la línia secundària de Xest.
(País Valencià, segle XIII – )
Llinatge de ciutadans, i, després, de cavallers i nobles establert arran de la conquesta de València.
El primer fou Jordi Mercader (Catalunya, segle XIII – País Valencià, 1278) Noble. S’establí al País Valencià arran de la seva conquesta. Fou pare de:
Pere Mercader (País Valencià, segle XIII – 1278) Comandant de mar. Assistí a les Corts de Barcelona (1251) i a la presa de Múrcia. Fou pare de:
Guillem Mercader (País Valencià, segle XIII – 1328) Senyor del castell de Bellreguard (1284). Fou el pare de:
Berenguer Mercader i Carròs (València, segle XIV – 1378) Fou jurat de València (1364), doctor en lleis i conseller de Pere III el Cerimoniós. Era l’avi de:
Berenguer Mercader i de Fenollet (País Valencià, segle XIV – 1420) Camarlenc o cambrer major del rei Martí I l’Humà. Fou el pare de:
Joan Mercader i Gomis (País Valencià, segle XIV – 1429) Notari i jurista. Fou el pare de l’alt funcionari Berenguer Mercader i Miró.
(Rosselló, segle XIV)
Cavaller. Abraçà la causa de Pere III el Cerimoniós i abandonà la del seu senyor natural, Jaume III de Mallorca. En 1342 fou testimoni a les diligències del procés contra el rei Jaume. Després de reunir-se amb el rei Pere entrà ja al Rosselló amb l’exèrcit d’aquell, a la primera campanya per desposseir el rei Jaume del territori.
Fou requerit pel rei Pere perquè auxiliés contra Jaume III el vescomte d’Illa Pere VII de Fenollet. Posteriorment seria nomenat capità d’Elna (1344). Més tard formà part del grup de consellers rossellonesos de Pere III.
El 1347 l’acompanyà al regne de València, durant les primeres turbulències de la Unió. Fou un dels consellers que hagueren de separar-se del monarca com a resultat dels aldarulls que es produïren a Morvedre.
Un homònim serví anys després Pere III a la guerra contra Castella, i figurava entre els reforços tramesos a Aragó en 1363, després de la caiguda de Carinyena.
