Arxiu d'etiquetes: Arboçols

Marcèvol

(Arboçols, Conflent)

Poble, situat a l’est del cap del municipi; l’església parroquial (Santa Maria de les Grades) és romànica, d’una nau i amb arcuacions llombardes, i conserva un retaule gòtic de Jaume Forner (1527), una mica mutilat.

Damunt el poble hi ha l’antic priorat de Marcèvol, dedicat a santa Maria; el 1128 el bisbe d’Elna donà l’església de Santa Maria als canonges del Sant Sepulcre, que hi fundaren un priorat abans del 1142, dependent del de Santa Anna de Barcelona. Vers el 1370 hom fortificà amb una gran muralla la casa i les dependències dels canonges, pròximes a la gran església de tres naus. El 1381 li fou unit l’hospital d’Illa.

Era en plena decadència a mitjan segle XV, i s’uní, successivament, a Santa Maria de la Real de Perpinyà (1466) i a la comunitat de preveres de Vinçà (1476). En aquest temps foren refetes les voltes de l’església.

N’ha desaparegut una absidiola, i la major és inutilitzada; la de migdia té restes d’una decoració mural romànica, amb un pantocràtor sobre fons d’estrelles. L’església és d’aparell regular, molt ben tallat, i els absis tenen una decoració d’arcuacions sobre una línia de mènsules. És notable la portalada, de marbre blanc i rosat.

Modernament s’hi ha instal·lat una comunitat laica, que té cura de la restauració de l’església (declarada monument nacional) i les dependències priorals.

Grades, les

(Arboçols, Conflent)

Antiga església parroquial (Santa Maria de les Grades) de Marcèvol, del segle XI.

El retaule major, que presideix la imatge de la Mare de Déu de les Grades, obra de Jaume Forner (1527), procedeix del priorat de Marcèvol.

Segons una tradició, la mare de Lli, el primer successor de Pere com a papa, hi fou enterrada.

Arboçols (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 14,05 km2, 594 m alt, 101 hab (2012)

Situat al límit amb la Fenolleda, drenat per una sèrie de rieres que desemboquen a l’esquerra de la Tet.

La base de l’economia local és l’agricultura, predominantment de secà, hom conrea sobretot cereals i vinyes. Hi ha una petita extensió de bosc i la resta és coberta de brolla. Ramaderia bovina. Àrea comercial de Perpinyà. Les seves activitats econòmiques no han impedit una important davallada de la població, la qual ha anat disminuint durant tot el segle XX.

Al poble, situat sota el coll Gues, per on passa el camí que condueix a Sornià, hi destaca l’església parroquial de Santa Eulàlia, ja esmentada el 1142.

Dins el terme hi ha el poble i antic priorat de Marcèvol i, prop del mas de Lluçanès, un dolmen rectangular.