(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1 setembre 1888 – 13 setembre 1954)
Músic de cobla i compositor de sardanes. Deixeble de fiscorn de Pau Guanter, estudià composició amb Enric Morera.
Fou membre de la cobla Els Rossinyols, de Castelló d’Empúries, i dirigí la cobla La Principal de Peralada (1915-40).
Va compondre 130 sardanes en la línia de Pep Ventura, que combinen la tècnica i la saba popular. Les més difoses foren La molinera i el músic, La deixaflaires, Tardoral, El que veié la lluna, etc.
(Mataró, Maresme, 7 gener 1827 – 30 agost 1883)
Músic. Mestre de capella de Santa Maria de Mataró, va compondre música religiosa, per a veus i acompanyament instrumental.
És autor de dos graduals per a orquestra (1855-57), d’un Miserere per a veus i orgue (1860), de rosaris per a orgue i de Tu es Petrus.
La seva obra més destacada és la Missa de Glòria, popularitzada amb el nom de Missa de les Santes, per a quatre solistes, cor, orgue i orquestra, revisada i reorquestrada per Cristòfor Taltabull i Josep Soler i Sardà (1966).
(Monistrol de Montserrat, Bages, 30 novembre 1816 – Buenos Aires, Argentina, 1891)
Compositor. Fou mestre de l’Escolania de Montserrat (1857-65), on ell mateix havia estudiat (1824-32), com a deixeble de Jacint Boada i de Benet Brell.
Fou també organista a Cardona, mestre de música a Berga i mestre de capella a Terrassa. El 1864 s’establí a Buenos Aires.
La seva producció és abundant i l’arxiu de música de Montserrat guarda obres i manuscrits cedits per ell.
(la Garriga, Vallès Oriental, 28 abril 1928 – Madrid, 10 desembre 2004)
Compositor i director d’orquestra. Fill de Manuel Blancafort i de Rosselló, i germà de Gabriel. Inicià els estudis musicals a Barcelona, on formà part del Cercle Manuel de Falla. Amplià estudis a París amb Sergiu Celibidache.
Dins la seva producció mereix especial esment la seva Sonata per a piano (1955), a més de Sextet i diverses cançons.
Residí a Madrid, on dirigí el cor de la RNE, més tard cor de la RTVE.
(Barcelona, 13 juliol 1837 – 17 març 1877)
Pianista i compositor. Fundador del setmanari “La España Musical”, hi publicà articles crítics.
Va compondre música religiosa i profana; la seva melodía Teresa, amb lletra catalana, obtingué un notable èxit.
Publicà Colección de estudios para piano (1862), i deixà sense acabar una Historia científica del arte musical.
(Barcelona, 5 març 1945 – )
Pianista i compositor. Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona i amplià estudis a París i a Anvers (Bèlgica).
Amb un repertori molt extens (des del barroc fins als autors contemporanis), ha actuat per tot Europa, sovint amb el violinista Gonçal Comellas i el violoncel·lista Radu Aldulescu.
Com a compositor cal assenyalar Seguit (1972), Música 17 (1974), Joc de cadires (1980) i Concert per a piano i orquestra. Ha exercit també com a director d’orquestra i rebé el primer premi de direcció a Anvers (1979).
Professor del Conservatori de Barcelona (des del 1981).
(Barcelona, 12 abril 1925 – 26 maig 1992)
Compositor de sardanes, director de cobla i tractadista.
Guardonat en diversos certàmens, entre les seves sardanes cal esmentar: Un racó de claustre, Amor entre runes, Dedicatòria, Vallarnau, Os de Balaguer, Maria Teresa, Scala Dei, La balada dels cingles, etc.
També escriví una Suite i una Simfonia, per a dues cobles i timbales.
(Barcelona, 27 juliol 1914 – Birmingham, Alabama, EUA, 28 març 1968)
Violinista i compositor. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona, d’on més tard fou professor.
Compongué alguns lieder i diverses obres de música de cambra.
Es traslladà als EUA, on assolí gran prestigi amb la Birmingham Symphony Orchestra, amb la qual estrenà les seves obres orquestrals.
(Reus, Baix Camp, 1855 – Malgrat de Mar, Maresme, 1938)
Compositor. Organista de la catedral de Tarragona i, a partir del 1884, de la capella reial de Madrid, ciutat on fou també professor de l’escola normal i del col·legi de sords-muts.
Compongué misses, motets, himnes, salves, música per a orgue, dos drames lírics: La ermita del Valle i Doña Juana de Castro, d’una balada: En la corte de Abd-el-Rahman; de dos capricis simfònics: Zambra, El amanecer, etc.
(Figueres, Alt Empordà, 1812 – Tortosa ?, Baix Ebre, 1868)
Compositor. Germà de Narcís. Fou guitarrista notable. Residí un temps a Xile. Tornat a Catalunya, s’establí a Tortosa.
Compongué obres per a guitarra i en féu una edició en 1846.
Dades dels Països Catalans 