Comarca de la Catalunya Nord: 882,3 km², 20.870 hab (2009), densitat: 23,65 h/km², capital: Prada

Formada per 52 municipis: Aiguatèbia i Talau – Arboçols – Campome – Canavelles – Castell de Vernet – Catllà de Conflent – Cauders de Conflent – Censà – Clerà – Codalet – Conat – Cornellà de Conflent – Escaró – Espirà de Conflent – Estoer – Eus – Fillols – Finestret – Fontpedrosa – Fullà – Glorianes – Jóc – Jújols – la Llaguna – Marquixanes – els Masos – Mentet – Molig – Mosset – Noedes – Nyer – Oleta i Évol – Orbanyà – Orellà – Pi de Conflent – Prada – Ralleu – Rià i Cirac – Rigardà – Rodés – Saorra – Sautó – Serdinyà – Soanyes – Tarerac – Taurinyà – Toès i Entrevalls – Vallestàvia – Vallmanya – Vernet – Vilafranca de Conflent – Vinçà

GEOGRAFIA FÍSICA – Limita al nord amb el Llenguadoc i la Fenolleda, a llevant amb el Rosselló, al sud amb el Vallespir i el Ripollès i a l’oest amb l’Alta Cerdanya. Constituïda per l’alta i mitjana vall de la Tet, és una continuació de la fossa de la Cerdanya, aquí, però, força més estreta i encaixada. Al sud la tanquen les enlairades muntanyes del pic d’Eina (2.786 m), roca Colom (2.464 m), el puig de Tretzevents (2.785 m) i el Canigó (2.785 m), i al nord el massís de Madres, el tuc Dormidor i la serra d’Escales. N’és l’eix la vall de la Tet, on conflueixen nombroses valls.

El clima hi és relativament continental i les pluges s’hi reparteixen de manera irregular.

POBLACIÓ – Tot i l’augment registrat en els pobles turístics com Vernet, Molig, etc, la població total experimenta una minva, lenta però constant.

ECONOMIA – La superfície agrícola s’ha reduït notablement, tot i que en determinades zones, com el Baix Conflent, l’especialització l’ha feta més rendible; el mateix es pot constatar pel que fa a les explotacions ramaderes. El turisme, en canvi, ha experimentat un creixement important, especialment el relacionat amb les nombroses estacions termals (Toés, Molig, Vernet), i ha impulsat, de retop, el sector de la construcció.

HISTÒRIA – Via de pas habitual entre la plana del Rosselló i la Cerdanya, s’hi ha trobat restes de poblaments antics, del paleolític a l’Edat de Ferro. En temps dels romans, que hi feren passar la strata confletana, formà un pagus. Governat de manera autònoma per Miró I el Vell, en morir passà a mans del seu germà, Guifré I el Pilós, i, a la seva mort, al seu fill, Miró II el Jove, que l’annexa al comtat de Cerdanya, fins que a la seva extinció (1117) passà al casal de Barcelona i posteriorment al Regne de Mallorca (1276).

Incorporat novament a la Corona de Catalunya-Aragó per Pere III el Cerimoniós, pel tractat dels Pirineus (1659) passà sota domini francès i formà part de la província del Rosselló. Amb la reorganització del territori feta arran de la Revolució Francesa es creà el districte de Prada, confirmació oficial de la nova capitalitat d’aquesta ciutat en lloc de l’antiga capital medieval instituïda al segle XI per Ramon I de Cerdanya, Vilafranca de Conflent.

En el seu territori es troben dos dels monuments més emblemàtics dels Països Catalans: el monestir benedictí de Cuixà, fundat al segle IX, i l’abadia benedictina de Sant Martí del Canigó, fundada al segle XI per Guifré el Pilós.