Arxiu d'etiquetes: ciutadans/es

Giberga i Bosch, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, 1800 – 1845)

Ciutadà de Barcelona. Fou un dels membres de la junta revolucionària que, durant la revolta de 1842, tractà sense èxit d’arribar a una transacció amb el general van Halen. El fracàs de la gestió tindria per conseqüència el ferotge bombardeig de terror ordenat pel general Espartero.

Fou deportat a Cuba per algun temps. Allí fundà l’Ateneu Català de la Classe Obrera, així com una Societat Benèfica que es titulà d’Amics dels Pobres.

Fou el pare del metge Antoni Giberga i Gibert.

Figueres, Pere -polític-

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV)

Ciutadà de Barcelona i conseller en cap (1461-62). Sabater d’ofici.

Manà l’exèrcit català en contra de Joan II el Sense Fe que lluitava al Vallès Oriental, el Maresme, el Gironès i l’Empordà. Són molt interessants les relacions detallades de les campanyes que trametia al Consell de Barcelona.

L’any 1463 era conseller simple de la ciutat de Barcelona, però continuava la seva activitat militar.

Ferrera i Sacosta, Felip de

2 Respostes

(Barcelona, segle XV – Montpeller, França, 1472)

Mercader i després ciutadà. Fill de Felip de Ferrera. Fou conegut també com a Felip de Foix.

Fou un dels membres més actius de la Biga i conseller de Barcelona (1447, 1452 i 1461).

Es casà (1431-35) amb Elionor de Llobera i Roig, filla de Joan de Llobera i Garró, de qui fou soci, i foren pares de Felip de Ferrera i de Llobera.

Ferrera i de Llobera, Felip de

5 Respostes

(Barcelona ?, 1453 – Roma, Itàlia, 1509)

Ciutadà honrat de Barcelona. Fill de Felip de Ferrera i Sacosta.

Es casà primerament (1474) amb Marquesa Boscà i Desvalls, tia del poeta Joan Boscà, i després amb Felipa de Llobera, senyora del castell de Vallferosa.

Formà part del partit de Jaume Destorrent i Casa-saja i fou jurat del Consell de Cent i receptor de les bolles de la generalitat, mostassaf (1482), obrer (1488), batlle (1491) i conseller segon (1496) de Barcelona (de fet actuà uns quants mesos com a conseller en cap). També fou diputat de la generalitat (1506).

Nomenat ambaixador a Venècia (1507-09), li fou dedicada per Joan Morell l’edició de les Institutiones de Nebrija.

En morir deixà una important biblioteca (inventariada a Barcelona el 1509) de llibres italians i de clàssics llatins.

Ferrera i Boscà, Felip de

1 Resposta

(Barcelona, segle XV – 1536/43)

Ciutadà de Barcelona. Fill de Felip de Ferrera i de Llobera i germà de Francesc, de Jeroni i de Joan de Ferrera i de Llobera.

Doctor en ambdós drets i regent de la cancelleria de Mallorca. Es casà primerament amb Elisabet d’Olzina i desprès (1516) amb Violant Boscà i Almogàver, germana del poeta Joan Boscà. Foren fills seus:

Francesc de Ferrera i d’Olzina  (Barcelona, segle XVI – després 1535)  Cavaller de Sant Joan.

Felip de Ferrera i d’Olzina  (Barcelona, segle XVI – abans 1576)  Ciutadà honrat i veguer de Barcelona (1553). Heretà les senyories de Vallferosa i Salomó. Fou pare de Josep de Ferrera i Amat  (Barcelona, 1557 – 1593)  Ciutadà honrat de Barcelona. Es casà el 1557 amb Maria de Cordelles i d’Oms i foren pares de Felip de Ferrera i de Cordelles.

Joan Valentí de Ferrera i Boscà  (Barcelona, segle XVI – 1577)  Conseller en cap de Barcelona (1562). Morí sense fills.

Ferrera, Felip de

2 Respostes

(Barcelona, segle XV – 1443/44)

Ciutadà. Fill de Pere de Ferrera i parent de l’abat de Santes Creus Guillem de Ferrera.

Fou un dels fundadors de l’Escola Lul·liana del carrer del Carme de Barcelona i també fou conseller de la ciutat de Barcelona (1407 i 1423).

Posseí una magnífica biblioteca i comprà llibres per a Pere III el Cerimoniós, Joan I el Caçador i Martí I l’Humà.

Es casà vers el 1399 amb Serena Sacosta, néta de Pere Sacosta, batlle general de Catalunya. El seu fill fou Felip de Ferrera i Sacosta.

Ferrer, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – maig 1646)

Ciutadà de Barcelona. Diputat i fiscal de la generalitat.

Durant la guerra dels Segadors estigué implicat en una conspiració contra els francesos, originada a Tarragona per l’agost de 1645 i seguida per molts nobles, eclesiàstics i ciutadans de Barcelona i, en especial, pel batlle de Mataró.

Fou detingut el 16 de març de 1646, i fou ajusticiat al principi del maig. El govern francès, però, intentà després de rehabilitar-lo.

Ferrer, Benet -heretge ?-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Madrid, 1624)

Pretès heretge. D’origen jueu, fou cremat a Madrid perquè arrabassà l’hòstia de les mans d’un oficiant i la féu trossos. Sembla que era dement.

Quevedo el cità en el seu pamflet La revolución de Barcelona ni es por el güevo ni es por el fuero per argumentar la creença de que Catalunya era terra d’heretges i congraciar-se, així, el favor reial.

Ferrater i Soler, Antoni de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)

Polític i ciutadà honrat de Barcelona.

Afrancesat, regidor des del 1805 de l’ajuntament de la ciutat, fou l’únic que jurà fidelitat a Josep Bonaparte, i fou nomenat regidor en cap de 1809 a 1812.

Durant la incorporació de Catalunya a França (1812) continuà com a membre del consell municipal, i fou encarregat del proveïment de la ciutat.

Ferran, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Ciutadà honrat. Com a membre del Braç Reial o Popular participà a la junta de braços de 1713. Formà part de la ponència especial encarregada de pronunciar dictamen provisional abans de la votació.

En aquesta féu una proposició on era declarada la necessitat de preservar les Constitucions catalanes, amb la qual arrencà 18 dels vots del seu Braç favorables a la defensa. Després de ser decidida la prossecució de la resistència contra Felip V de Borbó.

En caure la capital, el 1714, els borbònics li confiscaren els béns.