Despoblat i antic terme, al vessant del Priorat de la Serralada Pre-litoral; es comunica amb Alforja pel coll de Cortiella, obert entre el puig Cerver i la punta del Motllor.
El riu de Cortiella, que neix sota aquest coll, és afluent del riu de Siurana per l’esquerra, després de passar per Porrera (Priorat).
El lloc formava part de la Comuna del Camp de Tarragona.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Coma de la vall de Boí, a l’antic municipi de Barruera, centrada en el gran estany de Contraix (2.570 m alt i 62 m de profunditat), l’emissari del qual, el barranc de Contraix, és tributari, per la dreta, del riu de Sant Nicolau.
És dominada, a l’oest, pel pic de Contraix (2.957 m) i, a l’est, pel gran tuc de Colomers (2.932 m).
El coll de Contraix (2.770 m) comunica aquesta vall amb la coma de Colieto.
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Grup de bordes d’habitació permanent (a l’hivern hi resten solament els homes), dins l’antic terme de Civís, a la capçalera del Romadriu, a 1.840 m alt, al vessant occidental del coll de Conflent (2.150 m alt), entre el pic de Salòria i el bony de Trescul.
Coll (1.000 m alt) obert a la cinglera que limita la vall d’Hostoles amb l’altiplà de Collsacabra (entre els santuaris de la Salut i del Far), per on passa la carretera de Vic a Olot.
Vall de capçalera de la Noguera Ribagorçana, drenada pel barranc de Conangles o de l’Hospital, que, unit amb el Mulieres sota l’hospital de Viella, forma la Noguera Ribagorçana.
És tancada, a l’est, per la carena que parteix aigües amb la conca de la Garona, des del port de Rius, pel pic de Conangles (2.785 m alt) i pel coll de Conangles (obert damunt el circ de capçalera de Valarties), al tossal dels Estanyets (2.882 m), que domina el petit grup d’estanyets de Conangles, a l’oest.
Pel nord l’aïllen els circs dels estanys Redó i de Rius, separats pel tuc de l’estany Redó (2.540 m), i al sud, el tuc de Comtessa (2.775 m).
A l’obaga s’estén el bosc de Conangles.
(Alt Urgell / Solsonès)
Coll (1.692 m alt) entre les dues comarques, conegut també amb el nom de coll de Port, entre la serra del Port de Comte, a l’oest, i la serra del Verd, a l’est, que comunica la vall de la Vansa, de la conca del Segre, al nord, amb la vall de Lord, a la conca del Cardener, al sud.
Hi passa la carretera de Tuixén a Sant Llorenç de Morunys.
(Noguera / Pallars Jussà)
Serra pre-pirinenca (1.356 m alt), que forma part del límit entre la conca de Tremp i la vall del Segre.
És composta per una massa de conglomerats postorogènics estesos damunt els contraforts orientals del Montsec de Rúbies, a l’oest, i del rocam margós de la clotada de Tremp, al nord-oest, on encapçala la vall del riu de Conques.
Pel vessant occidental presenta un escarpament d’un centenar de metres vorejat per la carretera d’Artesa de Segre a Tremp, la qual travessa el muntanyam pel coll de Comiols (1.102 m alt).
Per l’oriental, és aiguavés del Rialb, vers la vall del qual davalla suaument siguint la inclinació de les capes.
(el Pont d’Armentera, Alt Camp)
Serra (924 m alt) que separa l’Alt Camp de la Conca de Barberà, prolongació de la serra de Miramar, recoberta pels conglomerats de la Depressió Central.
A ponent, limita amb la serra del Cogulló de Cabra; al nord, s’allargassa pel coll de Comaverd (880 m alt) fins a la serra del Clot i el Montclar; i pel sud és vorejada per les Agulles (827 m alt), el tossal de Saburella (625 m alt) i el puig de Selmella (824 m alt), amb l’antic llogaret de Selmella.
(Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa)
Castell roquer en ruïnes, de la vall d’Hostoles, al cim del turó de Colltort (845 m alt), a l’extrem oriental de la serra del Corb.
Entre aquest turó i la serra de Fontpobra s’obre el coll Tort (825 m alt), damunt la vall de Sant Iscle, on hi ha el poble de Sant Iscle de Colltort.
El castell és esmentat des del 1017; havia estat donat en feu pel comte Ramon Borrell I de Barcelona al comte de Besalú, Bernat I Tallaferro.
La jurisdicció passà a la senyoria d’Hostoles i, després, als Santapau; el segle XVII formava part de la batllia reial d’Hostoles.
Mola (914 m alt) de la Serralada Pre-litoral, que forma part dels relleus estesos entre el Priorat i el Baix Camp.
Al nord-est enllaça pel coll Roig de Colldejou amb la serra de l’Argentera, i al sud-oest, pel coll del Guix, amb la mola de Llaberia, mentre que al nord-oest domina la depressió de Móra, davant Falset, i al sud-est resta oberta pel barranc de Rifà, damunt les planes del Baix Camp.
Als cims, que hom abasta travessant nombrosos portells (de les Processons, de la cova del Llamp) hi ha els residus d’una antiga fortificació.
Dades dels Països Catalans 