Arxiu d'etiquetes: clubs esportius

Barcelona Atlètic

(Barcelona, 1970 – )

Club de futbol. Fundat com a filial del Futbol Club Barcelona.

Anomenat de primer Espanya Industrial, i després, successivament, Comtal, Atlètic de Catalunya i Atlètic de Barcelona, forma part de la segona divisió A des del 1982, any en què deixà de jugar al camp de l’antic Club Esportiu Fabra i Coats i passà a fer-ho al miniestadi, construït al costat del Nou Camp.

De les seves files es nodreix bona part del Futbol Club Barcelona.

A partir del 2010 s’anomenà Futbol Club Barcelona B.

Baqueira

(Pallars Sobirà / Vall d’Aran)

Massís muntanyós, que culmina al tuc de la Llança o tuc de Baqueira (2.656 m alt), a la línia de crestes de la zona axial pirinenca, entre les valls de la Noguera Pallaresa i de la Garona, que domina pel sud el port de la Bonaigua, pel nord la coma de Baciver, per l’est la vall d’Àrreu, i per l’oest les valls dels rius de Ruda i Malo.

Damunt la confluència d’aquests dos rius, al pla de Baqueira, damunt Tredòs, hi ha l’estació hivernal de Baqueira (1.870 m alt), inaugurada el 1964; compta amb instal·lacions hoteleres, urbanitzacions, teleselles, teleesquís i bones pistes, que s’estenen fins al pla de Beret (l’estació s’anomena també de Baqueira i Beret), per on s’hi accedeix per pista; l’accés des dels prats de Coellàs (nucli de xalets entre la carretera i el riu de Ruda, aigua amunt de Tredòs) s’efectua en telesella.

Enllaç web:  Estació de Baqueira-Beret 

Badalona, Club Natació

(Badalona, Barcelonès, 1929 – )

Club esportiu. Manté seccions de natació, vela, gimnàstica i voleibol.

Alguns dels seus socis (1.500) han estat figures destacades en les competicions nàutiques, 12 vegades campions d’Espanya de patí a vela.

Enllaç web:  Club Natació Badalona

Badalona, Club de Futbol

(Badalona, Barcelonès, 15 maig 1903 – )

Club esportiu. Sorgí del club ciclista Bètulo Sport amb el qual compartí el seu velòdrom.

Ha estat campió de futbol de Catalunya (1912-13), i, darrerament ha jugat a segona i tercera divisió.

Té un camp de joc de 93 x 60 m, amb una capacitat per a 4.700 espectadors.

Atlètic de Catalunya

(Barcelona, 1964 – 1970)

Club de futbol. Fundat com a filial del Futbol Club Barcelona. Tenia el terreny de joc al camp de l’antic Club Esportiu Fabra i Coats, i comptava amb uns 1.000 seguidors. Acostumà a jugar a la tercera divisió estatal.

El 1970 es va fusionar amb el C.D. Comtal creant així el Barcelona Atlètic.

Associació Catalana d’Excursions

(Barcelona, 1878 – 1890)

Entitat. Sorgida d’una escissió en l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques. En fou primer president Ramon Arabia i Solanas, el qual s’esforçà a agermanar l’excursionisme català amb les entitats alpinistes estrangeres.

Edità un butlletí on iniciaren llur obra literària diversos escriptors. Publicà l’estudi hidrogràfic de Montserrat degut a Ursul, el de toponomàstica catalana de Sanpere i Miquel, la flora de Núria d’Estanislau Vayreda, i alguns altres treballs importants.

Sota la presidència de Francesc Maspons i Labrós, el 1883, foren publicats set volums de la Biblioteca Folklòrica i diversos de “Memòries”, així com les guies itineràries d’Artur Osona.

Inicià la subscripció per a la reconstrucció del monestir de Ripoll i vetllà infatigablement per la defensa del patrimoni arqueològic.

Es fusionà de nou amb l’entitat de la qual s’havia separat, i ambdues constituïren (1890) el Centre Excursionista de Catalunya.

