Arxiu d'etiquetes: col·leccionistes

Gaspar, Sala

4 Respostes

(Barcelona, 1907 – 1996 / 2013 – )

Galeria d’art. Dedicada especialment a la pintura contemporània, fou dirigida pels germans Joan, Carme i Miquel Gaspar i per Manuel Feliu.

Hi exposaren grans personalitats de la pintura moderna, entre els quals Picasso, que el 1956 ho féu per primer cop a Espanya després de la guerra civil. També acollí l’obra dels més importants artistes nacionals i estrangers.

Abans del primer tancament, els conflictes entre els hereus de Miquel Gaspar (mort 1989) i el germà d’aquest, Joan, dugueren aquest darrer a fundar una nova Galeria Joan Gaspar, que s’inaugurà el 1993.

L’any 2013 familiars dels fundadors tornaren a obrir l’establiment.

Fundació Bernat Metge

36 Respostes

(Barcelona, 1922 – )

Institució. Creada per al foment de l’estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans. Fundada sota el patrocini de Francesc Cambó i sota la direcció de Joan Estelrich i Carles Riba.

Ha traduït al català les obres principals d’autors greco-llatins dins la Col·lecció Bernat Metge. També es donaren cursos i es formà una escola de traductors.

Fins al 1986 ha tret 240 volums amb un llenguatge literari culte. La col·lecció restà interrompuda del 1939 al 1946.

És una de les més importants institucions d’aquest tipus i la primera creada modernament a la península ibèrica.

Faraudo i Condemines, Jeroni

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 juny 1823 – 2 maig 1886)

Metge i col·leccionista. Fou catedràtic d’anatomia aplicada a les arts a l’Escola de Llotja de Barcelona.

Publicà diversos treballs de la seva especialitat, fou membre de la Acadèmia de Medicina i Cirurgia i un dels fundadors de l’Associació Artística Arqueològica.

Reuní una important col·lecció d’estampes i gravats, actualment als museus municipals d’Art de Barcelona.

Fabré i Oliver, Joan

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 3 maig 1868 – Barcelona, 12 abril 1951)

Dibuixant i crític d’art. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on s’especialitzà en arts gràfiques i col·laborà amb l’Institut Català de les Arts del Llibre.

És autor d’un Àlbum monumental de mosaics que fou premiat repetidament.

Destacà també com a col·leccionista.

Espona i Brunet, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 febrer 1888 – 3 agost 1958)

Col·leccionista d’art i bibliòfil. Regidor de l’ajuntament de Barcelona i membre actiu de la Junta de Museus.

Fou un dels promotors de la restauració del monestir de Sant Joan de les Abadesses, on establí la Fundació Espona per a l’assistència de malalts necessitats, a la qual cedí la seva fàbrica de filats; i patrocinà les escoles de Sant Joan de les Abadesses.

La seva col·lecció d’art actualment està repartida en diversos museus.

Espinal i Armengol, Marià Antoni

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 30 octubre 1897 – Cunit, Baix Penedès, 15 agost 1974)

Pintor i col·leccionista. Estudià a l’acadèmia de Tomàs Moragas i a la de Francesc Galí.

Exposà per primera vegada el 1917, i després es traslladà a París, on es familiaritzà amb els corrents postimpressionistes.

De tornada a Barcelona, ingressà a l’Agrupació Courbet (1918), que s’acabava de fundar.

Episodis de la Història

1 Resposta

(Barcelona, 1960 – )

Col·lecció de Rafael Dalmau.

Publicà mensualment un volum breu sobre història de Catalunya. Bé que hi predominen els treballs de divulgació, també n’edità d’investigació.

Hi ha incorporat des dels historiadors més importants fins a erudits locals, especialistes en història literària i les joves promocions d’investigadors.

Ha publicat més de 350 títols.

Enciclopèdia Catalunya

Deixa un comentari

(Barcelona, 1926)

Sèrie de manuals, per a l’estudi dels Països Catalans iniciada per Editorial Barcino.

Dedicada preferentment a ciutats i comarques, hi ha inclosos temes d’economia, marina, escultura i folklore.

Col·lecció Popular Barcino

2 Respostes

(Barcelona, 1925 – 1939)

Sèrie de llibres iniciada per Editorial Barcino, amb uns dos-cents cinquanta títols publicats.

Comprèn un gran camp de matèries (llengua, literatura, història, ciència, geografia, dret, etc.). Són llibres breus, en forma de resum o d’introducció, dirigits a un públic molt ampli.

Impulsada per Pompeu Fabra, que hi publicà diversos llibres, la col·lecció s’ha dedicat especialment a promoure l’estudi de la llengua catalana.

Col·lecció Cambó

Deixa un comentari

(Catalunya, 1929 – 1936)

Col·lecció d’obres d’art. Reunides pel polític Francesc Cambó entre els anys 1929-36 amb la intenció de completar les col·leccions oficials espanyoles del Museu del Prado i del Museu d’Art de Catalunya. Formada per seixanta obres, comprèn pintura italiana primitiva, del primer Renaixement i de l’època moderna.

Gairebé la meitat de les adquisicions foren aconseguides en la venda a París de la col·lecció de Joseph Spiridon. La resta d’obres foren adquirides en diferents ocasions i llocs, sempre amb l’assessorament d’experts.

A partir del 1937 la col·lecció fou disseminada entre Londres, Abbazzia i Rapallo, i posteriorment es traslladà en diferents parts a Montreux (Suïssa), Buenos Aires, Ginebra i París.

El 1991 s’aconseguí de reunir-la un altre cop i d’exposar-la completa, al Prado i a la sala de Sant Jaume de la Fundació “La Caixa”.

Seguint la voluntat de Cambó, cinquanta de les obres foren donades al Museu d’Art de Catalunya, i la resta fou regalada pel mateix Cambó a institucions i particulars.