Agrupació Excursionista de Catalunya

(Barcelona, 1912 – )

Entitat esportiva. Fundada per un grup de cantaires de l’Orfeó Català, els més rellevants dels quals foren Emili Jové, Jaume Jorba, Francesc Pi i Emili Vendrell.

Fins el 1933 tingué diverses seus, i aquest any s’establí al Barri Gòtic de Barcelona, on romangué fins l’any 2008, que es traslladà a un local del barri de la Sagrada Família.

Orientada vers el coneixement i la difusió de la història, la geografia i la cultura catalanes a través de l’excursionisme, ha estat al capdavant d’iniciatives de l’àmbit social. Cal recordar els actes a favor dels damnificats per l’incendi de les Gavarres el 1928 i l’homenatge a Jacint Verdaguer celebrat al santuari de la Mare de Déu del Mont, el 1932.

Inicialment restringida a petites excursions, l’Agrupació anà ampliant el ventall d’activitats i incorporant noves seccions, com ara les de Muntanya, Escalada, Espeleologia, Fotografia, Esquí, Càmping, Coral, Cultura, BTT i Curses atlètiques, entre d’altres.

L’AEC ha organitzat algunes expedicions als cims més alts del món, entre els quals destaquen les del Cho Oyu i l’Everest, a l’Himàlaia, i el Vinson, a l’Antàrtida.

L’any 2013 l’entitat rebé la Creu de Sant Jordi.

Enllaç web:  Agrupació Excursionista Catalunya

Voltregà, Club Patí

(Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1955 – )

(CPV)  Club esportiu. Dedicat únicament al patinatge sobre rodes. Fou fundat per Victorià Oliveres de la Riva, com a entitat esportiva annexa a la indústria de filats. Té 500 socis i onze equips de hoquei sobre patins.

Construí l’única pista per a curses de velocitat (postòdrom) que ha existit mai a la península Ibèrica. S’hi disputaren els campionats del món l’any 1959.

Fou campió d’Espanya d’hoquei sobre patins els anys 1965, 1969, 1974 i 1975. Assolí el campionat d’Europa de clubs campions els anys 1966, 1975 i 1976 i fou campió de la Recopa d’Europa els anys 1978 i 1979.

Enllaç web:  Club Patí Voltregà

Unió Esportiva Santboiana

(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1921 – )

Entitat esportiva. Fundada per iniciativa de Baldiri Aleu i Torras, que en fou president fins el 1936. Dedicada principalment al rugbi, tingué el seu primer camp en el terme municipal de Sant Joan Despí.

Després de la guerra civil no fou oficialment autoritzada fins el 1944. Des d’aleshores ha edificat noves instal·lacions per a diversos esports, però s’ha destacat sobretot en rugbi: el 1923 guanyà el campionat de Catalunya d’aquest esport, títol que ha assolit 24 cops (del 1930 al 1986), així com una desena de campionats d’Espanya (d’ençà del 1931). També ha guanyat la copa dels Pirineus (1961 i 1962) i la copa Ibèrica (1987).

Enllaç web:  Unió Esportiva Santboiana

Sabadell, Centre d’Esports

(Sabadell, Vallès Occidental, 1903 – )

Entitat esportiva. Fundada el 1903 i constituïda oficialment el 1905, dedicada preferentment al futbol. Sobre el terreny de joc original es bastí el camp de la Creu Alta (1906), on se celebraren diverses finals del campionat de Catalunya. El 1908 organitzà la Copa Sabadell, concurs en el qual participaren els millors equips de l’època. El 1914 l’equip del Centre disputà els primers partits internacionals a la Creu Alta.

Del 1915 al 1930 milità en la primera divisió del campionat de Catalunya, que guanyà en la temporada 1933-34; el 1935 disputà la final de la copa d’Espanya amb el Sevilla CF. Des del 1939 participà en la lliga espanyola i ha militat habitualment en la segona divisió, amb alguns períodes en la primera (1986-87) i d’altres en la tercera.

El 1969 inaugurà un nou camp, el de la Nova Creu Alta, amb capacitat per a 30.000 espectadors.

Els jugadors duen samarreta arlequinada de colors blau i blanc, i pantalons blaus.

Enllaç web: Centre d’Esports Sabadell